El mar Roig i la Banya d'Àfrica s'aboquen a l'abisme

El CaireLa tensió a les estratègiques regions del mar Roig i de la Banya d’Àfrica, on l’equilibri de forces és cada cop més difícil d’encaixar, va continuar augmentant encara més divendres a la matinada, després que els Estats Units i el Regne Unit ataquessin objectius del moviment houthi al Iemen. Així van respondre les dues potències occidentals als cops dels rebels en les últimes setmanes contra vaixells mercants amb suposats vincles amb Israel, llançats arran de la devastadora ofensiva militar israeliana a la franja de Gaza.

Des de mitjans de novembre, el Pentàgon ha registrat 27 atacs per part dels houthis contra rutes comercials al sud del mar Roig, la via marítima més curta entre Àsia i Europa i per on circula al voltant del 15% del comerç mundial. Aquesta onada d’atacs ha empès les grans empreses de transport marítim a interrompre el trànsit per les seves aigües, i haver de circumnavegar tot Àfrica al voltant del cap de Bona Esperança.

La tensió i el risc d’escalada militar a la zona es van disparar quan Washington va anunciar el desplegament d’una força naval internacional al mar Roig destinada a protegir el trànsit de vaixells. Uns dies després de l’anunci, el portaveu dels houthis, Yahya Sarea, va avançar que el moviment, que té el suport de l’Iran, “faria tot el necessari per defensar-se i fer front a qualsevol agressió”.

En aquest context, el 3 de gener la coalició naval liderada pels Estats Units va emetre un comunicat amb el qual van amenaçar el moviment iemenita amb fer-los assumir “les conseqüències” de continuar pertorbant el trànsit per la zona, on Teheran també ha desplegat un vaixell de guerra. Però els houthis van respondre dimarts passat amb l'atac més gran que han dut a terme fins ara, i que va incloure el llançament de 18 avions no tripulats, dos míssils de creuer i un de balístic, tots ells interceptats, segons va informar Washington.

Els atacs de divendres dels Estats Units i el Regne Unit contra objectius militars dels houthis van ser, en part, la resposta a aquest últim cop del grup iemenita, segons va argumentar la Casa Blanca. I el Pentàgon va afirmar que l'objectiu és degradar les capacitats del moviment en matèria de drons, míssils, radars i vigilància aèria. Al cap de poques hores, però, els houthis van respondre amb el llançament d’un nou atac menor.

Guerra sagnant

Els houthis s’han vist immersos en l’última dècada en una cruenta guerra contra el dèbil govern central reconegut per la comunitat internacional i amb el suport polític i militar de l’Aràbia Saudita. Actualment, el moviment controla la major part del nord del Iemen, inclosa la capital, Sanà, i gairebé tota la costa del mar Roig. En els últims anys, el grup s’ha arribat a convertir en una notable força militar a la regió, i compta amb desenes de milers de soldats, experiència en combat, capacitat naval i un gran arsenal armamentístic.

Una de les primeres capitals a reaccionar a l’atac de Washington i Londres al Iemen va ser precisament Riad, que en un comunicat va demanar contenció i “evitar una escalada”. El perill d’una espiral de violència ha estat des del principi un motiu de preocupació per a l’Aràbia Saudita, que fa mesos que negocia amb el grup iemenita per sortir del vesper en què s’ha convertit la seva intervenció militar al Iemen, que també ha rebut el suport de diversos països occidentals, inclosos els Estats Units.

En els primers compassos de la campanya militar israeliana a Gaza, els houthis van llançar diversos míssils en direcció a Israel, que es troba a més de 1.500 quilòmetres, però la majoria van ser interceptats abans d'acostar-s'hi i alguns van arribar a impactar en el veí Egipte. Va ser aleshores quan el moviment iemenita, conscient de l’estratègica ubicació geogràfica del seu país, va dirigir l'atenció a un objectiu molt més a l’abast: pertorbar el trànsit marítim al mar Roig de vaixells mercants en principi vinculats a Israel.

