Setge total sobre Gaza: ni electricitat, ni combustible, ni aliments, ni aigua
El govern de Netanhayu assegura que "la venjança no ha fet més que començar" mentre prepara l'ofensiva terrestre sobre la Franja
JerusalemSetge total sobre la franja de Gaza. L'infern desfermat dissabte per l'atac a Israel per part de les milícies de Hamàs ha tingut una resposta immediata del govern de Benjamin Netanyahu, que ha assegurat aquest dilluns que "la venjança no ha fet més que començar".
Hores abans, el ministre de Defensa, Yoav Gallant, va dir durant una reunió amb el seu estat major, enregistrada i emesa per televisió, que lluitaven contra "bèsties humanes" i que les "tractarien en conseqüència". Per tant, "no hi haurà electricitat, ni menjar, ni combustible. Tot està tancat”. Tampoc hi haurà aigua d'Israel cap a la Franja, segons el comunicat posterior del ministre d'Energia, Israel Katz. La resposta d'Israel remourà els fonaments de l'Orient Mitjà. "Utilitzarem la força més seriosa, tanta que fins i tot canviarà l'Orient Mitjà", ha promès Netanyahu, que no ha especificat en quin sentit ho faria. Alhora, però, Hamàs anunciat aquest dilluns que començaria a executar ostatges, un per cada nou bombardeig sobre civils a Gaza que es perpetrés sense previ avís per refugiar-se.
Les mesures de represàlia de Tel-Aviv han sigut anunciades a so de bombo i platerets i intenten restaurar la confiança en el que fins ara semblava un exèrcit gairebé invencible; una confiança a hores d'ara molt malmesa, perquè Israel ha vist en tres dies com gairebé 900 dels seus ciutadans han mort a mans de la milícia islamista de Hamàs, que en la seva carta fundacional del 1988 va establir el compromís d'"esborrar" Israel de la faç de la terra i "aixecar la bandera d'Al·là sobre cada polzada de Palestina".
La magnitud de la tragèdia per a Tel-Aviv és tan gran que la comparació amb l'11 de setembre del 2001 ha sigut un lloc comú per als mateixos militars israelians. "Des de l'Holocaust no s'havien matat tants jueus en un sol dia", ha afirmat el president d'Israel, Isaac Herzog, en un comunicat. Israel compta fins ara 2.600 ferits, entre els quals almenys 376 en estat greu, i ha registrat el llançament de 4.400 coets des de Gaza, la majoria dels quals han estat interceptats.
L'enfortiment del bloqueig sobre la Franja fins a segellar-la totalment s'afegeix al constant bombardeig de l'aviació israeliana sobre l'enclavament des del mateix dissabte. A la franja de Gaza viuen 2,3 milions de persones en condicions molt precàries. El bombardeig sobre almenys 2.400 objectius, i que continua sense aturador aquest dilluns a la nit, ha causat almenys 560 morts, segons la milícia palestina. També 2.900 persones han resultat ferides.
Operació Espasa de Ferro
Amb l'operació Espasa de Ferro, Israel ha desfermat, doncs, un altre infern sobre Gaza en el que semblen els preparatius de la cada cop més probable invasió per terra, que podria concretar-se en els pròxims dies, un cop l'exèrcit hagi fet acumulació d'efectius i material bèl·lic a la frontera. Tel-Aviv ha mobilitzat 300.000 reservistes en 48 hores, i ha traslladat més de 100.000 soldats a la frontera amb Gaza. "Veig molt possible una incursió per terra d'Israel, i crec que les autoritats ho veuen com a necessari. Israel no pot acontentar-se amb menys que la caiguda de Hamàs a Gaza i la desmobilització total del seu lideratge. Costi el que costi", ha explicat a l'ARA el professor de ciència política de la Universitat de Tel-Aviv Alberto Spektorowski.
El que és segur és que, si finalment es produeix, tindrà un cost altíssim en vides humanes de civils palestins i de combatents dels dos bàndols. Els plans per a una ofensiva terrestre es podrien veure fins a cert punt entorpits per la presa d'ostatges, que algunes fonts israelianes ja situen en un nombre superior al centenar. En aquest sentit, fonts de Hamàs han assegurat que almenys quatre dels presoners han resultat morts a causa dels bombardejos israelians de diumenge a la nit. Un altre dels elements que dificultaran l'entrada de les tropes de Tel-Aviv dins de la Franja és la gran densitat de població, i els laberíntics carrers de les ciutats que la conformen. Per això és d'esperar que, abans de donar l'ordre, el càstig aeri hagi sigut brutal.
L'anunci del bloqueig de Gaza –que ja estava aïllada per terra, mar i aire per Israel des del 2007– ha tingut lloc mentre tropes jueves lluitaven contra els últims grups de milicians palestins dins d'Israel. Perquè si bé l'exèrcit israelià ha informat que totes les poblacions del seu territori preses per Hamàs al llarg del cap de setmana –vint-i-set, segons dades verificades per la BBC– ja han estat alliberades, encara queden petites bosses en disputa. Per això la recomanació de quedar-se a casa o als refugis per als veïns del sud del país s'ha mantingut.
La contraofensiva israeliana ha rebut per resposta un llançament extraordinari de coets des de Gaza aquest dilluns al migdia. Els projectils han arribat fins i tot a Jerusalem, i també a l'assentament a Cisjordània. Les sirenes han sonat a gairebé tot el sud i centre del país, inclòs Tel-Aviv. També al nord, si bé en aquest cas ha estat pel llançament de morters des del Líban.
Solidaritat amb Israel
La comunitat internacional occidental s'ha posicionat pràcticament de forma unitària darrere d'Israel. Des dels Estats Units, que diumenge van enviar a les aigües properes a Israel el portaavions Gerald R. Ford de la flota del Mediterrani, el vaixell de guerra més gran del món, i quatre destructors, fins a la Unió Europea o el Regne Unit. Washington, Brussel·les i Londres han ratificat que Israel té tot el dret a defensar-se, fet que a la pràctica dona llum verda a l'anunci d'una resposta sense precedents fet per Netanyahu.
Algunes de les crues imatges que circulen per les xarxes socials de com els militants de Hamàs han tractat els presoners jueus han esdevingut, a la pràctica, un xec en blanc per a Tel-Aviv. No debades, per exemple, el primer ministre britànic ha assegurat que "Israel té el dret absolut a defensar-se i a dissuadir de noves incursions".
La UE, per la seva banda, havia decidit congelar els pagaments d'ajuda al desenvolupament per al poble palestí, consistent en 691 milions d'euros. Oliver Varhelyi, comissari de Veïnatge i Ampliació de la Unió Europea, havia assegurat a través de les xarxes socials que el "terror i la brutalitat" del grup militant Hamàs contra els ciutadans israelians ha suposat "un punt d'inflexió". Però el malestar expressat públicament per diversos membres de la UE –el donant més important per a Palestina– ha obligat Brussel·les a fer marxa enrere.
Però més enllà de les operacions militars, i més enllà del dol i la destrucció que ja ha causat i que encara causarà a una escala molt més devastadora, la gran pregunta que s'ha de plantejar ara el govern de Tel-Aviv i, de retruc, la comunitat internacional, és: i, després, què? Potser Netanyahu intentarà aconseguir, a sang i foc, un entorn on no sigui possible el que ha passat en les últimes hores. La gran incògnita serà saber, quan els canons callin, si callen mai, quina sortida política hi haurà.