Manifestació davant una presó de l'Iran contra dues execucions imminents més
Teheran manté la repressió per les protestes arran de la mort a mans de la policia de la jove kurda Mahsa Jina Amini
BarcelonaLa repressió dels drets més elementals continua a l'Iran. I les protestes també. Centenars de persones s'han manifestat diumenge a la nit davant una presó de la ciutat de Karaj, al nord del país, contra l'execució imminent de dos joves manifestants, informa el portal opositor IranWire. Segons el grup d'activistes 1500tasvir, Mohammad Baroghani i Mohammad Ghobadlou han estat traslladats a cel·les d'aïllament de la presó de Rejaei Shahr, cosa que acostuma a indicar la imminència de l'aplicació de la pena capital. Ghobadlou ha estat condemnat a mort sota l'acusació d'haver atropellat i matat un agent de policia i a Baroghani l'acusen d'haver calat foc a un edifici oficial.
Als vídeos difosos a les xarxes socials es pot identificar la presó i se sent que la gent crida "Hi haurà una altra rebel·lió si els executeu". Entre els manifestants hi havia la mare de Ghobadlou, que ha dit que s'ha demostrat que el seu fill no era al lloc dels fets quan el policia va ser atropellat.
Aquests dies també s'ha sabut que el campió de karate Saleh Mishrahemi ha estat condemnat a la pena capital i aquest mateix dilluns un tribunal iranià ha sentenciat l'exfubolista Amir Nasr Azadani a 26 anys de presó pel suposat assassinat de tres membres de les forces de seguretat, complicitat per cometre actes delictius i formar part de grups il·legals. L'arrest d'Azadani es va tornar viral i va generar crítiques a tot el món quan associacions de futbolistes i mitjans internacionals van anunciar al desembre, en ple Mundial de futbol a Qatar, que havia estat condemnat a mort.
A més, aquest mateix dilluns un tribunal ha condemnat Mostafa Hosseini Tabatabaei, un islamòleg i estudiós de l'Alcorà, i set dels seus estudiants a un total de 28 anys de presó i privació dels drets civils per les seves opinions sobre l'islam xiïta.
Fins ara quatre homes han passat per la forca després de l'onada de protestes que es va desencadenar al setembre arran de l'assassinat sota custòdia policial de la jove kurda Mahsa Jina Amini. Les últimes execucions han tingut lloc aquest mateix dissabte i han generat una onada de condemnes a tot el món.
Segons les organitzacions opositores, mig miler de manifestants han mort en la repressió de les protestes, que representen el desafiament més gran a què s'encara el règim teocràtic de Teheran des que es va establir fa 43 anys. També hi hauria 18.000 empresonats identificats pel seu entorn, cosa que fa pensar que la xifra total pot ser molt més elevada.
La repressió massiva i les execucions estan obligant les autoritats europees a marcar distància amb Teheran i han cridat a consultes els ambaixadors justament en el moment en què Brussel·les intenta desencallar les negociacions de l'acord nuclear amb l'Iran, que hauria de permetre recuperar les exportacions de petroli de la república islàmica.
Justament ahir es commemorava el tercer aniversari de la tragèdia del vol d'Ukraine International Airlines 752, abatut per la Guàrdia Revolucionària iraniana el 2020.
En una llarga declaració, el Consell Suprem de la Revolució Cultural ha tancat la porta a relaxar les lleis contra el vel i ha assegurat que "cobrir-se fa que les dones siguin reconegudes a la societat pels seus pensaments i personalitat i no pel seu cos i la seva bellesa". I ha afegit que el hijab obligatori "ajuda les dones a preservar la seva dignitat i que no siguin venudes o intercanviades com una mercaderia".