La mediació de Qatar i Egipte a Gaza, en vies d'esgotament i sense alternativa
La falta de progrés en les converses frustra els dos països, que han fet de pont entre Israel i Hamàs des de l'inici de la guerra
El CaireEn una de les mostres més evidents fins ara de la frustració que estan provocant les tàctiques dilatòries i la manca de progrés en les negociacions per una treva i un intercanvi d'ostatges entre Israel i Hamàs, Qatar, que de la mà d'Egipte ha fet de pont entre les parts des de l'inici de la guerra, ha expressat públicament que se li està esgotant la paciència. La fatiga de Doha, manifestada abans també pel Caire, constata l'estancament en què es troba la via diplomàtica a Gaza, però alhora ha evidenciat la falta d'actors alternatius per mediar algun tipus d'acord.
En un comunicat emès dissabte passat, Qatar va admetre que havia transmès a Israel i Hamàs que aturaria els esforços de mediació si no es tancava un pacte en l'última ronda de converses a finals d'octubre, que va fracassar. I en un dard dirigit aparentment a Tel-Aviv, va afirmar que no permetrà que es boicotegin les negociacions "per justificar la continuació de la guerra". Doha es va mostrar oberta a reactivar el procés, però només si les parts mostren "voluntat i serietat".
Alhora, el ministeri d'Exteriors de Qatar va assegurar que no acceptarà que la seva mediació esdevingui un motiu per fer-li xantatge. I va titllar d'inexactes les informacions sobre els seus suposats plans d'expulsar del país el buró polític de Hamàs, tal com han demanat en diverses ocasions els Estats Units. En aquest sentit, va defensar que l'objectiu d'acollir una oficina i alguns dels principals dirigents del grup palestí és mantenir un canal de comunicació obert entre totes les parts.
Qatar és un petit però poderós estat del golf Pèrsic amb una ambiciosa política exterior. Compta amb una llarga trajectòria com a mediador a la regió i des de fa anys actua com a enllaç discret perquè els EUA i altres governs occidentals obrin vies de comunicació amb països i grups amb els quals no mantenen relacions diplomàtiques, com Hamàs. Egipte, l'altre mediador principal, gaudeix d'estrets vincles polítics i de seguretat amb Israel i amb el grup palestí, i en el passat havia pogut intervenir amb èxit per frenar escalades de violència.
En la guerra actual, però, tots dos actors s'han mostrat cansats pels pocs avenços en les negociacions, àmpliament atribuïts a la falta de voluntat del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. El seu entorn, de fet, és investigat a Israel per sospites d'haver filtrat a la premsa informació confidencial manipulada per avalar el seu bloqueig a un acord. Qatar i Egipte ja havien amenaçat més d'una vegada amb abandonar els seus esforços després d'haver rebut acusacions de mala gestió i falta de compromís per part d'Israel i els Estats Units.
En l'última ronda de negociacions, celebrada a Doha a finals d'octubre, es va explorar l'opció d'acordar una treva breu i un intercanvi d'ostatges, però tampoc va fructificar. A més dels obstacles que han bloquejat un acord en el passat, un avenç significatiu es considera ara improbable durant el període de transició entre les presidències de Joe Biden i Donald Trump.
Acords bilaterals pels ostatges
El problema, però, és que per ara no hi ha cap via de mediació que no passi per Qatar i Egipte. La guerra a Gaza ha posat el focus en els països àrabs que havien normalitzat relacions amb Israel durant l'anterior presidència de Trump, com els Emirats Àrabs Units, i en els que estaven en camí de fer-ho, com l'Aràbia Saudita. Malgrat el retorn de Trump, però, cap d'ells ha mostrat interès per reemplaçar o sumar-se a l'esforç de Qatar i Egipte, i és improbable que poguessin fer-ho ara des de zero i amb molt menys vincle amb Israel i amb Hamàs que Doha i el Caire.
Una alternativa per als països que tinguin algun ciutadà entre els ostatges a Gaza, però, seria arribar a un acord bilateral amb Hamàs. El dimecres, un grup aliat seu a la Franja va difondre un vídeo d'un ostatge rus-israelià viu, i Hamàs ha expressat la intenció de prioritzar el seu alliberament si es produeix un acord. Els Estats Units també han debatut aquesta opció els últims mesos per treure de Gaza quatre ciutadans vius i els cossos de tres morts. Fins ara, membres del govern de Joe Biden havien frenat el pla, però l'estratègia amb Trump és encara incerta.