Els nens són els més afectats per les hostilitats al sud del Líban

Tir (Líban)Per als nens, són dies de vacances d'estiu. És temps de nedar al mar, d'anar amb bicicleta i de ficar-se al llit tard perquè no cal matinar per anar a l'escola. Però per als fills de Mustafa El Sayyed i la resta de nens desplaçats del Líban no hi haurà cap diferència amb els dies anteriors. Des de fa més de vuit mesos viuen a l'escola pública Model de la ciutat costanera de Tir, convertida en refugi per a un miler de persones que, com ells, han fugit de casa seva a la frontera amb Israel pels atacs creixents a la zona. Famílies amb nens d'entre cinc i dotze anys s'han instal·lat amuntegades a les aules d'aquesta escola, que han esdevingut la seva nova llar.

Les altes temperatures no conviden a sortir-ne. Refugiant-se de la calor, tirats al terra de l'aula, l'Alina i els seus cinc germans es barallen pel telèfon mòbil del seu pare per poder-hi jugar. La cridòria se sent fins i tot al passadís, però El Sayyed no els diu res. "Què els he de dir si no hi ha res a fer aquí? Estem molt cansats d'aquesta situació", lamenta.

Els fills d'El Sayyed no han tornat a anar a classe des que se'n van anar de Beit Leef pels bombardejos a principis d'octubre. L'Alina i el seu germà bessó, el Hassan, són els germans grans i tenen 11 anys. Aquest any haurien d'haver acabat l'últim curs de primària, però no han fet els exàmens i no passaran a secundària. "Trobo a faltar la meva escola, les classes i els companys. No sabem si podrem tornar a l'escola el curs que ve", es queixa l'Alina, que es considera bona estudiant. Al Hassan no li agrada tant estudiar com a la seva germana, i el que més troba a faltar és anar en la seva bicicleta.

"Aquestes condicions també afecten els pares, ja que no tenen l'energia ni la paciència que tenien amb els fills", assenyala Bahia Zayad, pedagoga i voluntària.

Més de 70 centres educatius al sud del Líban han hagut de tancar les portes, segons dades del ministeri d'Educació, fet que ha generat un impacte directe en l'educació d'uns 30.000 nens. Els desplaçaments forçats per les hostilitats en curs entre Hezbollah i Israel han privat més de 90.000 persones de tots els serveis essencials. Tenint en compte que el Líban pateix una profunda crisi econòmica des del 2019, amb els serveis públics a punt del col·lapse, ara el conflicte a la frontera ha agreujat encara més la situació i el govern no és capaç de satisfer les demandes d'assistència dels desplaçats.

"El problema més greu és que mai vam imaginar que el conflicte duraria tant. Estem treballant per sobre de les nostres capacitats tant a escala humana com de distribució de l'ajuda", explica Mortada Muhna, coordinador de Gestió de Desastres a la municipalitat de Tir.

"La guerra al sud del Líban ha afectat tots els aspectes de la vida dels nens", explica a l'ARA Ettie Higgings, representant adjunta d'UNICEF al Líban.

"Estem veient la seva educació interrompuda. Estem veient les seves famílies destrossades. Estem veient nens que han hagut de desplaçar-se de casa seva, en molts casos des del començament de la guerra. Per tant, el seu benestar psicològic i psicosocial s'ha vist molt afectat.", adverteix la responsable d'UNICEF.

Higgings detalla els problemes psicològics que arrossegaran els nens que han perdut amics o, en alguns casos, germans: "Estem veient un impacte profund en els nens que fa augmentar els nivells d'ansietat. Només que hi hagi avions sobrevolant la zona o sentin sorolls forts, ja no dormen a la nit".

"Són signes de trauma emocional duradors", insisteix la responsable d'UNICEF abans d'afegir que, fins i tot quan els nens aconsegueixen tornar a l'escola "de vegades no es poden concentrar en els estudis, són molt apàtics i no volen estudiar".

Les activitats han contribuït que els nens desplaçats recuperin una mica de normalitat, però res no els podrà tornar el que han perdut excepte el final de la guerra i tornar a casa. El problema és que les tensions entre Israel i Hezbollah, i especialment, l'Iran van a l'alça. Els últims bombardejos de Tel-Aviv contra líders de Hamàs i de Hezbollah han pujat la tensió a nivells preocupants, que fan témer l'esclat d'una guerra regional.