Dietari d'un metge a Gaza: "Soc un dels últims d'aquest hospital i demano ajuda al món"

Els atacs sobre els hospitals del nord de Gaza han convertit Kamal Adwan en l'únic hospital capaç d'atendre els ferits

Palestins reben sacs d'ajuda humanitària entregada per l'UNRWA a Khan Younis, al sud de Gaza.
Hussam Abu Safyia / The New York Times
05/12/2024
4 min

GazaL'hospital Kamal Adwan, al nord de Gaza, és un dels pocs centres mèdics que queden a la zona. L'exèrcit israelià ha acusat Hamàs d'utilitzar-lo com a base, cosa que les autoritats de Gaza han negat, i l'ha assaltat en repetides ocasions. Parts de les instal·lacions han quedat malmeses i destruïdes tant per les incursions terrestres com pels bombardejos que s'han produït als voltants. A finals d'octubre la major part del personal sanitari va ser detingut o expulsat per l'exèrcit israelià. Queden pocs metges i infermeres.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Un d'aquests metges és el director de l'hospital, Hussam Abu Safyia, pediatre que també és el metge en cap de l'organització humanitària MedGlobal a Gaza. El doctor Safyia, que no és cirurgià, ha hagut d'operar pacients per la manca de cirurgians capacitats, ha hagut de decidir qui rep tractament i qui no, tenint en compte els escassos recursos disponibles. També ha hagut de sortejar la situació amb les forces israelianes circumdants. Tot això, mentre plorava el seu fill, que va ser assassinat a finals d'octubre d'aquest any i està enterrat als terrenys de l'hospital. El mes passat, segons va informar MedGlobal, Safyia va resultar ferit per la metralla resultant d'un atac aeri israelià i va haver de ser operat. Durant una setmana d'octubre i novembre, Safyia va enviar al mitjà The New York Times missatges d'àudio en què descrivia la situació quotidiana a l'hospital i les dificultats a què s'enfronten ell i la resta del personal.

30 d'octubre

Ahir, per primera vegada a la meva vida, vaig entrar a quiròfan per operar l'estómac d'un nen de quatre anys que havia perdut la casa per culpa dels bombardejos. Sagnava molt de l'estómac, però d'alguna manera vaig aconseguir fer l'operació i gràcies a Déu li vaig poder salvar la vida. Estem treballant més enllà de les nostres àrees d'especialització perquè ja no tenim un equip quirúrgic qualificat. Fa més de cinquanta dies que demanem protecció al món, però per desgràcia no hi ha hagut resposta. Em confon aquest món que diu que creu en la humanitat i la democràcia però no respon. Ni tan sols l'Organització Mundial de la Salut no rep protecció aquí. La ment humana no es pot imaginar tota la mort i els trossos de cossos i sang que ens envolten les vint-i-quatre hores del dia. Però continua sent la nostra responsabilitat seguir prestant serveis humanitaris.

31 d'octubre

La situació és molt catastròfica. Avui l'hospital ha estat atacat i ha causat danys a la tercera planta i en un magatzem de mercaderies i material mèdic. Ha destruït dipòsits d'aigua i contenidors d'oxigen destinats a la unitat de diàlisi. També ha quedat danyada la secció d'enginyeria i manteniment, fet que ha provocat una paràlisi dels nostres serveis sanitaris. Quatre membres del personal mèdic han quedat ferits quan intentaven apagar el foc, sense protecció i sense materials adequats per extingir les flames. Malauradament, han patit cremades de diversa consideració. Encara tinc uns 85 pacients, 19 dels quals són nens, entre ells dos nounats. Ara estem en una fase en què simplement intentem salvar el màxim nombre possible de vides. Veiem morir els ferits un darrere l'altre per manca de personal mèdic adequadament format.

1 de novembre

El setge continua i no es permet l'entrada de subministraments mèdics ni d'equips d'ajuda. Hi ha dotzenes de pacients aquí que esperen operacions. A causa dels atacs i bombardejos israelians a la zona, ja no podem donar prioritat als casos que arriben i que podrien requerir atenció mèdica immediata davant d'altres que arriben sense parar. La majoria dels ferits que arriben fins aquí ho fan a peu. Alguns, quan arriben, gairebé s'han dessagnat i es troben en un estat extremadament greu. Un cop més, demanem al món que proporcioni protecció real a l'assistència sanitària. Hi ha d'haver un corredor humanitari que permeti l'entrada d'equips d'auxili i articles mèdics.

3 de novembre

Durant tota la nit s'han produït diversos bombardejos als afores que han causat danys que han afectat l'hospital. La majoria de les portes han volat pels aires i moltes de les finestres estan destrossades. Això ha suscitat una sensació de terror i por entre els 120 pacients. Avui hem rebut sis caixes de subministraments mèdics que no havíem sol·licitat, i els aliments que acabem de rebre són set caixes de menjar enllaunat que duraran un dia, a l'hospital.

4 de novembre

És el 29è dia de setge al nord de la Franja de Gaza. Ahir van atacar l'hospital al mateix temps que l'Organització Mundial de la Salut era aquí per evacuar alguns pacients. Encara no hem rebut cap explicació sobre el que ha passat ni per què ha passat. Aquest deplorable atac va causar diverses ferides als pacients, entre ells una nena de tretze anys que ja s'havia recuperat d'haver rebut talls de metralla a l'abdomen, va resultar ferida de nou a l'estómac amb aquest atac. Encara hi ha persones sepultades sota la runa, i no hi ha eines per remoure-la i trobar els que estan a sota.

6 de novembre

Continuem assetjats dins de l'hospital, que ha estat atacat durant tres dies seguits i els magatzems i la farmàcia han quedat destruïts. Han estat atacs ferotges que han causat molts ferits, entre els quals hi havia nens que estaven sedats perquè els estaven operant. Diversos treballadors mèdics que havien estat prestant assistència a la sala d'urgències han quedat ferits. Ens sentim com si la resta del planeta estigués en un món diferent del nostre. Estem pagant el preu del genocidi que està patint el nostre poble aquí, al nord de la Franja de Gaza.

Copyright The New York Times
stats