Milers de desapareguts sota les runes de Gaza

El CaireDes de l’inici de l’ofensiva d’Israel a Gaza, i malgrat els obstacles per mantenir vies de comunicació obertes enmig de la devastació de la seva infraestructura crítica, el ministeri de Salut de la Franja ha sigut capaç d’actualitzar amb una gran regularitat el recompte de morts, que no para de créixer. Però les autoritats locals estan tenint serioses dificultats per fer seguiment d’un altre drama: el de les persones desaparegudes.

Tot i que no hi ha hagut esforços centralitzats per mantenir un registre, l’organització de drets humans Euro-Med calcula que fins a mitjans d’abril hi havia a Gaza més de 13.000 desapareguts. Es creu que la majoria han mort, però com que no es poden certificar no s’inclouen a les estadístiques del ministeri de Salut, que es basen sobretot en els informes que reben d’hospitals i que fins ara situen la xifra oficial en uns 35.000 morts, la majoria criatures i dones.

La gran majoria de persones desaparegudes romanen enterrades sense vida sota les runes dels edificis i cases que estan sent destruïts en l’agressiva campanya de bombardejos de l’exèrcit israelià. Aquest dimarts el cos de la Protecció Civil de Gaza va declarar que hi ha més de 10.000 desapareguts en aquestes circumstàncies, i van lamentar que les feines de cerca i rescat són extremadament difícils per la falta de maquinària i de combustible.

“Les dificultats són molt grans i tenim problemes a tots els nivells”, assenyala per telèfon Mahmoud Basal, portaveu de la Protecció Civil de Gaza. “El problema més important que amenaça la nostra feina és la de l’equipament i el combustible. No tenim equip, ni mitjans. Per desgràcia, les forces d’ocupació l’han destruït completament”, nota.

L’oficina de mitjans de Gaza va informar a finals de l’any passat que Israel havia destruït fins aquell moment entorn del 80% dels vehicles i de l’equipament de les unitats dels serveis d’emergència, que ja eren aleshores limitats després de més d’una dècada de ferri bloqueig imposat conjuntament a la Franja per Tel-Aviv i el Caire. Basal explica que tot el cos de Protecció Civil té només 800 treballadors per a tota mena d’emergències.

Actualment els desbordats equips de rescat i els grups de voluntaris treballen sobretot de dia perquè els talls d’electricitat i la falta de combustible els ho impedeixen quan cau el sol. I, com que disposen de mitjans molt bàsics, la majoria dels cossos que poden recuperar els troben entre les restes d’edificis petits o directament al carrer. Basal assenyala a més que 68 treballadors de la Protecció Civil han mort en atacs d’Israel i 200 estan ferits. 

“La gent vol que siguem allà quan es produeix un atac. I, per desgràcia, podem ser-hi, però no tenim la capacitat de treure la gent [atrapada]”. “Moltes persones han mort mentre hi parlàvem”, afegeix el Basal, que nota que l’impacte psicològic per a ells és també molt alt.

37 milions de tones de runa

A les dificultats per buscar entre les restes d’edificis s’afegeix l’enorme quantitat de runes que està deixant l’ofensiva d’Israel. A finals d’abril un alt càrrec del Servei d’Acció contra Mines de l’ONU (UNMAS), Pehr Lodhammar, va afirmar que les estimacions apunten a uns 37 milions de tones, i a 200 quilos de runa a cada metre quadrat colpejat a la Franja. Un estudi de la destrucció material de Gaza publicat a l’abril pel Banc Mundial, la Unió Europea i l’ONU va calcular que el 62% dels habitatges es troben avui danyats o destruïts.

Almenys centenars de desapareguts més es troben enterrats en les nombroses fosses que hi ha per tota Gaza. Euro-Med ha pogut documentar-ne més de 130, que contenen entre algunes desenes i diversos centenars de cossos i han estat excavades en llocs com sales de casaments, mesquites, escoles, patis d’hospitals i estadis. Altres romanen directament morts pel carrer, en terrenys agrícoles i en zones per on ha passat l’exèrcit israelià.

Entre els que continuen amb vida, molts han estat detinguts per les tropes israelianes a Gaza i traslladats a llocs de detenció fora de la Franja. Les autoritats del país no han fet pública la informació sobre aquestes detencions secretes, però el grup de drets humans israelià HaMoked ha obtingut informes sobre almenys centenars de casos.

Una de les organitzacions mobilitzades per ajudar a localitzar persones desaparegudes és la Creu Roja, que compta amb una línia de telèfon directa per atendre aquests casos. Entre l’inici de l’agressió contra Gaza i finals de març, havien rebut més de 7.000 sol·licituds i n’havien tancat 1.400 després d’aconseguir que les famílies es reunissin o es poguessin posar en contacte.

“En situacions de guerra oberta com les de Gaza hi ha molts reptes”, afirma el Hisham Mhanna, de la Creu Roja. “L’accés a diverses zones no és possible, les persones poden estar ferides o inconscients en un hospital o un centre mèdic, i no es donen les condicions per fer un rastreig actiu”, apunta. A més, “la gent es desplaça constantment, fet que dificulta el contacte”, i “les telecomunicacions són un obstacle especialment gran: és possible que les persones no tinguin cobertura, que hagin hagut de canviar la targeta SIM o el número, que hagin perdut el telèfon, que no hagin pogut carregar-lo...”, afegeix.