Més de 60 violacions de l'alto el foc al Líban en els primers deu dies
Els desplaçats tornen a unes llars que són runa en un entorn en què una pau duradora és pura utopia
Tir (Líban)Quatre hores abans que es declarés l’alto el foc al Líban, el negoci d'Ali Badawi va rebre l'impacte de dos míssils. “És dur, però traurem la runa, avaluarem les pèrdues i començarem de nou. Repararem i confiarem que Déu ens proveirà. Si el govern ens compensa serà genial, però, amb ajuda o sense, començarem la reparació”, diu, amb una barreja de resignació i determinació. Ali Badawi és propietari del restaurant Abu Deeb, situat al carrer comercial del mateix nom, a Tir, la cinquena ciutat del país, a la costa sud, a 85 quilòmetres de Beirut.
Arran de la guerra, a més de la destrucció i la mort, els desplaçaments en massa de centenars de milers de persones de les seves llars i regions han sigut una de les conseqüències immediates. Una repetició a petita escala del que ha passat a Gaza. Malgrat la incertesa, la fràgil treva actual ha propiciat el retorn dels que van marxar. Les seves històries són colpidores. Molts han perdut no només les seves cases, sinó també els seus mitjans de subsistència: camps de conreu calcinats, granges arrasades, negocis que ara són munts de pedra i cendra.
La situació al sud del Líban continua sent crítica. La calma tensa que s'hi viu es trenca per constants violacions de l’alto el foc: tant per part d’Israel com de Hezbollah. Se n'han registrat més de 60 en els primers deu dies. Des que va entrar en vigor el 27 de novembre, les forces israelianes han intensificat els atacs amb drons i foc d’artilleria, deixant un balanç de víctimes i tensió. Més d’una dotzena de persones han mort o han resultat ferides. Per la seva banda, Hezbollah va respondre amb un atac precís de diversos coets dirigits a posicions militars israelianes a prop de la frontera, un missatge inequívoc per intentar aturar les transgressions. Dilluns passat va ser un dels dies més tensos. I, així i tot, fins ara es manté la fràgil treva.
Els desafiaments per a tots els que han retornat, com és el cas d’Ali Badawi, són monumentals: infraestructures devastades, habitatges en ruïnes i l’amenaça latent de municions sense detonar. Segons l’Organització Internacional per a les Migracions, gairebé 600.000 desplaçats —el 90 % dels quals estan registrats en centres d’acollida— han tornat a les seves comunitats. Davant d’aquest paisatge, el secretari general de Hezbollah, Naim Qassem, ha anunciat que els que han perdut les seves llars rebran una subvenció d’entre 12.000 i 14.000 dòlars anuals per a lloguers i restauració d’habitatges, un intent per mitigar la devastació.
Israel va justificar la seva ofensiva com un intent de destruir infraestructures de Hezbollah i magatzems d’armes. No obstant això, els bombardejos també van devastar instal·lacions civils, incloses infraestructures crítiques, com la planta d’aigua potable de Tir, que va deixar més de 30.000 persones sense accés al servei bàsic.
Perill: allunyeu-vos!
Per a alguns, tornar segueix sent una utopia. Als pobles fronterers ocupats per l’exèrcit israelià, el retorn és impossible a causa de les estrictes restriccions imposades per les autoritats de Tel-Aviv, que adverteixen als residents que es mantinguin allunyats del sud. Mustafà al-Sayyed i la seva família, desplaçats de Beit Leaf, continuen vivint en una escola de Tir convertida en centre d’acollida. El Mustafà va decidir tornar breument al seu poble per inspeccionar la seva llar, però l’exèrcit israelià el va advertir del pa que s'hi donava si persistia. “Vaig rebre un missatge al mòbil dient que si no marxava correria perill. Així que me’n vaig anar”, relata des del seu refugi temporal.
La magnitud de la destrucció en llocs com Tir, ciutat declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco, o en altres ciutats històriques com Nabatieh i Baalbek deixa pocs dubtes sobre la gravetat de la devastació. En aquest context, les declaracions de Qassem insistint en una “victòria divina” per a molts sonen irreals. “Hem guanyat perquè la nostra resistència segueix i perdura. Hem guanyat perquè el nostre poble segueix fidel. Hem guanyat perquè l’enemic [Israel] no ha aconseguit cap dels seus objectius. Hem guanyat perquè s’ha creat la unitat nacional i els intents de sedició han fracassat”, va afirmar amb vehemència el nou líder de Hezbollah. “L’alto el foc és el mecanisme per implementar la Resolució 1701 de l’ONU”, va assegurar Qassem, subratllant que la seva aplicació està limitada a l’àrea situada al sud del riu Litani i fins a la frontera.
En paral·lel, es va celebrar la primera trobada entre autoritats libaneses i el Comitè Internacional de Supervisió, liderat pel general nord-americà Jasper Jeffers i el francès Guillaume Ponchin. Aquest organisme serà l’encarregat de monitorar el compliment de l’acord, de registrar les violacions i d'enfortir el desplegament de les Forces Armades Libaneses al sud del país. La treva, encara que vigent, penja d’un fil. L'esperança d’una pau duradora és quasi una quimera.
