L'Orient Mitjà aguanta la respiració a l'espera de la reacció de l'Iran

BeirutL'Orient Mitjà està al caire d'una guerra total. L'atac a Beirut que va matar el número tres de Hezbollah, Fuad Shukr, i després l'assassinat a Teheran del líder polític de Hamàs, Ismail Haniyeh, han dut Tel-Aviv a un atzucac. Dues de les potències armades més fortes de l'Orient Mitjà, una d'estatal (el cos de la Guàrdia Revolucionària iraniana) i una altra de no estatal (la milícia xiïta libanesa Hezbollah) han promès venjar les morts d'aquests dos alts dirigents amb una resposta “calculada” i “en el moment precís”, cosa que ha deixat la regió en una situació de total incertesa. La diplomàcia internacional ha cridat a la calma les parts per evitar una escalada, les conseqüències de la qual tindran efecte més enllà de la regió.

La pregunta ara és si es podrà contenir l'escalada i evitar una guerra regional. La legitimitat de defendre's i respondre és una de les qüestions que més complica els esforços diplomàtics per intentar aturar una escalada regional, que sembla inevitable. En les converses amb els caps de la diplomàcia de països com Egipte, Jordània o l'Aràbia Saudita, les autoritats iranianes han apel·lat al seu dret a respondre contra Israel al considerar l'atac contra Haniyeh una agressió armada al seu territori. El missatge de l'Iran és que el líder de Hamàs era el seu convidat i que, per tant, el seu assassinat –que va coincidir amb la investidura del president Masoud Pezeshkian– “és una provocació massa gran per passar-la per alt”. L'aiatol·là Ali Khamenei ho ha deixat clar i ha donat llum verda a un atac contra Israel. Deixar l'assassinat sense resposta, als ulls dels líders polítics de l'Iran, faria que Khamenei es veiés dèbil i podria envalentir els seus enemics.

La qüestió continua sent si aquesta resposta aconseguirà els seus objectius o si Israel i els seus aliats aconseguiran contrarestar-la. L'ofensiva iraniana sense precedents del 13 d'abril va ser anunciada amb temps, fet que va permetre que Israel es preparés. El seu sistema de defensa aeri insígnia, la Cúpula de Ferro, així com la coordinació regional i el suport del Comandament Central dels Estats Units (CENTCOM), va ajudar Tel-Aviv a interceptar gairebé tots els míssils enviats per Teheran. La resposta d'Israel va ser un atac de represàlia limitat. Aquest cop l'Iran pot pensar que per assolir la dissuasió cal un atac més dolorós.

Els esforços diplomàtics han sigut infructuosos. Fins ara no s'ha aconseguit aturar la creixent tensió regional ni suavitzar la postura iraniana. Els Estats Units s'estan preparant, enviant avions de combat i vaixells de guerra, per reforçar les defenses davant de les amenaces de l'Iran i els seus aliats. Les ambaixades han demanat als seus nacionals residents al Líban que marxin immediatament, i moltes companyies aèries internacionals han cancel·lat els seus vols a Beirut, Tel-Aviv i Teheran.

Resumint: Israel i els seus aliats es preparen per afrontar un atac més ampli que el de l'abril, que podria involucrar Hezbollah i altres grups de l'Eix de la Resistència.

El secretari general de Hezbollah, Hassan Nasrallah, va advertir en el seu últim discurs que la seva resposta “arribaria, sola o com a part d'una resposta col·lectiva de tot el front [de la Resistència]”. Per a la milícia xiïta libanesa, Israel ha travessat totes les línies vermelles amb l'atac a Beirut del 30 de juliol que va matar l'alt comandant Fuad Shukr. Des de llavors, s'han intensificat els enfrontaments a la frontera. Tot i això, la renovació de les hostilitats frontereres no hauria de veure's com la venjança promesa.

Una resposta calculada

Alguns analistes sostenen que la reacció tardana de l'Iran respon a una possible acció conjunta. L'assassinat de Haniyeh va tenir lloc després de la presa de possessió de Pezeshkian. A la cerimònia d'investidura, a Teheran, també van ser convidats altres líders de l'Eix de la Resistència. El missatge d'Israel va ser clar: qualsevol d'ells podria ser un objectiu i ser assassinat.

“Això ha posat tot l'Eix de la Resistència en una posició a la defensiva, i les represàlies són necessàries tant per venjar els assassinats de Haniyeh i Shukr com per a dissuadir Israel de matar altres líders proiranians –com Hassan Nasrallah, líder de Hezbollah; el general Ismail Ghaani, comandant del braç militar de la Guàrdia Revolucionària a l'exterior, la Força Quds, o Abdul-Malik al-Houthi, del grup iemenita Ansarallah, els Houthis–", explica a l'ARA Bashar al-Lake, analista polític pròxim a Hezbollah.

Al-Lake estima que Teheran no es limitarà a llançar míssils i drons des del seu territori, perquè “aquests últims trigarien hores a arribar als seus objectius a Israel, i aquest retard ofereix a Israel i els seus aliats internacionals la possibilitat d'interceptar-los com va passar el 13 d'abril”. A parer seu, des dels altres fronts, els aliats de l'Iran “podrien llançar andanades de míssils i drons explosius des del Líban i Síria i arribar als seus objectius en qüestió de minuts, fet que reduiria la capacitat d'Israel per reunir una defensa eficaç”. “Això no descarta la possibilitat que també es llancin míssils i drons addicionals des de territoris iranians, iraquians i iemenites”, afegeix. Sigui quina sigui la resposta, en última instància es veurà al camp de batalla.