Luxe i festa a Dubai: els russos rics obliden la guerra de Putin als Emirats

Dubai (Emirats Àrabs Units)En una illa artificial a la vora del golf Pèrsic, Dima Tutkov, de 39 anys, se sent segur. No hi ha cap de les actituds anti-russes de què sent parlar a Europa. No ha vist sots ni indigents, a diferència del que va veure a Los Angeles. I encara que la seva agència de publicitat obté grans beneficis a Rússia, no s'ha de preocupar que el reclutin per lluitar a Ucraïna. "Dubai és molt més lliure, en tots els sentits. Som independents de Rússia". Un any després de l'entrada en vigor de les sancions econòmiques contra el Kremlin, els russos rics ho continuen sent. I a Dubai, la ciutat més gran dels Emirats Àrabs Units, han trobat el seu refugi, a recer de la guerra.

Entre els passeigs marítims de la ciutat, els centres comercials palatins i els atzucacs dels suburbis, el rus s'està convertint en la lingua franca. Els oligarques es barregen en complexos turístics exclusius. Restauradors de Moscou i Sant Petersburg competeixen per obrir-hi locals. Empresaris com Tutkov dirigeixen els seus negocis des de Dubai i n’obren de nous.

La nova diàspora russa de Dubai s’estén per un espectre que inclou multimilionaris castigats amb sancions i treballadors tecnològics de classe mitjana que van fugir del país. Amb tot, comparteixen les mateixes raons per ser als Emirats: hi ha vols directes a Rússia, el país s'ha mantingut neutral i, diuen, no mostra l'hostilitat que perceben a Europa.

El nou contracte de Putin

Un dels principals atractius de Dubai és que és apolítica, comenten molts dels russos que s'hi han instal·lat. A diferència de l'Europa occidental, no hi ha banderes ucraïneses exposades en públic ni concentracions de solidaritat. La guerra sembla llunyana. De tota manera, el més probable és que qualsevol que albergui sentiments anti-russos a Dubai no els manifesti públicament. Les protestes a la monarquia autoritària dels Emirats són il·legals i la llibertat de reunió està molt limitada.

La presència de russos adinerats a Dubai en un moment en què se'ls ha aïllat en bona mesura d'Occident mostra com Putin ha mantingut el contracte social clau per al suport intern: a canvi de lleialtat, els pròxims al poder poden amassar enormes riqueses.

La politòloga russa Ekaterina Schulmann, exiliada a Alemanya des de l'abril de l'any passat, afirma que Putin ha donat a entendre als empresaris que està disposat a eliminar encara més obstacles a l'enriquiment. Una llei recent, per exemple, allibera els legisladors de fer públics els ingressos i les propietats. "Sí, us hem aïllat del Primer Món, però les coses no empitjoraran per a vosaltres", resumeix Schulmann, descrivint la relació de Putin amb l’elit. "En primer lloc, hi ha molts altres països que són amics nostres. En segon lloc, tindreu moltes oportunitats d'enriquir-vos encara més i ja no us perseguirem per corrupció".

Públicament, Putin ha demanat a les elits russes de la jet set que reorientin les seves vides i les seves inversions dins de Rússia. Però els rics que s’han traslladat a Dubai tenen altres idees. "Per a tots nosaltres, es tracta d'una illa de seguretat durant un cert període de temps", comenta Anatoli Kamenskikh, venedor de propietats immobiliàries, que presumeix que el seu equip va vendre 300 milions de dòlars a Dubai l'any passat –la gran majoria a russos–. "Tothom intenta col·locar els seus actius en algun lloc".

Només un milió de ciutadans

Els Emirats tenen una població d'uns 10 milions d'habitants, dels quals només un milió en tenen la ciutadania. La resta són immigrants, entre ells milions d'indis i pakistanesos, i un nombre inferior d'europeus i nord-americans. Una anàlisi dels registres de vols feta pel New York Times la primavera passada va revelar que els Emirats Àrabs Units es van convertir en la principal destinació dels vols privats procedents de Rússia les setmanes posteriors a la invasió. Des de llavors, l'atractiu del país per als russos no ha fet més que créixer.

Les estadístiques del govern rus mostren que els russos hi van fer 1,2 milions de viatges el 2022, en comparació amb un milió de l'any anterior a la pandèmia. Molts d'aquests visitants van arrelar: els russos van ser els principals compradors no residents de béns immobles de Dubai el 2022 per nacionalitat.

Els funcionaris russos i les seves famílies també hi van de visita, encara que intenten evitar cridar l'atenció, i per una bona raó: a la regió nord-occidental russa de Vólogda, el partit pro-Kremlin Rússia Unida va expulsar dos regidors locals després que unes publicacions a les xarxes socials els situessin a Dubai. Un d'ells, segons van informar periodistes russos que estudiaven les seves publicacions, hi estava de vacances amb Ksenia Xoigú, la filla del ministre de Defensa rus.

"Soc a Dubai, m'estic relaxant", diu la lletra de l'actual cançó número 1 a Rússia, segons Apple Music. "Sí, soc ric i no ho amago". Tutkov, el propietari de l’agència de publicitat, considera una "il·lusió" la idea que les sancions hagin destrossat l'economia russa. La seva agència de publicitat, va dir, s'està beneficiant de la carrera de les empreses per omplir el buit deixat per les corporacions occidentals que van marxar de Rússia. Entre els seus clients hi ha Haier, un fabricant xinès d'electrodomèstics que vol introduir-se en un mercat dominat fins ara per marques consolidades.

Les sancions al sistema financer tampoc no han suposat cap obstacle. L'estiu passat, el ruble va arribar a màxims històrics respecte al dòlar. Tutkov assegura que es va aprofitar del tipus de canvi utilitzant bancs russos que no havien estat sancionats per traslladar part dels beneficis de la seva agència de publicitat a Dubai. "Canviàvem a dòlars i els transferíem aquí –va dir–. En dòlars, obteníem un excés de beneficis colossal, ho entens? I tothom ho feia".

Tutkov i la seva família havien planejat passar l'estiu a Moscou. Però després de la mobilització general de Putin la tardor passada, ja no està segur de tornar-hi. "És un risc enorme –diu Tutkov–. ¿I si no pots tornar a marxar o et mobilitzen o alguna cosa així?"

Copyright The New York Times