Les costes del Iemen estan banyades per les aigües del sud del mar Roig i del golf d’Aden, tots dos connectats per l’estret de Bab al-Mandab, de menys de 30 quilòmetres d’ample en el seu punt més angost. A l’extrem oposat del mar Roig hi ha el canal de Suez, que enllaça amb el Mediterrani. Per aquesta via va fluir durant la primera meitat del 2023 al voltant del 12% de tot el petroli comercialitzat al món per mar, i vora el 8% del comerç mundial de gas natural liquat, segons l’administració d’informació energètica dels Estats Units. Pel canal de Suez passa entorn del 10% del comerç mundial, segons l’entitat que el gestiona.

L'impacte en el comerç marítim

L’impacte dels atacs houthis ha estat difícil de digerir. La setmana passada el volum del transport marítim a través de l’estret de Bab al-Mandab va ser un 45% inferior al d’un any abans, segons la plataforma PortWatch de seguiment de pertorbacions del comerç marítim. El descens en el canal de Suez va ser del 28% i, en canvi, el trànsit pel cap de Bona Esperança va incrementar-se un 63%. Els canvis de ruta, però, han afectat sobretot els vaixells de mercaderies, segons dades de rastreig de l’agència de notícies Reuters.

Unes hores abans de l’atac al Iemen, l'Iran va anunciar que havia confiscat un petrolier que navegava pel golf d’Oman, en represàlia per la captura del mateix vaixell per part dels Estats Units l’any passat, segons van informar mitjans estatals citant fonts oficials de l’armada iraniana. Tot i que en aquesta zona no s’han produït recentment gaire incidents, molts analistes alerten que un augment de la tensió al voltant de l’estret d’Ormuz, que connecta els golfs d’Oman i Pèrsic i és el punt més crític del món pel comerç energètic, comportaria conseqüències globals encara més importants que les pertorbacions al mar Roig.

La polèmica sortida al mar d'Etiòpia

I aquest no és l'únic conflicte a la zona. Etiòpia i Somalilàndia, una república autoproclamada al nord-oest de Somàlia sense reconeixement internacional, van contribuir a sacsejar el delicat tauler del mar Roig i la Banya d’Àfrica només arrencar l’any amb l’anunci d’un polèmic acord preliminar que amenaça amb fer encara més difícil l'equilibri de poders a la regió.

Segons el document, que encara s’ha de ratificar, Somalilàndia concedirà durant 50 anys accés comercial i militar en territori propi al golf d’Aden a Etiòpia, el país sense sortida al mar més poblat del món, a canvi del reconeixement de la seva independència. L’acord, però, ha estat totalment rebutjat per Somàlia, país del qual Somalilàndia es va independitzar l’any 1991, i el seu govern federal l’ha considerat un “acte d’agressió”.

En el mateix vaixell que Mogadiscio s’han col·locat Egipte i Eritrea, dos països que mantenen relacions difícils amb el govern etíop i que mostren una gran desconfiança cap a les aspiracions d’Addis Abeba d’obrir-se pas al sud del mar Roig. El memoràndum també ha estat criticat per Djibouti, país a través del qual Etiòpia canalitza més del 95% de les seves importacions i exportacions a canvi del pagament de taxes.

“A Somalilàndia es respira un optimisme caut. Per fi algú escolta les peticions de ser un estat independent de Somàlia, però alhora hi ha incertesa sobre com Etiòpia mantindrà la seva part del pacte”, afirma Moustafa Ahmad, investigador independent a Hargeisa, capital de Somalilàndia. Considera que, si l’acord es materialitza, podria “suposar una gran sacsejada política i de seguretat” a la zona, tot i que tampoc descarta que s’acabi acceptant com un “fet consumat”.

Guerra al Sudan

A les anteriors crisis que estan col·locant la regió de la Banya d’Àfrica i el mar Roig al davant d’un precipici s’hi suma la més devastadora de totes: la guerra al Sudan. Després de diversos mesos en què els crus combats entre l’exèrcit regular i les paramilitars Forces de Suport Ràpid (FSR) s'havien concentrat a la capital, Khartum, i a la regió de Darfur, a finals de desembre es van començar a estendre perillosament a l’est. El conflicte al Sudan es troba en un impàs que porta el risc de degenerar en una guerra total si les FSR decideixen avançar cap a la costa.