La lletra petita de l'ajuda humanitària a Gaza

Quasi simultàniament a l'entrada dissabte del primer comboi humanitari per la frontera de Rafah, les autoritats de Hamàs a Gaza van comunicar que des del 7 d'octubre fins a aquell moment havien mort 4.469 palestins, dels quals 1.542 són nens. La població de la Franja, especialment la del nord, porta prop de dues setmanes sense aigua, electricitat, aliments ni medicines.

Hi ha cirurgians als hospitals del nord que estan operant amb els pacients estesos a terra i amb la il·luminació que proporcionen les llanternes dels telèfons mòbils que carreguen les persones que encara tenen benzina. En aquest context, l'ajuda que ha entrat, i que només es quedarà al sud de la Franja, sembla una broma de mal gust.

Però si això pot significar poca cosa per als refugiats, per als occidentals té un significat diferent i més gran, especialment perquè intenta rentar les consciències d'una gran part de l'opinió pública d'Occident, on els governs amb més pes específic –els Estats Units, el Regne Unit, Alemanya i França– han pres partit incondicional per Israel, una adhesió que sembla estar més repartida entre les poblacions d'aquests mateixos països.

Aquesta ajuda, una gota d'aigua en un immens oceà, recorda l'ajuda que la Unió Europea dona als palestins de Cisjordània. A sobre de rentar la consciència dels occidentals, l'ajuda finança i consolida l'ocupació israeliana en aquest territori. Segons la llei internacional, la potència ocupant hauria d'encarregar-se d'administrar els territoris ocupats, però Israel ha aconseguit evadir la seva responsabilitat i els occidentals col·laboren amb l'ocupació finançant projectes de tota mena.

Independentment que els països occidentals facin aquestes polítiques directament o mitjançant les ONG, les despeses d'aquest tipus no contribueixen a la pau. Al contrari, consoliden l'ocupació perquè beneficien més Israel que no pas els palestins a curt i llarg termini. El resultat d'ajudar a dojo reforça l'ocupació perquè permet mantenir a ratlla els palestins i dona temps a Israel per tirar endavant la colonització de Cisjordània, què ja està molt avançada.

Doble moral d'Occident

En el cas de Gaza, el primer comboi humanitari, al qual probablement seguiran altres, podrà ajudar un instant un grapat de palestins expulsats del nord de la Franja, que ho han perdut tot, però també està contribuint al desplaçament massiu de la població, un objectiu central d'Israel. El missatge de Benjamin Netanyahu és clar: si voleu ajuda, encara que sigui simbòlica, deixeu el nord i marxeu al sud; o millor, marxeu a Egipte. El comboi que ha entrat per Rafah és un altre element de la guerra que juga a favor dels poderosos, en aquest cas d'Israel. Per als palestins, la vintena de camions només són una gota d'aigua d'ajut en un oceà de calamitats, què ni tan sols servirà els cirurgians que s'han quedat sense quiròfans.

Presentar, doncs, el comboi com un gran èxit de la diplomàcia occidental evidencia la manca de crítica i de valentia de les grans potències que donen suport a la destrucció massiva de l’aviació israeliana, o millor, deixa en evidència els líders occidentals i la seva doble moral davant el sofriment continuat de milions de palestins, a la Franja i a Cisjordània.