Metralletes i TikTok: així són els nous grups armats palestins

NablusAl camp de refugiats de Balata, a tocar de Nablus, a Cisjordània, els més petits coneixen els noms dels principals membres del Cau del Lleó i del Batalló de Balata, els grups armats locals. Quan se'ls pregunta per un integrant d'aquest últim grup, mort el dia abans en enfrontaments amb l'exèrcit, responen alhora "Es deia Mahdi! És un xahid! Un màrtir!". És només un exemple del suport popular que han guanyat els nous moviments armats palestins a Cisjordània, en la mesura que es desgasten les organitzacions tradicionals.

Aquestes faccions, sorgides en l'últim any i formades majoritàriament per joves d'uns 20 anys i no islamistes, són molt actives a xarxes socials com TikTok o Telegram, estan molt ben armades i no tenen una filiació coneguda amb partits i moviments tradicionals palestins, com Fatah o Hamas. Són responsables d'alguns dels últims atacs contra civils i militars israelians, i s'han convertit en l'enemic públic número 1 del govern, en un maldecap per a l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) i en la nova cara de la lluita armada a Cisjordània.

Al seu despatx de Nablus, el líder local de Fatah, Jamal Tirawi, explica a l'ARA que aquests nous grups han vingut a "omplir un buit" davant la "pèrdua de confiança dels joves en l'Autoritat Nacional Palestina", liderada pel seu partit. Reconeix que "s'ha creat un abisme entre la gent i els líders" per la manca d'oportunitats de feina i de futur. També, tot i que no ho esmenta, per la corrupció i nepotisme que caracteritza el govern palestí.

"L'agressió israeliana"

Amb tot, Tirawi insisteix que la principal raó pel sorgiment d'aquests grups és "l'agressió israeliana": "Les polítiques israelianes debiliten l'ANP. Els joves ens veuen impotents davant d'Israel. La meva pròpia autoritat no serveix de res. Soc un líder a la meva comunitat, però, un cop creuo el punt de control, no soc res i em poden humiliar i atacar". En canvi, afegeix, els nous grups armats "són vistos com a herois capaços d'enfrontar-se a l'ocupació".

El tinent coronel i antic portaveu de l'exèrcit israelià, Jonathan Conricus, indica que grups com el Cau del Lleó "aprofiten les xarxes socials, i especialment TikTok, per reclutar nous membres i difondre les seves activitats". "Això els ha resultat molt beneficiós per créixer ràpidament en termes de popularitat, però també ha estat perillós per una qüestió d'exposició i per la capacitat de les organitzacions de seguretat israelianes per localitzar-los", afegeix. Conricus explica també que els nous grups compten amb "armament militar" de qualitat, que aconsegueixen a través de màfies o de grups com Hamas o la Jihad Islàmica. Aquests, al seu torn, l'obtenen de contraban des de Jordània o robant-lo de bases militars israelianes.

Hamed, un activista de 40 anys resident al Camp de Balata, reconeix que “s'ha creat una cultura en què els joves estimen la resistència armada". Al seu costat, alguns amb la cara tapada, d'altres descoberta, desfilen desenes de joves vestits de negre i armats fins a les dents. Van al funeral de Mahdi Hashash. "Per a ells no hi ha cap altra forma de vida", reflexiona Hamed, que aposta per una solució negociada amb Israel, tot i que entén la frustració dels joves i el seu desig de lluitar. Ell mateix va passar quatre anys a la presó per haver militat a les Brigades dels Màrtirs d'Al-Aqsa, el grup armat vinculat a Fatah. “La violència només atrau més violència, i la solució passa per la negociació política. Però quin futur tenen els joves? Els palestins no tenim qui parli per nosaltres, no tenim qui ens representi, tenim una taxa d'atur molt alta i Israel ens ataca dia i nit", assegura.

L'operació "trencar l'onada"

El Cau del Lleó, el Batalló de Balata i grups similars nascuts en altres poblacions com Jenin han estat la principal línia de defensa davant les incursions israelianes. La seva aparició està directament lligada a l'anomenada "operació trencar l'onada", llançada per Israel en resposta a l'assassinat de 19 israelians entre el març i el maig del 2022, i que s'ha centrat en les localitats d'on provenien alguns dels autors dels atacs.

L'operació ha consistit en "incursions nocturnes en diferents ciutats palestines per arrestar operatius concrets d'acord amb informacions d'intel·ligència", diu Conricus, que explica que l'estratègia ha buscat minimitzar els danys i el contacte amb civils palestins. S'han abatut desenes de milicians, incloent-hi alguns líders, i s'han arrestat més de 2.500 persones. El 2022 ha estat l'any més letal per als palestins de Cisjordània des del 2006, amb més de 140 morts. També han perdut la vida més de 25 israelians en diversos atacs palestins.

Hamed no té cap dubte que les incursions israelianes han provocat i alimentat el sorgiment dels nous grups: “Gairebé cada nit les tropes israelianes entren i ens maten, i els colons entren a la nostra ciutat per visitar la tomba del profeta Josep, tot i que això és una zona controlada per l'ANP on els israelians no poden entrar. És el nostre dret resistir l'ocupació”, assegura.

Tilawi, per la seva banda, considera que el Cau del Lleó "no és ni el primer grup, ni serà l'últim", i llança un missatge al nou govern israelià, que liderarà l'ex primer ministre Benjamin Netanyahu: "Sense solució dels dos estats no hi ha sortida possible". I afegeix: "L'ocupació israeliana ens força a la resistència. Jo preferiria una vida sense armes, sense sang i sense lluita, però són els israelians els qui ens hi empenyen. I, coneixent Netanyahu, el pitjor encara ha d'arribar. Si tira endavant els seus plans d'annexionar-se a Cisjordània, no es trobarà amb una intifada d'un grup o dos, sinó de tots els palestins", conclou.