Espanya manté el finançament de l'agència de l'ONU per als refugiats palestins

BarcelonaEl ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha assegurat aquest dilluns que Espanya "no modificarà la relació" amb l'agència de l'ONU per als refugiats palestins (UNRWA), però seguirà ben de prop la investigació sobre la col·laboració d'alguns treballadors amb Hamàs en l'atac del 7 d'octubre des de Gaza. La posició espanyola coincideix amb la que va defensar ahir el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell: tot continuarà igual fins que una investigació aclareixi els fets. Però aquest cap de setmana Alemanya, Itàlia i Finlàndia van anunciar que retiraven el seu finançament a l'agència i avui ho ha fet Romania. La divisió europea, doncs, s'aprofundeix.

Divendres, el mateix dia que el Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU dictaminava que veu "plausible" que Israel estigui cometent un genocidi a Gaza, diversos estats van anunciar que retiraven el seu finançament a l'Agència de l'ONU per als Refugiats Palestins (UNRWA, per les seves sigles en anglès). El motiu: 12 dels treballadors de l'agència (que compta amb 13.000 empleats a la Franja) haurien tingut alguna implicació en l'atac del 7 d'octubre, segons assegura Israel.

"Càstig col·lectiu". En aquests termes ha denunciat Philippe Lazzarini, cap de l'UNRWA, la decisió de tallar el finançament que va impulsar els Estats Units i han seguit el Regne Unit, el Canadà, Alemanya, els Països Baixos, Austràlia, Suïssa, Itàlia, Finlàndia i el Japó. Ha denunciat que és justament ara quan "la fam s'abat" sobre la població de Gaza, on l'exèrcit israelià ha matat més de 26.000 persones segons les autoritats locals. El secretari general de l'ONU, António Guterres li ha fet costat aquest diumenge reclamant que es mantingui el finançament per "respondre a les gravíssimes necessitats d'una població desesperada". Tota la població de Gaza depèn de l'ajuda de l'agència per a la seva supervivència.

Què és l'UNRWA?

L'agència és el principal actor humanitari a Gaza. Unes 13.000 persones, la majoria locals, treballen per fer les necessitats més bàsiques dels 2,3 milions d'habitants de Gaza: aliments, aigua i educació. I des de l'inici dels atacs israelians, centenars de milers de gazatins s'han refugiat a les seves escoles, pensant que allà podrien estar més segurs dels bombardejos, tot i que fins a 65 escoles de l'organisme han estat destruïdes o han patit danys en els atacs. Lazzarini ha advertit que aquest sistema vital "pot col·lapsar en qualsevol moment".

De què se l'acusa?

Israel assegura que té informacions segons les quals 12 empleats de l'ONU haurien estat implicats en els fets del 7 d'octubre, tot i que no n'ha aportat més detalls. Guterres ha explicat que nou d'ells han estat acomiadats, un altre ha mort i que dels altres dos se n'està verificant la identitat. El secretari general s'ha compromès a fer responsable qualsevol membre dels seus equips que estigui implicat en actes de terrorisme i s'ha mostrat totalment obert a col·laborar amb les autoritats competents. El ministre d'Exteriors israelià, Israel Katz, va reclamar dissabte la dimissió de Lazzarini.

Chris Gunnes, exportaveu de l'agència, s'ha referit a un "atac polític coordinat" contra l'agència i ho ha relacionat amb els objectius militars d'Israel: "Els israelians han dit que no poden guanyar la guerra a Gaza si no es desmantella l'UNRWA. Tot és molt clar".

El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha dit que esperaran a tenir els resultats d'una investigació "completa".

Com és la situació humanitària a Gaza?

La població de Gaza ja vivia en condicions extremes després de gairebé 17 anys de bloqueig i la magnitud de l'ofensiva israeliana ha provocat el desplaçament forçat del 85% dels seus habitants. A més, la major part de la infraestructura civil, inclosos els hospitals, les depuradores i els sistemes de clavegueram, han estat destruïts. Com que només arriba ajuda humanitària amb comptagotes, un 97% de la població pateix "nivells de crisi de fam", segons l'ONU. L'UNRWA ha advertit que només li queden diners per seguir operant durant unes setmanes. Només queden parcialment operatius 14 dels 36 hospitals de la Franja, mentre que els bombardejos continuen elevant el nombre de ferits, que ja supera els 65.000.

Continuen els atacs israelians

Israel ha continuat bombardejant la Franja, on dissabte van ser assassinats 174 civils més. L'hospital Nasser, el més gran que continua funcionant al sud, porta cinc dies sota setge dels tancs israelians i el seu personal mèdic ha advertit que no podran continuar treballant gaires dies més per manca de material i medecines.

Algunes filtracions apunten que els negociadors dels Estats Units estan avançant un potencial acord amb Israel per un alto el foc de dos mesos a canvi de l'alliberament de més d'un centenar d'ostatges en mans de Hamàs i altres faccions palestines. Primer serien alliberats els avis, les criatures i les dones i en un segon bloc els soldats i els homes en edat militar, a canvi d'incrementar l'accés d'ajuda humanitària a la Franja. Aquesta ajuda no hauria de ser matèria de negociació segons el Dret Internacional Humanitari, i el Tribunal de la Haia en les seves mesures cautelars va ordenar divendres a Israel garantir-la.

Per continuar les negociacions, aquest diumenge s'han trobat a París el director de la CIA, Bill Burns, el cap del Mossad, David Barnea, el primer ministre qatarià, Mohammad bin Al Thani, i el cap dels serveis secrets egipcis, Abbas Kamel.