Llicència per massacrar: la Lliga Àrab perdona al-Assad

BeirutLa normalització de les relacions entre els països àrabs i el règim de Bashar al-Assad, que durant 12 anys ha comandat una guerra sense treva contra el seu poble, ha provocat reaccions confrontades. Si bé no hi ha una Síria sobirana, ja que el conflicte civil ha dividit el país –al nord governen els kurds i al nord-oest les faccions rebels–, el règim de Damasc ha recuperat el control de la resta del territori, amb una ajuda decisiva de l'Iran i de Rússia. Ara que les relacions entre Riad i Teheran s'han normalitzat, gràcies a la mediació de Pequín, a l'Aràbia Saudita no li interessa que Síria segueixi sota l'òrbita iraniana. Per això va ser el primer estat del Golf a reactivar les relacions diplomàtiques amb el règim sirià. Després va ser l'Iran i més tard s'hi van sumar Jordània, Egipte, Tunísia i els Emirats Àrabs Units.

El príncep hereu de l'Aràbia Saudita, Mohamed bin Salman, l'home que hauria ordenat l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi al consolat d'Istanbul, ha donat oficialment la benvinguda al president sirià, Bashar al-Assad, a la cimera de caps d'estat i de govern de la Lliga Àrab a la ciutat saudita de Iedà, primera gran cita del mandatari després de la reincorporació de Síria a l'organització després de 12 anys sota suspensió per l'esclat de la guerra a la república àrab. "Esperem que el retorn de Síria a la Lliga Àrab ajudi el seu país a assolir l'estabilitat i a resoldre la seva crisi", ha dit l'amfitrió, en una trobada marcada per la visita sorpresa del president ucraïnès, Volodímir Zelenski.

La qüestió que es planteja és què ha canviat ara perquè la Lliga Àrab hagi obert les portes a Al-Assad, després d'una dècada d'aïllament internacional per la brutal repressió de les protestes del 2011, que van conduir a una sagnant guerra civil en curs. Una guerra on el règim ha travessat totes les línies vermelles (massacres sistemàtiques de civils amb armament prohibit, detencions sota tortura, instrumentalització de l'ajuda humanitària, atacs deliberats contra hospitals...) i que ha causat més de mig milió de morts i milions de refugiats.

"Com que no s'ha produït un canvi polític, no es pot continuar ignorant el règim sirià", explica a l'ARA l'analista polític libanès Issa Goraibe. Actualment la regió s'enfronta a molts reptes. “Són temps difícils. La crisi econòmica, els refugiats, el conflicte d'Ucraïna i ara el del Sudan són factors de desestabilització regional, per la qual cosa és moment d'estar units”, exposa com a justificació.

El terratrèmol que va assolar el sud de Turquia i el nord de Síria a principis de febrer va accelerar els contactes amb el règim sirià, i el fet que Síria no sigui una prioritat per a l'administració de Joe Biden ha facilitat l'acostament. “No hi ha hagut un fort rebuig a aquests moviments per part dels Estats Units. Les sancions internacionals es van relaxar per a l'entrada d'ajuda després del terratrèmol, i els països àrabs van aprofitar el moment”, assenyala, per part seva, Amal Saad, experta de la Universitat Americana del Líban. Tot i això, precisa Saad, els estats àrabs “no preveuen el ple restabliment de les relacions amb Al-Assad sense aconseguir res a canvi”. Una de les contrapartides seria que Damasc rebaixi el contraban de captagon, una potent droga que causa estralls a països com Jordània, l'Iraq i l'Aràbia Saudita.

Retorn dels refugiats

La rehabilitació d'Al-Assad també planteja l'interrogant de què passarà amb les zones fora de l'abast de Damasc. "Fins ara, el règim sirià no ha plantejat una solució política", adverteix l'experta. Un altre assumpte fonamental és el problema dels refugiats. Amb una crisi econòmica a escala regional, la pressió dels refugiats és molt forta per als països que han acollit els sirians des de fa més d'una dècada. Però el retorn es presenta complicat, “ja que no es donen les condicions ni les garanties per a un retorn fora de perill”, puntualitza Saad.

El Líban és el país de la regió que acull més refugiats sirians en proporció a la seva població. Per a la majoria, tornar a Síria no és una opció. “Estem parlant de milers de famílies que no tenen una llar on tornar perquè casa seva va ser destruïda pels bombardejos. L'economia s'ha ensorrat i l'ajuda humanitària a Síria és molt limitada. Qui garantirà que no hi hagi arrestos i tortures? És una responsabilitat de la comunitat internacional protegir els refugiats”, denuncia una font diplomàtica en condició d'anonimat.

Els líders àrabs no tenen intenció de pressionar Al-Assad sobre els abusos i crims comesos durant la guerra civil. El missatge per a milions de refugiats i desplaçats, per a les víctimes de la guerra i els milers de desapareguts és que el sàtrapa sirià ha tornat a la Lliga Àrab mentre els seus crims continuen impunes.