Nadons decapitats a Israel i imatges de videojocs a Gaza: la guerra de la desinformació que busca enganyar-te

Barcelona¿Hamàs va decapitar desenes de nadons israelians o no ho va fer? Aquest detall escabrós de l'atac del grup islamista de dissabte passat ha omplert minuts i línies de mitjans de comunicació i discursos de polítics, inclòs el president dels Estats Units, Joe Biden, que va assegurar que tenia la informació confirmada, tot i que més tard la Casa Blanca va haver de sortir a desmentir-lo. La desinformació no és un element nou en conflictes bèl·lics, sinó un mètode més per controlar la narrativa, però molts experts coincideixen a afirmar que l'actual guerra entre Israel i Hamàs s'ha convertit en un sòl especialment fèrtil per a les notícies falses.

Les xarxes s'han inundat de vídeos i fotos que en molts casos han resultat ser de guerres passades o de desastres en altres països, i fins i tot s'han fet passar imatges de videojocs com a suposats atacs de Hamàs contra Israel. I malgrat que és un problema compartit per totes les plataformes, els analistes avisen que la situació és molt més preocupant a X, l'antic Twitter. "Per moltes raons, aquest és el moment més difícil per cobrir una crisi aquí", escrivia a X Justin Peden, un investigador de codi obert conegut com The Intel Crab, el 8 d'octubre, l'endemà de l'atac de l'organització palestina a Israel. "Els enllaços creïbles ara són fotos. Els mitjans sobre el terreny pateixen per arribar a audiències sense la cara marca blava de verificació", apuntava, i remarcava un tercer factor: "Imbècils xenòfobs estan incentivats pel conseller delegat de la plataforma".

Quan Peden va cobrir l'escalada a Gaza el 2021, les fonts que veia al seu feed eren de persones sobre el terreny o d'agències de notícies creïbles. Aquest cap de setmana, diu, era pràcticament impossible trobar contingut verificat o fonts primàries a X. "Sobre el terreny, les fonts primàries no s'estan amplificant, especialment aquelles que no parlen anglès, que és una gran majoria d'usuaris en aquesta zona", explicava a Wired. L'algoritme de la plataforma controlada per Elon Musk promou els usuaris que paguen per una subscripció prèmium, de manera que les publicacions de comptes amb la marca blava de verificació són les que apareixen primer a les persones que busquen informació sobre el conflicte, i no pas les de mitjans independents o testimonis.

El periodista Shayan Sardarizadeh, especialitzat en desinformació, extremisme i teories conspiratives per al servei de verificació de la BBC, ha exposat una gran quantitat d'imatges i vídeos compartits, alguns milions de vegades, a través de les xarxes socials des que la guerra a Gaza va començar dissabte passat. "En els primers dies del conflicte, el volum de desinformació a X va anar més enllà del que havia vist mai", afirma en una entrevista a Reuters Institute, on assenyala que molta d'aquesta desinformació és publicada per usuaris amb el tick blau, que l'algoritme de la plataforma promociona.

"Aquests comptes de pagament estan dissenyats per fer que aquest tipus de contingut es torni viral. Per tant, si ets un usuari de pagament i no et preocupen necessàriament els fets, tens un incentiu per publicar una cosa de fa cinc anys realment impactant. La publicació pot obtenir cinc milions de visualitzacions i és possible que et paguin per això", resumeix. És a dir, si les publicacions d'aquests usuaris es tornen virals, els seus creadors cobren de X, cosa que crea un incentiu financer per publicar el contingut que tingui més impacte, encara que siguin notícies falses. "És un veritable problema", resumeix Sardarizadeh.