Gaza arriba als 40.000 morts amb la mirada posada a les converses de pau
Més de 40.000 persones han mort a Gaza des de l'octubre
BarcelonaEl president palestí, Mahmud Abbas, ha anunciat aquest dijous a Turquia que pretén acudir a Gaza amb els altres membres de l'Autoritat Nacional Palestina en un intent de frenar la “bàrbara agressió” israeliana, que ja ha provocat més de 40.000 morts a la Franja de Gaza, segons les últimes xifres del Ministeri de Salut a Gaza. En aquest context, assolir un acord d'alto el foc entre Israel i Hamàs s'ha convertit en un assumpte prioritari per a la diplomàcia internacional. La pressió s'ha incrementat els últims dies per por que l'Iran no ataqués Israel en resposta a l'assassinat d'Ismael Haniyeh i del comandant de Hezbollah, Fuad Shukr. S'espera almenys que endarrereixi l'atac fins després de les negociacions a Qatar per a una treva a Gaza, davant el temor que la resposta iraniana a Israel condueixi a una guerra més àmplia.
Aquest migdia ha començat la nova ronda de negociacions a Doha, la capital de Qatar, amb representants de Washington i Tel-Aviv. Però hi ha poques esperances que les converses portin cap avenç després que el grup palestí Hamàs decidís retirar-se de la taula de negociacions acusant Israel de voler afegir noves demandes a la darrera proposta nord-americana.
Tot i això, en un missatge d'última hora, un portaveu de Hamàs, Sami Abu Zuhri, s'ha mostrat més flexible a continuar amb les negociacions si Israel fa una proposta "seriosa" en línia, amb les iniciatives anteriors del grup palestí. Amb això pretenia assegurar el compromís d'Israel amb una proposta que Hamàs va acordar a principis de juliol que, segons Abu Zuhri, posaria fi a la guerra i suposaria la retirada total de les tropes israelianes de Gaza. Una petició que difícilment acceptarà Israel, que segueix compromès amb la “victòria total” contra Hamàs i l'alliberament de tots els ostatges. Fins i tot, amb els negociadors arribats a Qatar, els atacs israelians han empitjorat a Gaza. Avui les tropes israelianes han atacat les ciutats del sud de Rafah i Khan Younis. El desig desesperat de la població de Gaza és que s'acabi la guerra. La guerra ha obligat a gairebé els 2,3 milions d'habitants de Gaza a abandonar casa seva, mentre les xifres segueixen empitjorant: als 40.000 morts cal sumar-hi més de 10.000 desapareguts entre les runes, i prop de 100.000 ferits.
Amb aquest clima de poc optimisme han arrencat les converses amb la participació del director de la CIA, William Burns, els caps d'espionatge d'Israel i Egipte, així com el primer ministre qatarià, el xeic Mohammed bin Abdulrahman Al-Thani i una delegació del Mossad, encapçalada pel cap de la Intel·ligència israeliana, David Barnea. Les trobades a Doha s'allargaran fins aquest divendres, com a mínim, amb l'objectiu d'aconseguir una treva a Gaza i l'alliberament dels ostatges israelians. Però "no s'espera tancar un acord immediatament", segons va declarar des de Washington, John Kirby, portaveu del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca. Tot i això, ha insistit que "han tingut un començament prometedor".
De fet, l'objectiu principal de les converses és reduir les diferències entre Israel i Hamàs perquè abracin l'alto el foc de tres fases proposat pel president nord-americà Joe Biden.
Els mediadors han passat mesos intentant sense èxit que les dues parts acceptin el pla dels Estats Units, que contempla que Hamàs alliberi desenes d'ostatges capturats en l'atac del 7 d'octubre a canvi que Israel faci un alto el foc, retiri les tropes de Gaza i alliberi els palestins empresonats.
Les dues parts han acordat, en principi, la proposta nord-americana, però Hamàs ha presentat “esmenes” i Israel ha demanat “aclariments”, cosa que els ha portat a acusar-se mútuament de plantejar exigències noves i inacceptables.
El pla contempla que en un primer període de sis setmanes es faci una pausa de les operacions terrestres israelianes i que es retirin les tropes a canvi de l'alliberament de 33 ostatges -dones, nens, ancians i ferits-, juntament amb l'alliberament per part d'Israel de 990 presoners palestins. És en aquest punt on hi ha discòrdia, ja que Israel exigeix que els 33 ostatges alliberats estiguin vius i ha elaborat una llista dels noms que espera que s'hi incloguin, entre els quals s'inclouen dones militar, mentre que la proposta elaborada pels EUA especifica que les persones alliberades inclouen “cadàvers i ostatges vius”.
Aquesta trobada d'alt nivell s'entén com l'últim esforç diplomàtic per contenir una escalada regional davant l'amenaça d'una venjança de l'Iran i de Hezbollah pels assassinats de Haniyeh i Shukr.
La setmana passada, la representació iraniana davant l'ONU va expressar la seva "esperança" que les represàlies contra Israel no anessin "en detriment del possible alto el foc" a Gaza. Tot i això, la postura de l'Iran no ha canviat, i, igual que Hezbollah, es veuen obligats a respondre Israel sense tenir en compte les conseqüències. En paraules de l'aiatol·là Ali Khamenei Ali Khamenei: la "guerra psicològica enemiga" destinada a pressionar l'Iran a reconsiderar les represàlies contra Israel, és una invitació a la "ira divina", segons el Corà.