El matrimoni infantil segueix trencant vides a Turquia

Diyarbakir (Turquia)Quan encara no havia complert els 15 anys, el seu pare la va cridar i li va dir que es preparés. “Avui vindrà un home i et demanarà que et casis amb ell”, li va dir. I ella, que no ho volia de cap de les maneres, va demanar al seu pare que no ho fes, però a canvi va rebre una pallissa. Dilek Demir recorda aquella conversa on va començar tot, ara fa més de trenta anys. “Un malson de principi a fi”, recorda sobre els seus anys casada amb un home a qui no coneixia. La mateixa nit de noces la violarien i poc després, encara amb 15 anys, va tenir al seu primer fill.

Tal com narra, no tenia ni ganes ni experiència per criar un nounat. “Jo era una nena, i per culpa de la meva inexperiència el meu fill va tenir febre i jo no sabia com actuar. Però tenia meningitis i es va quedar sord”. Llavors, Dilek Demir es va prometre que dedicaria la seva vida a fer que les generacions següents no haguessin de passar pel mateix. Mentrestant, però, va haver d'aguantar més violacions, d'on van sortir tres fills més, fins que es va divorciar. Disset anys després d'aquest divorci, Demir, la muhtar del barri de Baglar de Diyarbakir, una ciutat al sud-est de Turquia, explica la seva història a l'ARA.

Fins i tot abans de ser muhtar –la màxima autoritat electa d'un barri– ja l'anomenaven com a tal per la seva proximitat amb els veïns i per la seva voluntat per ajudar-los en tot. “Netejava cases, o quan ajudava algú a demanar un subsidi em donaven una mica de diners com a premi”, explica sobre aquells començaments. Però un dia va decidir fer el pas cap a aquest càrrec, que les dones del sud-est turc no coneixien fins aleshores. “A 1.500 vots de mi, va quedar”, diu Demir amb una riallada quan es refereix al segon candidat amb més suport. Es convertia així en la primera muhtar dona de la història de Diyarbakir.

Una de cada cinc

Tot i que la llei turca estableix que una menor de 18 anys no es pot casar, hi ha excepcions. I un estat passiu, un sistema judicial cec i una societat còmplice fan que cada any milers de nenes turques es casin de manera forçada. “La llei diu que un home i una dona que vulguin casar-se ho han de fer conforme a les lleis existents, no diu nens ni nenes”, explica a l'ARA Emin Gün, president del Centre de Drets dels Infants del Col·legi d'Advocats de Diyarbakir, que deixa clar que una persona de menys de 18 anys és un infant.

Però l'espectacle d'excepcions que deformen la llei comença, segons l'advocat, amb la llei de civilització turca, que estableix que els més grans de 17 anys es podran casar. “Però que no deien que els menors de 18 anys eren nens?”, es pregunta Gün. I segueix: “En situacions excepcionals, si la nena s'ha quedat embarassada, un jutge pot autoritzar un enllaç matrimonial quan tingui 16 anys”. I fins i tot es podrà casar quan la noia quedi embarassada amb 15 anys i un jutge decreti una investigació física que establirà que en té 16.

En l'àmbit social, el problema és més greu. Tot i que la llei considera que no hi ha matrimonis infantils, “n'hi poden haver degut als imams”, assegura l'advocat. I, d'altra banda, la llei obliga qualsevol ciutadà a denunciar a les autoritats si es coneix la celebració d'un matrimoni infantil. Però tothom ho sap: des de l'imam que els casa fins als convidats i el perruquer.

Però i l'estat, que ho sap, ¿persegueix aquests casos? "No, i aquest és l'origen del problema", respon. Les xifres indiquen que una de cada cinc dones que ara tenen entre 20 i 49 anys ha passat per aquest tràngol, segons un estudi de les Nacions Unides. Avui dia les noies del sud-est de Turquia que es van casar abans dels 18 anys i que ara tenen entre 20 i 24 anys conformen el 20%, lluny del 50% de fa tres dècades. Però Demir continua lidiant cada dia amb nombrosos casos de matrimoni infantil. La majoria de vegades una lleugera intervenció ja és suficient perquè les noies no s'hagin de casar i, de passada, puguin seguir anant a l'escola. Per ara n'ha pogut salvar 40 gràcies a les denúncies anònimes dels veïns de l'humil barri de Baglar, que dipositant una carta en una bústia metàl·lica a la porta de la seva oficina l'informen sobre el següent crim que s'intentarà cometre.