Com a màxim, un got d'aigua al dia: els civils de Gaza han "tornat a l'edat de pedra"
L'arribada d'ajuda humanitària no és suficient per calmar el martiri de la població de la Franja
Namzi Mwafi té 23 anys i cada dia té una feina: trobar aigua per a la seva família. Desenes de membres de la seva extensa família es troben refugiats junts en un apartament de dues habitacions a Rafah, una ciutat del sud de la franja de Gaza, prop de la frontera del territori amb Egipte. La persona de més edat és la seva àvia –té 68 anys– la més jove, un cosí –té 6 mesos.
Per mantenir-los amb vida, Mwafi diu que es desperta a les quatre de la matinada i es passa hores esperant aigua en una estació de servei plena de gent. De vegades, ha de barallar-se per mantenir el seu lloc a la cua, i de vegades no queda res quan arriba el seu torn. Quan té sort, empeny el seu carro cap a casa, carregat d'aigua, a través de la sorra. La família, després, es veu obligada a racionar l'aigua. Aproximadament, poden beure un got al dia cadascú. "Hem tornat a l'edat de pedra", es lamenta Mwafi.
En resposta al devastador atac del 7 d'octubre a Israel per part de Hamàs, Tel-Aviv va imposar immediatament un setge complet contra la Franja: va tallar gairebé tota l'aigua, els aliments, l'electricitat i el combustible per als més de dos milions de palestins que hi vivien. La resta d'història és coneguda: bombardejos constants i ofensiva terrestre de les tropes de Benjamin Netanyahu, que diuen tenir l'objectiu d'eliminar, sigui com sigui, Hamàs.
L'alto el foc temporal, que va començar divendres, ha permès l'entrada de desenes de camions amb aigua i altres paquets d'ajuda humanitària, vitals per als civils que sobreviuen com poden en aquest enclavament palestí. Tot i així, la quantitat d'ajuda humanitària que està entrant, diàriament, durant la treva és molt inferior respecte a la que normalment entrava al territori abans de la guerra.
Un escenari dantesc
Davant aquest escenari, sobreviure s'ha convertit en una perillosa feina a jornada completa. Per als civils de Gaza, que esperen el retorn de la guerra, intensa i cruel, quan Tel-Aviv i Hamàs s'hagin cansat de la treva, els dies comencen molt abans de l'albada. El llistat de tasques és clar: buscar aigua, enfornar pa, comprar bolquers, continuar viu. Però la gent no sempre ho aconsegueix.
Segons el Programa Mundial d'Aliments de les Nacions Unides, l'aigua mineral transportada al territori en combois d'ajuda només ha estat suficient per al 4% de la població. Encara s'està distribuint part d'aigua dessalada al sud, però al nord no hi queden fonts d'aigua potable, segons l'ONU. Les persones que no poden accedir a l'escassa aigua mineral i dessalada depenen de l'aigua salobre dels pous, que segons l'ONU no és segura per al consum humà.
La farina també s'està acabant i la majoria de molins de blat han estat bombardejats, segons les Nacions Unides. Les agències humanitàries han aconseguit lliurar pa, tonyina en conserva i barres de dàtils a aproximadament una quarta part de la població des del 7 d'octubre, però la distribució es veu obstaculitzada pels combats i el setge, segons informa el Programa Mundial d'Aliments. Alguns agricultors estan sacrificant els seus animals.
El Programa Mundial d'Aliments ha advertit que només el 10 % dels aliments que necessita Gaza han entrat al territori des que va començar la guerra, creant "una bretxa alimentària massiva i una fam generalitzada". "La farina de blat, els lactis, el formatge, els ous i l'aigua mineral han desaparegut completament", assegurava Alia Zaki, portaveu del Programa Mundial d'Aliments.
L'enfonsament del sistema de clavegueram i el desplaçament d'uns 1,7 milions d'habitants de Gaza, que s'han abocat als campaments i s'han amuntegat a les cases dels familiars, també han provocat una crisi d'higiene i malalties que l'Organització Mundial de la Salut adverteix que encara pot empitjorar. La diarrea, la sarna i els polls estan arrasant la població, i afecten especialment els nens més petits.
"Sobreviure el màxim possible"
Mwafi es va graduar a la universitat amb una llicenciatura en enginyeria informàtica un mes abans de la guerra. Somiava amb una vida al Canadà com a videògraf i acabava de començar la seva carrera com a creador de continguts. Les seves xarxes socials, abans del 7 d'octubre, mostren un jove amb un somriure brillant el dia de la seva graduació, envoltat d'amics i familiars. Les seves publicacions eren sense reserves optimistes, plenes de cites alcoràniques i afirmacions de la cultura pop sobre la vida positiva, l'amor, l'amistat i l'esperança.
Ara només somia en mantenir-se amb vida. "La nostra estratègia ara mateix és pensar com sobreviure durant el període més llarg possible", diu. "Si abans tenia ambicions i esperances per a un bon futur i complir els somnis que tenia de petit, ara la meva màxima ambició és poder menjar, beure aigua i dormir". I també que la seva extensa família ho faci.