El Museu de Damasc: una trinxera contra l'espoli del riquíssim patrimoni arqueològic de Síria
El país intenta aturar el saqueig del patrimoni, després de l'era Al-Assad i la guerra civil
DamascLa nit del 8 de desembre, després del col·lapse del règim sirià de Bashar al-Assad, els saquejadors van intentar entrar al Museu Nacional de Damasc. La policia encarregada de custodiar-lo va fugir tan bon punt va saber que el dictador havia abandonat el país davant l’avanç de Hayat Tahrir al-Sham (HTS). Es van despullar a correcuita i van deixar Mahmoud al-Khatib, guarda del museu, a la seva sort. “Soc fill d’aquesta terra. Perdre el nostre llegat és perdre’ns a nosaltres mateixos”, gesticula Mahmoud davant de centenars de relíquies sirianes. “Aquell dia vaig decidir viure i protegir el nostre patrimoni o morir en l'intent”, proclama el guarda.
A les tres de la matinada, un grup de saquejadors cridaven davant la porta de l’edifici de la Direcció General d’Antiguitats, on s’emmagatzemen algunes de les obres d’art. Des de l’edifici adjacent al museu, el guarda va instar els assaltants a marxar. “Vaig disparar a l’aire amb el meu rifle i vaig fingir que tenia companys, als quals cridava instruccions en veu alta”, relata Al-Khatib. L’engany va funcionar i el grup va marxar, però abans van llançar un artefacte a l’interior de l’edifici que va provocar un incendi. Mahmoud va decidir extingir el foc tot sol. Explica que va fer servir més de vint extintors per aturar l’avanç de les flames.
Amb una cremada ben visible a la mà, Mahmoud fuma amb una certa parsimònia assegut sobre un antic banc bizantí. Al llarg del pati del Museu Nacional de Damasc, centenars de peces històriques decoren el jardí; ja no hi ha més espai a dins de l’edifici. Des de l’inici de la revolució del 2011, els museus al llarg del territori sirià van tancar. Les antiguitats, segons detalla Khaled al-Wasmy, un dels seus responsables, es van traslladar a la capital “per por als saquejos i a la destrucció d’aquestes obres per part de certs grups armats”.
El 2015, l’Estat Islàmic va dinamitar algunes de les ruïnes més ben conservades de Síria, com el temple de Baalsamin, a Palmira. Inicialment, després de prendre gran part de la ciutat, els milicians es van comprometre a deixar intacte el patrimoni. Però van executar Khaled al-Asaad, l’arqueòleg sirià que supervisava les excavacions al jaciment, i van penjar el seu cos sense cap d’una de les columnes del temple. Poc després, el grup va publicar imatges col·locant explosius a l’edifici de més de 1.900 anys d’antiguitat, declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco. Les Nacions Unides en van confirmar la destrucció mitjançant imatges per satèl·lit. “Per aquest motiu —explica la Mary, una guia turística— es van traslladar les obres al museu de la capital, per garantir-ne la seguretat”. Palmira va ser l’inici d’una escalada de saquejos patrimonials per part del grup armat, com l’atac al Museu de Mossul, a l’Iraq. Més de 28 edificis religiosos van ser destruïts, com l’església Al-Tahera, al districte al-Shaareen, i gairebé 1.500 documents i manuscrits històrics van ser robats per l’Estat Islàmic, segons diversos informes del departament d’Arqueologia del Pròxim Orient del Dartmouth College, amb dades dels ministeris de Turisme i Antiguitats iraquià i sirià.
El Museu Nacional de Damasc va mantenir les portes tancades al públic entre el 2011 i el 2017 per la revolució i la guerra a Síria. “Durant aquell temps, es van dur a terme tasques de restauració de les antiguitats rebudes d’altres museus”, explica Al-Wasmy. Després d’aquell període, el museu va reobrir ininterrompudament fins que van clausurar l’edifici la primera setmana després de la caiguda del règim. “Després de l’incendi, ens vam mobilitzar per protegir el nostre patrimoni”, conclou el responsable del museu. Mahmoud assenteix amb el cap, mentre fa una altra pipada a la cigarreta i diposita les cendres sobre una columna romana. A més del museu de Damasc, el d’Alep també està en funcionament, tot i que només per a treballs de restauració.
Segons l’informe del Dartmouth College, 1.300 artefactes sirians de 8.000 jaciments arqueològics van ser saquejats i vandalitzats, principalment per l’Estat Islàmic. No obstant això, un estudi més recent, del 2020, realitzat per la Fundació Gerda Henkel i l’Associació Siriana per a la Protecció d’Antiguitats, va comptar més de 40.000 artefactes saquejats des de l’inici de la guerra civil a Síria, que van servir per finançar tant els grups armats a la zona, com el mateix d’Al-Assad, que va usurpar gran part del patrimoni històric nacional. La milícia Hayat Tahrir al-Sham, que va tallar vincles amb els seus principals aliats, Al-Qaeda i el grup islàmic, també es va beneficiar de l’espoli d’obres d’art. Una de les pèrdues patrimonials més grans va ser el robatori de 16.000 tauletes a Ebla originàries del camp d’Idlib, que són el document escrit més antic de Síria, datat del tercer mil·lenni abans de crist.
“No sabem on és bona part del nostre llegat”, lamenta el guarda del museu. Des del 2011, el territori sirià ha estat espoliat. Raqqa, al nord del país, al costat del riu Eufrates, ha estat testimoni del robatori sistemàtic d’antiguitats, com el saqueig d’or al Museu Deir Atiyah. Al sud-est de Síria, el Museu de Daraa també va ser buidat per saquejadors. Dels sis llocs declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO, tres d’ells han estat destruïts o saquejats: les ciutats antigues d’Alep, Bosra i Damasc; els pobles antics del nord de Síria, com Dura Europos, on es trobava el lloc avançat més oriental de l’Imperi Romà i l’església cristiana més antiga del món; i el temple de Palmira. De moment, l’herència siriana romandrà a recer dels damasquins. “Cal esperar mentre el nou govern interí reconstrueix el país”, comenta Khaled. El guardià del museu assegura que no es mourà del seu lloc fins que les obres estiguin segures: “Seria una immensa tragèdia perdre també la nostra història”.
