Els mapes per entendre com avança la invasió d'Israel a la ciutat de Gaza
La franja de Gaza té una superfície com el Maresme però quatre cops més habitants, i algunes dades més sobre el conflicte
BarcelonaEl conflicte entre Israel i Palestina és –en la seva arrel almenys– un conflicte per la terra. Per això, per entendre una mica millor l'abast i les implicacions de la guerra oberta per l'atac de Hamàs del 7 d'octubre, cal mirar el mapa, o diversos mapes, i les dades gràfiques que ens donen algunes claus de la situació.
L'avenç de la incursió israeliana
El dissabte 28 d'octubre, el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, va anunciar "la segona fase de la guerra" amb "tropes terrestres dins de territori enemic", va dir. Després d'algunes incursions preparatòries els dies anteriors, arrencava finalment la invasió terrestre de la franja de Gaza. Tancs i infanteria israelians han anat avançant i agafant posicions aquests últims dies dins de territori palestí. Hi està havent combats entre soldats israelians i combatents de Hamàs pels carrers de Gaza, i atacs aeris devastadors.
La situació actual a la franja de Gaza
La franja de Gaza porta dies preparant-se per a la invasió de les forces israelianes, com a resposta a l'ofensiva inèdita de Hamàs del 7 d'octubre. Pocs dies després, el govern de Benjamin Netanyahu va llarnçar un ultimàtum de vint-i-quatre hores per evacuar el nord de la Franja, fet que va provocar un èxode massiu de palestins que busquen anar al sud tot i que viuen en una ratera.
El pas de Rafah en xifres
Una carretera travessa de nord a sud la franja de Gaza, com una artèria vital, i desemboca al pas de Rafah, a la frontera amb Egipte. Per als 2,3 milions de palestins que viuen en aquest enclavament del Mediterrani, una autèntica presó a cel obert sota setge israelià des del 2007, el pas és l'únic contacte amb el món exterior que no està sota control exclusiu d'Israel. Egipte controla el pas, però tot i tothom que el creua requereix autorització d'Israel. Només els estrangers ho tenen una mica més fàcil, però sempre han de passar el control israelià.
El conflicte entre Israel i Palestina
En el territori que fins llavors era el protectorat britànic de Palestina, Israel va proclamar el seu estat l'any 1948. La població palestina va ser massivament desplaçada a dos enclavaments: Gaza i Cisjordània, que Israel va ocupar l'any 1967. Segons el dret internacional Jerusalem té un estatut internacional, però tant els israelians com els palestins consideren que la seva capital oficial és Jerusalem, on es concentren monuments sagrats tant per als jueus com per als musulmans, a més dels cristians. Però a la pràctica la ciutat està dividida entre la part israeliana, a l'oest, i la Palestina, a l'est. Tel-Aviv és la capital administrativa d'Israel i Ramal·lah la de Cisjordània. La capital de la franja de Gaza és la ciutat de Gaza.
Quina mida té el territori en disputa
Per copsar les dimensions de la regió en disputa, la podem comparar amb Catalunya. Israel (20.770 quilòmetres quadrats) és una mica més petit que tot el territori català (32.000 quilòmetres quadrats). Gaza seria equivalent al Maresme, amb la diferència que a la comarca catalana hi viuen aproximadament mig milió de persones i a la franja de Gaza s'hi amunteguen 2,2 milions de persones. A Cisjordània, que seria aproximadament com Girona, hi viuen 3,19 milions de palestins, però aquest territori palestí s'assembla cada cop més a un formatge de Gruyère. Els constants assentaments de colons israelians l'han anat reduint en els últims anys.
La franja de Gaza
A la costa del Mediterrani prop de la frontera amb Egipte hi ha la franja de Gaza, que s'ha convertit en una presó a cel obert. Dels 2,2 milions de palestins que hi viuen més d'1,5 milions són refugiats que Israel va arraconar cap aquesta zona quan es va fundar. Una tanca de filats envolta tota la Franja excepte al nord, on hi ha un mur de formigó. Israel controla tots els passos d'entrada excepte el de Rafah, que connecta la Franja amb Egipte, que està sota control egipci amb supervisió de la UE. Gaza està sotmesa a un bloqueig que afecta l'entrada i sortida de persones i mercaderies des de l'any 2007, quan es va establir el govern de Hamàs després del seu triomf a les eleccions. Des del 7 d'octubre, tots els accessos estan tancats, la població no pot sortir i se'ls sotmet a un bloqueig total, sense subministrament d'electricitat, ni combustible, ni aliments ni aigua.
Els atacs del 7 d'octubre
Els milicians de Hamàs van assaltar el mur i el centre de la tanca de la Franja en el seu atac sorpresa de dissabte passat. En poques hores, van entrar a diversos pobles israelians propers i van irrompre també en una rave on centenars de joves celebraven el Festival Supernova, en què van deixar un total de 1.200 israelians morts i milers de ferits.
La resposta d'Israel als atacs
Des de dissabte, Israel ha respost a la incursió de Hamàs amb bombardejos constants contra la franja de Gaza, que han impactat en mesquites, edificis d'habitatges, hospitals i escoles. Al seu torn, des de la Franja, diferents faccions palestines han llançat coets sobre poblacions israelianes, alguns ben a prop de Tel-Aviv i també del sud de Jerusalem.
Llançament de míssils al territori
Morts en el conflicte àrab-israelià
Aquesta última guerra entre Israel i Palestina s'ha cobrat en pocs dies més morts de civils israelians que en tota la història del conflicte. Per la part palestina, l'última invasió terrestre de l'exèrcit d'Israel el 2014, com a represàlia pel segrest de tres adolescents israelians per part de Hamàs, va deixar 2.329 morts en 49 dies.