Com s'està rebent a Israel l'alliberament d'ostatges?
El mal estat dels darrers ostatges alliberats a Gaza afegeix pressió a Benjamin Netanyahu per mantenir l’acord amb Hamàs

El CaireQuan les tres primeres ostatges israelianes van ser alliberades per Hamàs a mitjans de gener a Gaza, coincidint amb l’entrada en vigor de l’acord d’alto el foc amb Israel, totes presentaven més bon aspecte físic del que s’havia presagiat i els serveis mèdics que les van atendre van declarar que el seu estat de salut era estable. La resta d’ostatges que van ser posades en llibertat en dues rondes posteriors també es trobaven en condicions similars. Però aquest dissabte, durant el darrer intercanvi d’ostatges que s’ha dut a terme, l’estampa va ser, en canvi, molt diferent. Els alliberats van ser tres homes israelians visiblement desmillorats i prims, que presentaven un aspecte físic molt més deteriorat que les ostatges anteriors i amb els efectes dels gairebé 500 dies de captiveri evidents al cos.
El seu fràgil estat va provocar una forta commoció a Israel i ha augmentat la preocupació per la situació dels ostatges que encara són a Gaza. Aquests temors, a més, s’han vist reforçats pel dèbil compromís del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, amb la consecució total de l’acord amb Hamàs, la decisió del grup palestí de suspendre l’alliberament de més captius al·legant que Tel-Aviv està violant parts alguns punts del pacte i l’amenaça del president dels Estats Units, Donald Trump, de dinamitar l’alto el foc si dissabte no es produeix un nou intercanvi.
En un intent de pressionar el govern de Netanyahu perquè garanteixi la continuïtat de l’acord, milers de persones es van manifestar a Tel-Aviv la nit de dilluns i també dimarts. El fòrum de famílies d’ostatges i persones desaparegudes d’Israel, al seu torn, va exigir dilluns en un comunicat dirigit al govern que no caigui en “tripijocs” i va afirmar que les “condicions espantoses” dels últims ostatges alliberats mostren que "tots han de ser rescatats urgentment".
La setmana passada Netanyahu va sortir políticament reforçat de la seva trobada amb Trump a Washington, durant la qual el president estatunidenc va anunciar un pla per aconseguir el control de Gaza després d’expulsar-ne la població. La proposta va ser rebutjada a Palestina i a la resta del món àrab, que està fent front comú per contrarestar-la, però va ser lloada per la base ultra de Netanyahu i els partits d’extrema dreta que donen estabilitat al seu govern.
El boicot de Netanyahu
La lluna de mel de Netanyahu, però, va durar poc. La tornada a Israel d’una quinzena de captius, i en particular dels últims tres, està permetent conèixer millor les condicions en què es troben els que encara són a Gaza, la qual cosa està creant més angoixa social. Alguns dels ostatges han explicat que han estat permanentment encadenats, sense veure la llum del sol, en condicions insalubres, privats del menjar necessari i patint abusos físics i psicològics. Les condicions evoquen el maltractament detallat pels presos palestins que està alliberant Israel.
L’aflicció que s'està generant a mesura que es coneixen més detalls sobre les condicions en captivitat a Gaza es barreja amb un ressentiment cap al govern de Netanyahu. D’una banda, quan els últims tres ostatges van ser alliberats, el primer ministre seguia a Washington en un hotel de luxe i la majoria dels seus ministres no van reaccionar perquè era sàbat, la festa jueva del dissabte. A més, l’extitular de Defensa Yoav Gallant, destituït al novembre, va reiterar en entrevistes durant el cap de setmana que Netanyahu va sabotejar de forma deliberada les negociacions amb Hamàs almenys tres vegades al llarg de l’any passat: al maig, al juliol i al setembre.
En aquest context, Qatar, que ha estat el principal mediador de l’acord entre Israel i Hamàs, ha retret a Netanyahu les seves declaracions en suport a una neteja ètnica de Gaza a l’estela del pla anunciat per Trump, ja que entén que està posant en perill l’acord de treva en vigor. Alhora, les parts haurien d’haver començat fa més d’una setmana les negociacions per a la segona fase de l’acord, que hauria de començar al març i durant la qual estan previstes noves rondes d’intercanvi d’ostatges per presos. Tel-Aviv, però, ha estat endarrerint l’enviament del seu equip a Doha i la delegació que va viatjar diumenge era de baix nivell i no tenia mandat per negociar.
Fins i tot el ministre de Finances israelià, l’ultradretà Bezalel Smotrich, que s’ha posicionat en contra de totes les propostes d’acord amb Hamàs i de qui depèn l’estabilitat del govern, ha demanat aquest dimarts a les xarxes socials l’alliberament de “tots” els ostatges “ara”, en una aparent amenaça a Hamàs que dona, però, marge a Netanyahu per reconduir la situació.