Dotze morts i 2.750 ferits, nou balanç per l'explosió massiva al Líban dels dispositius buscapersones de Hezbollah

BeirutEl nou balanç provisional de l'atac que Hezbollah va patir dimarts arriba ja als 12 mots i 2.750 ferits, segons ha informat aquest dimecres al matí el ministre de Sanitat del Líban, Firass Abiad. Entre els morts hi ha una noia de 8 anys i un noi d'11. La múltiple explosió dels buscapersones és la bretxa de seguretat més gran que ha patit la milícia xiïta des del 7 d'octubre, quan Israel va llançar l'ofensiva a Gaza i es va disparar la tensió amb el grup libanès.

Els buscapersones són els dispositius que duien a sobre tant combatents de Hezbollah com també personal sanitari i paramèdics de les Defenses Civils, tots vinculats al grup proiranià. La milícia ha acusat aquest dimecres Israel de l'atac, ha promès venjar-lo i ha assegurat que continuarà els atacs en suport a Gaza.

Centenars de persones han patit ferides molt greus. El professor Elias Warrak, un oftalmòleg de l'Hospital Universitari Mount Lebanon, ha descrit a la BBC l'escenari de dimarts a la tarda "com un malson". I ha assegurat que ha hagut d'extreure més ulls en tota la jornada que no pas en els seus vint-i-cinc anys de carrera professional. "Ha sigut molt dur. La majoria dels pacients eren homes joves d'uns vint anys i en alguns casos els he hagut d'extreure els dos ulls".

Les explosions coordinades es van produir als suburbis del sud de Beirut, a la regió de la Bekaa (a l'est) i també al sud, i van portar el caos als hospitals de tot el país. Entre els ferits hi havia l'ambaixador iranià a Beirut, que també duia un dels localitzadors explosius. També van resultar ferits desenes de combatents de Hezbollah a Damasc, que van ser traslladats a hospitals de la capital siriana. L'onada d'explosions va durar aproximadament una hora després de la primera detonació, que es va produir cap a les 15.45 h.

Tot i que Israel oficialment no ha confirmat que sigui al darrere d'aquest atac sorprenent, que sembla tret d'una pel·lícula d'espies, la milícia xiïta libanesa ha donat el seu veredicte de culpabilitat contra el govern de Benjamin Netanyahu. El grup ha dit en un comunicat que les explosions van matar dos milicians i una nena, i en responsabilitza Israel: "Rebrà el seu just càstig". El ministeri d'Informació del Líban també atribueix les detonacions a una "agressió d'Israel". Entre els 2.750 ferits, n'hi ha uns 200 en estat crític, segons el ministeri de Sanitat libanès.

Des de fa temps Israel ha estat rastrejant els telèfons mòbils dels combatents per localitzar-ne la ubicació i atacar-los directament amb drons mentre circulaven amb cotxes o motocicletes. Alts comandaments i milicians de rang més baix han mort pels atacs selectius israelians, cosa que va dur Hezbollah a canviar de sistema de comunicació per aquests buscapersones, semblants als que fan servir els metges quan estan de guàrdia.

Segons mitjans libanesos, que citen fonts coneixedores, els buscapersones atacats procedien d'un nou enviament que el grup xiïta va rebre fa pocs dies. Un funcionari de Hezbollah ha dit al diari Akbar que centenars de combatents tenien aquests aparells i ha especulat amb la possibilitat que un programari maliciós hagi provocat que els dispositius s'hagin sobreescalfat fins a fer esclatar les bateries. La font ha dit que algunes persones han notat que els localitzadors s'escalfaven i els han tirat abans no esclatessin.

El ministre de Telecomunicacions del Líban, Johanny Corn, ha confirmat que els buscapersones afectats "havien arribat fa poc" al país. "Potser s'ha activat a distància, però no sabem com", ha dit, i ha insinuat que l'opció més probable era que els dispositius s'haguessin introduït al Líban amb aquest propòsit. De moment, tot són especulacions. L'exespia dels Estats Units Edward Snowden ha apuntat que "sembla més probable que s'hagin implantat explosius" als aparells que no pas un atac informàtic, i ho ha argumentat per la gravetat de les ferides.

Una font de seguretat, sota condició d'anonimat, ha assegurat a l'ARA que, malgrat les baixes immediates i la violació de la seguretat operativa de Hezbollah, un incident d'aquest tipus "podria no alterar significativament l'equilibri de poder" entre Israel i la milícia xiïta libanesa. "Hezbollah continua sent una organització profundament arrelada i ben armada, amb una sòlida xarxa de suport. Encara que aquests fets podrien portar a auditories internes i mesures de seguretat més estrictes dins el partit, és poc probable que paralitzi les seves capacitats operatives a llarg termini", ha afirmat la font.

Prop d'una guerra total amb Hezbollah

Israel mai ha estat tan a prop d'una guerra total amb Hezbollah des del 7 d'octubre com en aquest moment. Hores abans de l'espectacular atac, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, havia anunciat l'expansió del conflicte a Gaza cap a la frontera nord, amb l'objectiu de permetre el retorn de més de 60.000 desplaçats que han abandonat casa seva a la frontera amb el Líban.

Aquesta decisió d'incloure la frontera nord com a objectiu militar va en contra dels esforços diplomàtics de l'administració Biden. De fet, l'enviat especial dels Estats Units, Amos Hochstein, va visitar Tel-Aviv dilluns i va advertir el ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, que expandir la guerra cap al sud del Líban podria regionalitzar el conflicte, amb conseqüències catastròfiques. Hochstein va reiterar que l'única manera de recuperar l'estabilitat a la frontera nord era mitjançant una solució política.

Tot i això, el govern israelià insisteix que totes les opcions diplomàtiques s'han esgotat i que ara l'única alternativa és la via militar. Hezbollah, per la seva banda, ha reiterat diverses vegades que si s'arriba a un alto el foc a Gaza es retirarà de la frontera sud del Líban.

Els Estats Units continuen amb els esforços diplomàtics per assolir una treva a la franja de Gaza. Amb aquest objectiu va viatjar dimarts al matí al Caire el secretari d'Estat, Antony Blinken, per impulsar les negociacions per a un alto el foc i l'intercanvi de presoners, després que amb la seva última gira del juny no aconseguís els objectius esperats.