Els mapes i les xifres per entendre el setge terrorífic de Gaza

BarcelonaDes de l'atac de Hamàs a Israel del 7 d'octubre, el càstig col·lectiu que està infligint l'exèrcit israelià sobre la Franja de Gaza té una escala mai vista. Els bombardejos són constants, especialment al nord de la Franja, on hi ha la ciutat de Gaza, però cap racó se'n salva. Barris sencers han estat destruïts, sobretot a Beit Hanoun, Beit Lahia i Ash Shuja’iyeh, la zona que hi ha entre la ciutat de Gaza i el camp de refugiats d'Ash Shati. Aquesta nit ha estat especialment dura i ha deixat 60 morts, que eleven la xifra total de víctimes mortals a la Franja a 4.741, segons fonts palestines, a més de més de 15.000 ferits.

Però més enllà de les morts, per als supervivents la situació és cada cop més complicada. Al bloqueig total imposat per Israel, que només s'ha aixecat mínimament aquest cap de setmana per fer entrar a la Franja 35 camions d'ajuda humanitària, s'hi suma la destrucció de cases, escoles, hospitals i tot tipus d'infraestructures sanitàries i socials. Sense gairebé aliments ni aigua ni electricitat, la crisi humanitària a Gaza ja té proporcions històriques. Les dades parlen per si soles.

L'abast de la destrucció

L'abast de la destrucció queda clar en aquest mapa de satèl·lit publicat per l'Oficina de l'ONU per a la Coordinació d'Afers Humanitaris (OCHA). Els bombardejos han estat especialment intensos al nord, on Israel va ordenar l'evacuació de tota la població fa més d'una setmana. Però el sud, on milers de palestins van fugir seguint aquestes ordres, tampoc se salva de les bombes.

Desplaçats

Les xifres de morts superen ja les de qualsevol altra operació militar israeliana sobre la franja de Gaza. Però per als supervivents, la situació és també desesperada. El 13 d'octubre, Israel va ordenar a la població del nord de la Franja que evacués la zona i marxés cap al sud. Aquells desplaçats es van sumar als que ja havien perdut la casa. Dels 2,3 milions de persones que habiten la Franja, avui 1,4 milions són desplaçats interns, segons dades de l'ONU.

Habitatges

El 42% dels habitatges de Gaza estan danyats totalment o parcialment per les bombes. Centenars de milers de persones han perdut casa seva: més de 15.000 edificis estan completament destruïts i més de 10.000 han quedat inhabitables. Quan tot s'acabi, si s'acaba, centenars de milers de persones no tindran casa on tornar. La reconstrucció de la Franja es fa cada cop més complexa i costosa.

Hospitals

Amb més de 15.000 ferits, segons l'últim balanç, els hospitals de Gaza estan saturats i al caire del col·lapse per la falta d'electricitat i de combustible. El bloqueig total de la Franja no permet l'entrada de medicaments, però a més els centres sanitaris no s'han salvat tampoc de les bombes. El coet sobre l'Hospital Al-Ahli de la ciutat de Gaza –encara es desconeix qui el va llançar–, va deixar la pitjor catàstrofe fins ara, amb 471 morts segons les autoritats palestines. Però no és l'únic hospital danyat: 62 atacs han afectat centres sanitaris.

Escoles

Les criatures són sempre les que més pateixen en un conflicte. Segons el ministeri de Salut de la Franja, el 40% dels 4.741 morts de Gaza són infants. I per als supervivents, les seqüeles psicològiques del terror que pateixen aquests dies poden ser també devastadores. L'educació s'ha aturat per la guerra i moltes escoles, com les de l'Agència de l'ONU per als Refugiats Palestins (UNRWA), s'han reconvertit en albergs per als desplaçats. A més, almenys 206 instal·lacions educatives han resultat també danyades per les bombes.

Aigua i sanejament

L'ONU fa dies que alerta que el "risc de morts per infeccions" és "imminent" a la Franja. A la gran quantitat de cadàvers sota la runa, s'hi suma la manca d'aigua i la destrucció d'instal·lacions de sanejament, que poden derivar en un brot infecciós i agreujar encara més una situació humanitària que ja és catastròfica. Moltes instal·lacions de tractament d'aigua han deixat de funcionar per falta d'electricitat o de combustible, o han estat danyades per les bombes. I el bloqueig total de la Franja, que només es va obrir parcialment aquest cap de setmana, genera una falta d'aigua que ha reduït el consum mitjà a 3 litres diaris per persona per a tots els usos (beure, cuina i higiene).