L'ONU reobre la via per reconèixer l'estat palestí: què implica i què pot passar ara?

La guerra de Gaza i el creixent aïllament internacional d'Israel canvien les perspectives, però el camí és llarg

Rússia veta en el Consell de Seguretat de la ONU la proposta dels Estats Units per no reconèixer el referèndum de Crimea.
09/04/2024
3 min

BarcelonaEl Consell de Seguretat de l'ONU ha donat curs aquesta nit a la petició de Palestina de convertir-se en un estat de ple dret. Fa 12 anys que Palestina ostenta l'estatut d'estat observador (el mateix que el Vaticà), després que els Estats Units vetessin la seva incorporació en peu d'igualtat amb els altres països el 2011. Ara l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) ha tornat a engegar el procés, amb el rerefons de la guerra de Gaza i el creixent aïllament internacional d'Israel.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El comitè d'admissions de l'ONU ha assumit el cas, i està previst que emeti un informe aquest mes d'abril. La qüestió és d'alt voltatge, perquè per més que els palestins estiguin molt lluny de tenir un estat, políticament suposaria un reconeixement que no han tingut mai en els últims 75 anys. Un pas que ressuscitaria l'anomenada solució dels dos estats, ara mateix en via morta per l'ofensiva israeliana a Gaza i la creixent colonització de Cisjordània. Israel, òbviament, s'hi oposa de ple: diu que obrir aquest debat ara seria premiar el terrorisme.

És per això que Riyad Mansour, el representant palestí a l'ONU, reclamava davant els periodistes desplaçats a Nova York que el Consell de Seguretat "implementi el consens global sobre la solució dels dos estats i admeti Palestina com a membre de ple dret". L'ambaixador israelià davant l'ONU, Gilad Erdan, ha dit que "l'ONU fa anys que saboteja la pau al Pròxim Orient", però que "el que ha passat avui [l'admissió a tràmit del reconeixement de l'estat palestí] marca un punt de no retorn".

Isaías Barreñada, professor de relacions internacionals de la Universidad Complutense de Madrid, destaca a l'ARA l'excepcionalitat del cas: "El problema són les reticències d'un membre permanent del Consell que condiciona l'acceptació d'un nou membre a un acord amb Israel". Barreñada considera que els EUA continuaran en la seva posició de bloqueig, però apunta que "no es pot descartar una abstenció dels Estats Units, dins la seva estratègia de pressió al govern de Netanyahu, ara que a Biden li està costant molt mantenir el seu suport incondicional a Israel".

Un camí llarg i difícil

El reconeixement de Palestina com a estat membre de ple dret no suposaria un canvi màgic sobre el terreny, amb Gaza convertida en un camp d'extermini i Cisjordània reduïda a una sèrie de bantustans inconnexos en què els palestins han quedat atrapats. Però ser membre de l'ONU suposaria drets i obligacions i, amb el temps, els palestins podrien fer servir els recursos de l'ONU per, per exemple, acudir als tribunals.

El procés, però, encara ha de superar molts passos. Ara s'ha de pronunciar el comitè d'admissions, després ho ha de fer el Consell de Seguretat (on les cinc grans potències tenen dret de veto) i finalment ha de ser ratificat per l'Assemblea General, amb el suport de dos terços dels seus 190 membres, és a dir, almenys 127 països. Fins ara 139 estats han reconegut l'estat palestí, però a la llista no hi ha tres dels membres permanents del Consell de Seguretat: els Estats Units, el Regne Unit i França. Rússia i la Xina sí que ho han fet.

Dins de la UE hi ha divisió d'opinions. Nou països reconeixen l'estat palestí, la majoria des del 1988, quan pertanyien a l'antiga URSS: són Bulgària, Eslovàquia, Hongria, Polònia, la República Txeca i Romania, a més de Malta, Xipre i Polònia. Suècia va reconèixer Palestina el 2014. De fet, es dona la situació paradoxal que la majoria de països europeus (i les institucions de la UE) mantenen relacions diplomàtiques amb l'Autoritat Palestina però, en canvi, no reconeixen l'estat palestí.

En el cas d'Espanya, fins i tot es manté una ambaixada de Palestina a Madrid, però l'estat no s'ha reconegut formalment. Ara Espanya, Irlanda i Bèlgica s'han mostrat disposats a fer els pas, però de moment no s'ha materialitzat. El president espanyol, Pedro Sánchez, s'ha mostrat disposat a reconèixer l'estat palestí aquest estiu.

stats