20 anys de la invasió de l'Iraq

“Mai no ens han demanat perdó”: veus iraquianes contra l’ocupació

Familiars de morts pels EUA, la guerra sectària i el Daeix, reflexionen sobre un conflicte que no van triar

El xeic Hamed al-Sarrai mostra al mòbil una foto del seu fill Mustafà amb l'uniforme de las Forces de Mobilització Popular.
David Meseguer
26/03/2023
4 min

Bagdad“Com cada dia després d'esmorzar, el meu oncle anava a obrir la perruqueria quan tres homes emmascarats armats amb kalàixnikovs el van cosir a trets i el van deixar malferit”, explica a l'ARA Mohamed Dafer, un enginyer de telecomunicacions de Bagdad de 34 anys. Els fets van tenir lloc el maig del 2006, tres anys després de la invasió de l’Iraq liderada pels EUA i en el moment àlgid de la lluita sectària entre sunnites i xiïtes. Tot i que cap facció va reivindicar l'atac, tot apunta a algun grup extremista sunnita vinculat a Al-Qaida. “Havien anunciat que els pentinats occidentals eren pecat, però el seu objectiu real era escampar la por entre el veïnat, ja que els perruquers són persones conegudes”, assenyala el Mohamed. “Era un moment de tanta violència que a l'hospital no hi havia llits disponibles. Després d'esperar onze hores, el meu oncle va morir i el vam traslladar al cementiri de Najaf per enterrar-lo”, explica. Muafak Miteb tenia vint-i-pocs anys i deixava una vídua i tres fills orfes.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Per la seva banda, Rahim al-Qabi, de 57 anys i professor universitari de filologia anglesa a Bagdad, va perdre un dels seus set germans a mans de les tropes nord-americanes a finals del 2008. “El meu germà Assaad era guàrdia de seguretat del ministeri de Comerç. Una nit, amb dos companys més, vigilaven una sitja de blat als afores de la capital, quan hi va arribar una unitat militar dels EUA. Van ensorrar la porta principal del recinte i en veure armes els van matar”, explica l'acadèmic.

Segons explica, els soldats nord-americans van justificar l’acció assegurant que creien que els guàrdies eren combatents d'Al-Mahdi, una milícia xiïta sota el lideratge del clergue Moqtada al-Sadr, que lluitava simultàniament contra l'ocupació estrangera i contra els extremistes sunnites.

Soldats britànics custodiant un grup de milicians iraquians detinguts a Basra el 30 de març del 2003.

Morts dels EUA i de l'Estat Islàmic

Al barri d'Al-Baladiyat, al nord-est de Bagdad, el xeic xiïta Hamed al-Sarrai ha convertit el saló de casa seva en un autèntic mausoleu en honor a dos dels seus fills caiguts lluitant contra el Daeix. Al costat dels retrats del Mohamed i el Mustafà, els fills màrtirs del líder tribal, a la paret també hi ha una vitrina plena d'objectes que els pertanyien. 

“Aquestes xocolatines les duia a sobre el Mustafà el dia que va morir”, diu el Hamed, de 55 anys, vestit amb una túnica grisa i amb una kufiya de quadres negres cobrint-li el cap. "Aquest és l’uniforme que el Mohamed, tinent de l’exèrcit iraquià i enginyer en la desactivació d’explosius, vestia el dia que va caure a Ramadi", assenyala el xeic d'una tribu que té uns sis centenars de membres.

El Hamed explica que el Mustafà, nascut el 25 de desembre del 1991, estava casat, tenia un fill i era estudiant a l'escola alcorànica de l'aiatol·là Al-Sistani. Es va unir a les Forces de Mobilització Popular després que Al-Sistani proclamés una fàtua. Va morir el dia del seu aniversari, el 2014, quan intentaven alliberar la ciutat de Balad, 95 quilòmetres al nord de Bagdad.

“En plena ofensiva de Ramadi –continua el Hamed–, va començar una escaramussa amb l’Estat Islàmic, i quan el Mohamed estava a punt de disparar una granada antitancs va morir abatut”. I subratlla que el seu fill tenia 23 anys quan “va assolir al martiri” el 5 de novembre del 2015.

Una estàtua del llavors president de l’Iraq, Saddam Hussein, tombada al centre de Bagdad el 9 d’abril del 2003.

Cap disculpa en 20 anys

“La invasió va ser una agressió flagrant que va destruir les infraestructures i les institucions del nostre país. Van ocupar l'Iraq sense tenir cap pla i, actualment, tampoc no en tenen. Per això, la població seguim pagant les conseqüències”, denuncia el Rahim. Aquest professor universitari considera que Washington obstaculitza la reconstrucció de l'Iraq i posa com a exemple la recent intromissió de la multinacional nord-americana General Electric en l'acord que Bagdad havia aconseguit amb Siemens per refer la debilitada xarxa elèctrica iraquiana.

Mohamed Dafer creu que “amb el temps el poble iraquià hauria acabat amb Saddam Hussein sense la necessitat de la intervenció dels EUA” i posa com a exemple l'aixecament xiïta del 1991. “Estàvem entusiasmats quan els EUA van dir que ens alliberarien de la dictadura. Però la realitat de la invasió van ser els milers de civils innocents morts i la imposició d’uns mandataris que vivien fora del país i que eren uns autèntics lladres”, critica el xeic Al-Sarrai.

Des del seu punt de vista, “els nord-americans van arribar com a salvadors, però van convertir-se en ocupants i van imposar lleis com la Constitució iraquiana del 2005”. A més, el líder tribal denuncia que “els EUA van estar gestant la guerra sectària durant molt de temps” i que “juntament amb els països del Golf van fer possible l'arrelament i l'enfortiment d'organitzacions terroristes com Al-Qaida i l'Estat Islàmic”.

El Mohamed, el Rahim i el Hamed coincideixen a remarcar que no hi ha hagut cap mena de disculpa per part del govern dels EUA. “Amb l'excusa de combatre el terrorisme, l'exèrcit nord-americà ha actuat amb total impunitat matant diàriament desenes d'iraquians”, destaca enfadat l'acadèmic.

El Mohamed creu que els milers de civils morts durant aquestes dues dècades –210.000 segons l'organització Iraq Body Count– és un preu massa alt per assolir la situació actual. El jove enginyer explica que, després de l'assassinat del seu oncle, els seus tres cosins i la seva tia van anar a viure amb els seus avis, tot i que la família al complet els ha ajudat.

“Els meus cosins haurien pogut créixer entre odi i rancúnia, però no ha sigut així. El meu pare ha estat professor de secundària durant 35 anys i els meus oncles són metges. Són gent culta i els han educat en el respecte i la tolerància”, diu el Mohamed, abans de destacar que ell és fill d’un matrimoni mixt entre un xiïta i una sunnita.

stats