Netanyahu es manté ferm: es nega a l’acord per a l’alliberament dels ostatges
Milers de persones secunden la vaga general a Israel, però no aconsegueixen paralitzar el país
BeirutEl primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, rep cada vegada més pressió, tant interna com externa, per la seva gestió de la crisi dels ostatges retinguts a Gaza. Des de diumenge, milers d'israelians han sortit als carrers a Tel-Aviv i altres ciutats israelianes per exigir al mandatari que signi un acord per a un alto el foc a Gaza que permeti el retorn dels ostatges que continuen segrestats a la Franja. Una inèdita vaga general ha paralitzat aquest dilluns l'economia d'Israel durant unes quantes hores. L’aturada tenia com a objectiu forçar Netanyahu a canviar de postura perquè accepti l’acord. Fins i tot el mateix president dels Estats Units, Joe Biden, ha opinat aquest dilluns que Netanyahu no està fent prou per aconseguir el retorn dels ostatges. De fet, segons mitjans israelians, almenys quatre dels captius trobats sense vida aquest dissabte en un túnel a la ciutat de Rafah, al sud de la Franja, havien de ser alliberats en un acord per als ostatges que Biden ha impulsat i que encara no s’ha fet realitat per les reticències del govern israelià, malgrat que fa mesos que es discuteix. Malgrat tot això, Netanyahu es manté ferm. Així ho ha posat en evidència en un discurs a la nació que ha fet aquest dilluns al vespre.
“No acceptaré la massacre dels sis ostatges”, ha declarat el mandatari, que ha afegit que “Hamàs pagarà un alt preu”. A més, ha insistit que el corredor Philadelphi, a la frontera entre Egipte i Gaza, és “la línia de vida de Hamàs” i que, en conseqüència, Israel ha de continuar controlant aquesta zona. La presència de tropes israelianes en aquesta àrea és un dels principals esculls que dificulten aconseguir un acord d’alto el foc a la Franja que permeti l’alliberament dels ostatges que continuen en mans del grup islamista.
Comerços, escoles i l'aeroport internacional Ben Gurion, a Tel-Aviv, s’han vist afectats per l'aturada laboral parcial, que només ha durat vuit hores perquè ha estat suspesa per una ordre judicial. El tribunal laboral d’Israel ha argumentat que l’aturada era una vaga “política”, “sense vinculació” amb l'assumpte pel qual havia estat convocada. El ministre de Finances, l'ultradretà Bezalel Smotrich, havia sol·licitat diumenge al fiscal general d'Israel que presentés una demanda amb aquest objectiu.
Tot i que la vaga ha tingut poca repercussió en alguns sectors, moltes escoles, bancs i algunes oficines municipals sí que han tancat o han reduït els seus serveis. Els vols de sortida han quedat interromputs durant un parell d’hores a Tel-Aviv, perquè els treballadors de l'aeroport Ben Gurion han secundat l’aturada durant una estona. Així mateix, els estibadors han deixat de descarregar els vaixells mercants, i el personal mèdic d’alguns hospitals no ha atès pacients que no fossin urgents. També hi ha hagut protestes i talls de carreteres. En altres zones d'Israel, però, la vaga gairebé no s’ha notat. "Aturar l'economia és un premi per a Hamàs", cridaven dotzenes de seguidors del Fòrum de l’Heroisme, format per famílies de les víctimes del 7 d'octubre que s’oposaven a l’aturada.
Malgrat que la vaga general aquest dilluns no ha aconseguit paralitzar el país, les protestes massives de diumenge van ser l’expressió més àmplia que existeix una clara oposició ciutadana al posicionament del govern. Fins i tot els caps sindicals i els líders empresarials van unir forces per pressionar Netanyahu perquè accepti una treva a Gaza que permeti l'alliberament de dotzenes d'ostatges que hi continuen retinguts.
El ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, es va mostrar a favor dijous passat d’acceptar l’últim acord, i diumenge va amenaçar de retirar-se si el govern no hi donava suport. D’aquesta manera intentava pressionar altres membres de l’executiu de coalició perquè canviïn de postura i també donin suport a l’acord.
La majoria dels socis de govern de Netanyahu s'oposen a un compromís amb Hamàs, i Netanyahu s'ha negat a acceptar una treva que impliqui la retirada d'Israel de Gaza o que condueixi a un cessament permanent dels combats. Argumenta que qualsevol de les dues mesures podria permetre que Hamàs sobrevisqui i posi en perill la seguretat d'Israel en el futur.
D’altra banda, a la Cisjordània ocupada ha continuat aquest dilluns la incursió militar israeliana per sisè dia consecutiu. La ciutat de Jenín continua cercada pels soldats israelians, i molts palestins estan atrapats a casa seva sense electricitat ni aigua corrent. Així mateix, les excavadores israelianes continuen destrossant les carreteres. Des de dimecres passat, quan va començar l’operació, almenys hi han mort 29 persones, segons dades del ministeri de Salut a Ramallah. A la Franja de Gaza, la campanya de vacunació contra la pòlio ha continuat per segon dia. De moment més de 72.600 infants ja han estat immunitzats.