Mor el número dos de Hamàs en un atac amb un dron israelià a Beirut
Saleh al-Arouri era considerat el fundador de la branca militar de l'organització palestina
BarcelonaHamàs ha confirmat la mort del seu número dos, Saleh al-Arouri, en un atac amb drons a Beirut. Al-Arouri era un dels dirigents històrics i se'l considera el fundador del seu braç militar, les brigades Al-Qassam. Des de l'any passat era el vicepresident del buró polític de l'organització i també n'era el principal responsable a Cisjordània, des de l'exili al Líban. Estava a la llista de terroristes més buscats pels Estats Units, que oferien una recompensa de 5 milions de dòlars a qui aportés informació per localitzar-lo. Es tracta del palestí més rellevant assassinat els últims anys. En l'atac també han mort dos alts responsables de les brigades Qassam.
Israel havia seguit la seva trajectòria des que era estudiant a la universitat d'Hebron a principis dels anys noranta i el considerava un home clau en l'aparell de reclutament i de finançament dels islamistes palestins.
L'atac s'ha produït al barri de Dahiye, un dels feus de Hezbol·lah, el partit-milícia libanès aliat de Hamàs, al sud de Beirut, on el grup palestí té una seu. Segons l'agència oficial de notícies libanesa hi han mort cinc persones més i hi ha diversos ferits. Israel no s'ha atribuït l'atac, però el diputat israelià Danny Danon, que havia estat el representant del país a l'ONU, ha dit que "tots els implicats a la massacre del 7 d'octubre han de saber que els trobarem allà on siguin i hi passarem comptes". El portaveu de l'exèrcit israelià, Daniel Hagari, s'ha limitat a dir: "Estem centrats en les operacions de combat contra Hamàs des del principi i continuarem fent-ho".
El primer ministre interí del Líban, Najib Mikati, ha condemnat l'atac com "un nou crim de guerra d'Israel, que pretén arrossegar el Líban a un nou estadi de confrontació després dels atacs diaris al sud".
El barri de Dahiyeh, densament poblat de majoria xiïta, sobretot refugiats de la vall de Bekaa, és un dels llocs on Hezbol·lah té més suport popular i on es creu que s'amaguen els seus líders i el seu aparell de seguretat. Els carrers estan plens de les banderes d'un fusell alçat verd sobre fons groc de l'organització, tot i que no hi ha presència militar significativa. En la invasió del sud del Líban de 2006, l'exèrcit israelià va destruir bona part de la zona.
Risc d'escalada
La pregunta és ara com reaccionarà Hezbol·lah. La mort d'un líder de Hamàs en un dels seus bastions pot provocar una escalada al Líban, on des de l'inici de la guerra de Gaza l'exèrcit israelià i la milícia libanesa protagonitzen escaramusses a la frontera. Hassan Nasral·lah, líder del Partit de Déu –la traducció de Hezbol·lah–, ja havia advertit a l'agost que respondrien a l'assassinat en sòl libanès de dirigents palestins, libanesos, iranians o sirians. Però més enllà de la retòrica, la milícia libanesa no ha respost fins ara amb un atac generalitzat contra Israel, malgrat la virulència de la guerra que lliura a la franja de Gaza. Fins ara ni Israel ni Hezbol·lah han mostrat interès per obrir el front del nord.
Es tracta també del primer atac contra un alt dirigent de Hamàs fora dels Territoris Ocupats Palestins, i el fet que s'hagi produït a Beirut, lluny de la frontera on s'havien concentrat fins ara les hostilitats, és un missatge d'Israel a la milícia libanesa.