Moren 24 soldats israelians a Gaza en el pitjor dia per a les tropes ocupants des de l'inici de la guerra
L'exèrcit explica que un coet palestí llançat contra un tanc va fer explotar un edifici proper que les tropes havien minat per demolir-lo
BarcelonaSegons ha informat l'exèrcit israelià, 24 soldats van morir aquest dilluns en la invasió de Gaza. Es tracta del pitjor dia per a les tropes ocupants des de l'inici de la guerra. 21 d'aquests soldats, que eren reservistes, van morir en una explosió que es va produir quan –segons els militars israelians– milicians palestins van llançar un coet contra un tanc que estava estacionat a prop de dos edificis on eren els soldats. Segons ha explicat el portaveu de l'exèrcit, Daniel Hagari, creuen que l'explosió va ser tan devastadora perquè els israelians havien minat els blocs per demolir-los. Encara n'estan investigant els detalls. Els edificis en qüestió eren a la zona central de Gaza. A banda d'aquest episodi, tres oficials israelians més van morir també aquest dilluns en un atac al sud de la Franja.
"En el nom dels nostres herois i pel bé de les nostres vides, continuarem lluitant fins a la victòria absoluta", ha dit a X el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. El president israelià, Isaac Herzog, ha parlat d'un "matí increïblement difícil".
Segons l'exèrcit israelià, fins a 217 soldats han mort en la invasió terrestre de Gaza, iniciada el 27 d'octubre passat. El total de baixes a les files israelianes arriba a les 545 comptant també els militars morts des de l'atac del 7 d'octubre. Entre els palestins, segons les autoritats de Gaza, governada per Hamàs, el nombre de morts s'eleva als 25.295. El 80% són criatures i dones. Es creu que uns 8.000 cossos no han pogut ser rescatats d'entre les runes dels edificis civils bombardejats per terra, mar i aire.
Des de dilluns l'exèrcit israelià ha centrat les seves operacions a Khan Yunis, la ciutat més gran del sud de Gaza, on Israel va ordenar desplaçar-se la meitat de la població de la Franja, que vivia al nord. Els soldats israelians van ocupar dilluns un hospital i en mantenen un altre assetjat, mentre protagonitzen la campanya més gran de bombardejos de les últimes tres setmanes. Famílies senceres intenten fugir en cotxe cap a Rafah, més al sud, a tocar de la frontera amb Egipte, on ja s'acumulen un milió de persones. Almenys un cotxe ple de civils que s'identificaven amb banderes blanques ha estat atacat pels soldats, segons informa un periodista de la cadena qatariana Al-Jazeera sobre el terreny. En les últimes hores han matat 195 palestins, però la informació arriba amb comptagotes a causa del bloqueig en les comunicacions.
L'operació a Khan Yunis que va començar diumenge és l'ofensiva més important de l'últim mes a la Franja i ha disparat encara més la xifra de morts i la intensitat dels atacs: segons ha reconegut l'exèrcit israelià, només en l'atac de dilluns van matar 500 palestins. L'ofensiva israeliana s'expandeix així al sud de la ciutat i a l'oest, on se situa un gran camp de refugiats. Alhora també ha bloquejat dos dels últims hospitals que quedaven operatius a la Franja per atendre una població ja molt esgotada després de tantes setmanes de guerra. El caràcter indiscriminat de les operacions militars israelianes també està forçant canvis en la posició de la UE, amb les crítiques obertes del cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, que acusa Israel de generar més odi amb la seva resposta a l'atac de Hamàs. Segons han explicat fonts diplomàtiques israelianes al diari El País, han "perdut la confiança" en Borrell i ja no el consideren un "interlocutor equilibrat" de la UE.
El ministre de Defensa israelià i alts comandaments militars han dit que l'assalt ha de servir per pressionar per a un nou acord en l'intercanvi d'ostatges i per primer cop Tel-Aviv ha enviat missatges que està disposat a un acord. Després de quatre mesos de guerra, la crisi política interna a Israel s'aprofundeix, amb veus que es fan sentir més demanant la dimissió de Netanyahu, i la realitat és que cap dels objectius que el govern ha marcat per a la guerra, la liquidació de Hamàs i l'alliberament els ostatges, s'estan assolint.
L'objectiu de crear una zona tap als voltants de Gaza amb la demolició massiva d'edificis tampoc sembla proper, vist el que va passar dilluns. En el front diplomàtic les coses per a Israel tampoc no van millor: el govern de Netanyahu ha assegurat a l'administració Biden i la resta d'aliats que no pretén envair una part de Gaza definitivament un cop s'hagi desfet de Hamàs, però tampoc ha donat senyals que estigui disposat a una retirada completa de Gaza l'endemà.
Propostes de treva
És en aquest context que sembla que s'intensifiquen els moviments diplomàtics per arribar a un alto el foc. Després que diumenge Netanyahu rebutgés les condicions de Hamàs per a una treva que implicaria l'alliberament dels ostatges i la retirada de les tropes israelianes de Gaza, ara Tel-Aviv proposa la seva fórmula. Segons informa la cadena nord-americana CNN, Israel ha ofert a Hamàs un acord a través de la mediació d'Egipte i Qatar per a un alto el foc. El canal estatunidenc Axios ha publicat que la treva duraria dos mesos i es faria a canvi de l'alliberament dels ostatges que continuen segrestats a Gaza i amb la condició que els dirigents de Hamàs a Gaza marxin a l'exili.
D'altra banda, l'Aràbia Saudita ha ofert l'establiment de relacions amb Israel a canvi del reconeixement per part de Tel-Aviv de l'estat palestí, segons una informació de The Wall Street Journal.
