Netanyahu dissol el gabinet de guerra mentre les protestes contra el govern guanyen força

El CaireEl primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha dissolt aquest dilluns el reduït gabinet de guerra del país, format a l’octubre per deliberar i prendre decisions sobre l’ofensiva militar contra Gaza i les seves repercussions regionals. El gest, en gran mesura simbòlic, es considerava una qüestió de temps després de la dimissió del líder opositor i membre de l’òrgan Benny Gantz la setmana passada per desavinences amb el cap del govern, sobretot entorn de la gestió estratègica de la guerra a la Franja. Però la seva dissolució formal evidencia el creixent aïllament polític de Netanyahu just en una setmana en què estan convocades grans mobilitzacions antigovernamentals arreu del país per exigir eleccions anticipades i un acord per alliberar els ostatges retinguts per Hamàs.

Arran dels atacs de l'octubre de Hamàs al sud d’Israel, Gantz va acceptar que el seu Partit de la Unitat Nacional, el principal de l’oposició, entrés a formar part sense cap ministeri d’un govern d’emergència nacional, però amb la condició d’establir en paral·lel un gabinet de guerra sense el sector ultra de l’executiu que li garantís influència en la presa de decisions. L’òrgan, que en tot moment va quedar supeditat a l’última paraula de Netanyahu, estava integrat per tres membres amb dret a vot –el primer ministre, Gantz i el ministre de Defensa, Yoav Gallant– i per diversos observadors, inclòs un altre membre destacat del Partit de la Unitat Nacional, Gadi Eizenkot, que també va abandonar-lo juntament amb el seu cap.

Tot apunta que la dissolució del gabinet de guerra no tindrà efectes pràctics sobre el rumb de la guerra, però deixa a Netanyahu políticament més aïllat i exposat a l’extrema dreta. A partir d’ara, està previst que les decisions més sensibles sobre la guerra es debatin amb els membres que no van dimitir de l’òrgan dissolt, i que són sobretot figures molt properes a Netanyahu, que seguirà al volant, segons anticipen mitjans israelians. Les decisions menys transcendentals, en canvi, es continuaran prenent després d’abordar-se en un segon fòrum més ampli, el gabinet de seguretat, que ja funcionava en paral·lel al de guerra i que inclou els ministres d’extrema dreta, que Netanyahu prefereix mantenir als marges.

Una setmana de manifestacions

L’esperada decisió de Netanyahu de dissoldre el gabinet de guerra coincideix amb un nou intent de diversos grups de la societat civil israeliana de revifar el moviment de protesta contra el govern amb la convocatòria d’una setmana de manifestacions arreu del país que demanen principalment eleccions anticipades. La seva organització es va precipitar la setmana passada arran de la sortida del partit de Gantz del govern i de la primera votació al Parlament d’un projecte de llei promogut per l’executiu per mantenir l’exempció de la mili obligatòria per als jueus ultraortodoxos. Es tracta d’una decisió molt polèmica en el context actual, però l’estabilitat del govern depèn en part de dos partits ultraortodoxos.

El tret de sortida de la setmana de mobilitzacions va tenir lloc aquest diumenge amb accions limitades. I les manifestacions principals han començat aquest dilluns amb una protesta davant del Parlament a Jerusalem que, segons mitjans israelians, ha congregat milers de persones i membres de l’oposició. Aquest dimarts n’està prevista una altra en el mateix emplaçament, i dimecres arrencarà una gira de tres dies que es dirigirà primer al sud d’Israel per posar el focus en els ostatges i les comunitats del voltant de Gaza que romanen evacuades, abans de posar rumb a la ciutat de Cesarea, al nord, on hi ha una residència del primer ministre.

A finals de setmana estan convocades més manifestacions a Jerusalem per l’espiral de violència a la frontera amb el Líban, on les hostilitats amb el moviment Hezbollah han augmentat de forma alarmant els últims dies i on aquest dilluns l’exèrcit israelià ha anunciat que havia matat un nou membre destacat del grup libanès. La bateria de mobilitzacions conclourà el dissabte amb noves manifestacions a Tel-Aviv, l’epicentre del moviment.

L’objectiu dels grups que han organitzat la setmana de mobilitzacions és intentar reviure un moviment de protesta antigovernamental com el que va articular-se a Israel abans de l’octubre, catalitzat aleshores pels intents de l’executiu de minar les prerrogatives i la independència de la judicatura. En aquest sentit, tot i que els últims mesos s’han produït protestes constants contra el govern per la gestió de l’ofensiva a Gaza, en cap moment s’ha arribat als nivells anteriors i les protestes han xocat amb una repressió policial creixent.

Fins ara, a més, els esforços per vertebrar un moviment que prioritzi eleccions anticipades i un acord amb Hamàs han topat amb el límit d’uns nivells d’aprovació social de la guerra a Gaza encara molt elevats. Alhora, l’executiu de Netanyahu disposa d’una majoria sòlida al Parlament i la tendència de les últimes enquestes mostra que l’oposició guanyaria avui unes noves eleccions però per un marge cada cop més estret i sense majories clares per poder constituir un govern. Per aquests motius, no es considera que les manifestacions actuals suposin una amenaça a menys que aconsegueixin eixamplar substancialment la seva base de suport i incloure actors socials de pes com sindicats i ajuntaments.