Netanyahu diu que Israel assumirà "indefinidament" la seguretat a Gaza després de la guerra

JerusalemEra un secret de domini públic. Feia setmanes que diverses fonts militars ho anunciaven de manera anònima i ara el primer ministre Benjamin Netanyahu ho ha corroborat: Israel tindrà la "responsabilitat general de la seguretat" a la franja de Gaza per "un període indefinit", un cop s'acabi la guerra. Ho ha dit en una entrevista a la cadena nord-americana ABC: "Quan no tenim aquesta responsabilitat de seguretat, el que tenim és l'erupció del terror de Hamàs a una escala que no podríem imaginar". Amb tot, després d'un mes de guerra i amb les tropes israelianes havent encerclat la ciutat de Gaza i partit la Franja en dos, els plans per al dia després d'Israel per a l'enclavament continuen sent un misteri.

En declaracions a l'ARA, l'analista del Moshe Dayan Center de la Universitat de Tel-Aviv, Harel Chorev, descarta que Israel tingui cap interès a mantenir una ocupació prolongada en el temps a la franja de Gaza. Però hi augura més intervencions armades de l'exèrcit. "No veig cap govern israelià evitant que les Forces de Defensa d'Israel puguin entrar en el futur a Gaza. Israel no es vol quedar la Franja, però necessita saber que pot mantenir un control de seguretat sobre Gaza. Ha de mantenir la seva capacitat militar en cas de problemes, tant a Gaza com a Cisjordània", opina l'expert. Chorev considera que l'estratègia, "que va ser idea de Netanyahu", de mantenir Hamàs a la Franja i l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) a Cisjordània va ser "un desastre", i creu que l'única esperança de futur passa necessàriament per la destrucció del grup islamista.

Un Hamàs 2.0

L'exèrcit israelià ha repetit fins a la sacietat que l'objectiu principal de la guerra és liquidar Hamàs, eliminar-ne els líders i destruir tota la seva infraestructura militar, tant a la superfície com soterrada a la Franja. Però l'esforç bèl·lic per eliminar el grup, que governa a Gaza des de l'any 2007, deixaria un buit de poder que ningú sap del cert com s'omplirà. A més d'un territori devastat i milers de morts i desplaçats. "Si deixem un buit, aquest buit s'omplirà. Estic segur que hi haurà un Hamàs 2.0 intentant ressorgir, però si els prives de les seves habilitats, es mantindran continguts i petits. Potser molestaran, però no seran la gran amenaça que són avui. Soc optimista i crec que Hamàs es quedarà en una idea, com els nazis o l'Estat Islàmic, però restarà anul·lada com a organització", opina Chorev. "En qualsevol situació, hi haurà un Hamàs 2.0. La clau, doncs, serà que ningú pugui suposar una amenaça per a Israel mai més", coincideix Uzi Rabi, director del Moshe Dayan Center.

Però si, com apunten els analistes, Israel no ocuparà Gaza i el Hamàs del futur només serà una idea o un grup insignificant, la incògnita sobre qui governarà la Franja es manté. En aquest sentit, les opcions no són clares, tot i que n'hi ha moltes i de variades: des d'un control de la Franja per part de l'ANP a una administració dirigida per una coalició internacional, passant per la possibilitat –que mai es pot descartar– que Israel acabi desplaçant la majoria de la població de Gaza al desert del Sinaí o a altres parts del Pròxim Orient i l'enclavament esdevingui un "aparcament", en paraules del congressista nord-americà Max Miller. "Israel no vol destruir Hamàs, sinó la infraestructura civil de Gaza. Els líders de Hamàs són a Qatar. L'objectiu real d'Israel és ocupar la Franja", afirma Jafar Farah, director del Mossawa Center, una organització que defensa els drets dels ciutadans àrabs a Israel.

Les opcions damunt la taula de Netanyahu

De totes les opcions plantejades, Uzi Rabi aposta per la coalició internacional: "Espero que Israel sigui prou savi per agafar només una petita part del territori per crear una zona d'exclusió i evitar que es repeteixi el que va passar, i que una coalició internacional dirigida pels Estats Units i països àrabs rics ofereixin un futur diferent, juntament amb Egipte, per als gazians". Harel Chorev, per la seva banda, veu en la cessió del territori a l'ANP l'opció més probable, quan arribi el moment. Però opina que això, en tot cas, haurà d'arribar en condicions de seguretat per a Israel i un cop els palestins renunciïn "a quedar-se tot el territori" i l'ANP "no inciti a l'odi contra Israel". Llavors, i només llavors, afegeix Chorev, Israel haurà de donar una "esperança real" als palestins. I aquesta, diu, hauria de tenir la forma d'un estat palestí.

"Cal una promesa real d'Israel. Cal que, tot i la sang i el trauma, un cop Hamàs no existeixi i els palestins escullin la pau, els demostrem que aquesta és l'elecció correcta. I que tindran un estat, no fallit, sinó un estat que prosperi". En aquest sentit, Chorev pensa que caldrà reconstruir Gaza, obrir-hi un port i un aeroport, facilitar que la gent viatgi, que prosperi econòmicament i que visqui en pau. I a Cisjordània? "Caldrà afrontar la situació dels assentaments. Molts crec que es poden solucionar: Israel mantindrà els més grans, que a la pràctica no es poden eliminar, i pararà el projecte de fer-ne més", diu Chorev. Però per a Jafar Farah, aquesta idea és impossible: "No crec que l'actual govern israelià vulgui posar fi als assentaments a Cisjordània. Aquest executiu és el més pròxim a la idea d'un sol estat des del riu fins al mar i partidari de l'ús de la violència per oprimir els palestins", es lamenta. "Si la comunitat internacional vol pau, cal que es posi fi a l'ocupació i a la violència d'Israel", afegeix l'activista.