BeirutBeirut ha tornat a viure moments de terror aquest dijous al vespre quan dues fortes explosions han retrunyit a la ciutat. Avions de combat israelians van bombardejar dos edificis residencials al barri de Ras al-Naba, ubicat al centre de la capital libanesa, molt a prop del Museu Nacional i l'ambaixada de França. Tots dos immobles han quedat totalment destruïts després de l'impacte.
Inscriu-te a la newsletter Trump ha evolucionatEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
Al voltant de les vuit del vespre, el so de les sirenes de les ambulàncies i els equips de la Defensa Civil anunciaven una nova tragèdia, enmig d'una sensació d'inseguretat creixent entre els residents, que senten que ja no hi ha cap lloc segur a la ciutat. Les feines de rescat continuen, mentre els equips treuen cossos sense vida i persones ferides d'entre la runa. D'acord amb l'informe preliminar dels serveis d'emergència, almenys 22 persones han mort i prop de 117 han quedat ferides.
Israel ha afirmat que l'atac tenia com a objectiu Wafiq Safa, un alt comandant del grup Hezbollah. Tot i això, el que més ha sorprès les autoritats ha sigut el lloc on era Safa, ja que Ras al-Naba no és conegut com un bastió de Hezbollah, sinó del Moviment Amal, el seu soci polític, també d'origen xiïta.
Atac a les forces de pau de l'ONU
Israel insisteix que l'operació al Líban és només per atacar objectius de Hezbollah, la seva estructura militar i escapçar la cúpula de l'organització. Però les accions sobre el terreny contradiuen aquesta narrativa. Aquest dijous, les forces israelianes han bombardejat amb foc d'artilleria des de tancs Merkava posicions de la Força Interina de l'ONU per al Líban (FINUL) al sud del país, i també han atacat un centre d'acolliment de desplaçats i una església on es concentraven membres de la Defensa Civil.
Els Cascos Blaus al sud del Líban
País amb control militar majoritari en cada subregió
Aquest dijous al matí, la caserna general de la FINUL a Ras Naqoura ha rebut diversos impactes de projectils que han danyat una torre de control i les càmeres de vigilància i han ferit dos cascos blaus. Aquest no ha estat el primer atac contra les forces de pau de l'ONU des que van començar les operacions terrestres israelianes fa una setmana, però sí el més greu i que ha posat en perill la seguretat de la missió de les Nacions Unides. Segons els informes de la FINUL, les tropes israelianes han obert foc contra tres de les seves posicions al sud del Líban. Les operacions terrestres israelianes s'han centrat a Ras Naqoura, l'últim dels pobles fronterers del Líban i on se solen celebrar les reunions tripartides entre l'ONU, funcionaris libanesos i israelians. Es tracta d'un incident perillós que podria desestabilitzar encara més la Línia Blava, la demarcació fronterera establerta per l'ONU el 2000, ja que no hi ha una frontera reconeguda entre els dos països.
Itàlia, França i Espanya (països europeus que aporten el nombre més gran de tropes a aquesta missió de pau) han condemnat l'atac deliberat que en paraules del ministre d'Exteriors italià Antonio Tajani podria ser considerat “un crim de guerra”.
Tot i això, l'atac contra la caserna general de les forces de pau de l'ONU no ha aturat l'envestida de les tropes israelianes, que segueixen avançant posicions a la frontera libanesa tot i trobar una forta resistència dels combatents de Hezbollah. L'exèrcit israelià ha anunciat que més de 20 soldats han resultat ferits en els seus combats contra la milícia xiïta libanesa a la frontera, mentre ha confirmat que uns 300 combatents de Hezbollah han estat abatuts durant les operacions militars.
L'objectiu, diu Israel, és permetre que els residents israelians desplaçats tornin a casa al nord d'Israel. Per aconseguir-ho, ha desplaçat centenars de milers de libanesos, a l'altra banda de la frontera. Segons fonts militars libaneses, milers de tropes israelianes estan operant al llarg d'uns 100 quilòmetres, aclarint l'àrea a la frontera per intentar eliminar les plataformes de llançament des d'on Hezbollah dispara els seus coets i míssils antitancs cap als assentaments israelians, així com estructures civils. Això permetria una invasió israeliana a l'estil del 7 d'octubre a Gaza.
Devastació als pobles fronterers
Fins ara, les tropes no s'han aventurat profundament dins del Líban i han dut a terme operacions des de distàncies de fins a dos o tres quilòmetres al territori libanès. Imatges de satèl·lit fetes públiques aquest dijous mostren la destrucció total de llogarets fronterers com Blida, Yaroun i Maroun al-Ras. Aquí, es veu com ha quedat arrasat el parc que va inaugurar el 2010 l'expresident iranià, Mahmoud Ahmadinejad, així com l'estàtua aixecada en honor al general Qassem Soleimani, líder de la Força Quds de la Guàrdia Revolucionària Islàmica iraniana, assassinat el gener del 2020 per la CIA a Bagdad.
A la guerra del 2006, Israel va enviar tropes terrestres al Líban després de deu dies d'atacs aeris i les va retirar unes quatre setmanes després, just després que entrés en vigor l'alto el foc. Les tropes van arribar fins al riu Litani, a uns 30 quilòmetres al nord de la frontera, però van patir grans pèrdues. Ara han enviat ordres d'evacuació als civils de retirar-se per sobre del riu Awali, uns 70 quilòmetres des de la frontera, o el que és el mateix: un terç del territori libanès.
L'escalada israeliana al Líban no coneix límits. Avions de guerra han bombardejat la matinada d'aquest dijous un edifici que funciona com a centre d'acollida de desplaçats a la localitat de Wardaniyeh, a la regió de Chouf, i ha causat la mort de sis dels vuitanta desplaçats que han fugit dels extensos bombardejos israelians al sud del Líban. Hores després, una església al municipi de Tir, al sud, era enderrocada per míssils que han assassinat sis paramèdics, que arrisquen les seves vides per salvar les d'altres.
Massacre en una escola que acollia refugiats a Gaza
L'exèrcit hebreu continua actuant amb força al seu primer front de guerra i està en plena operació per terra i aire per buidar el nord de la Franja. Aquest dijous, les forces israelianes han atacat una escola que acollia desplaçats per la guerra a Deir al-Balah, al centre de Gaza, i ha matat almenys 28 palestins i n'ha ferit un centenar, la majoria dones i infants. La matança ha estat justificada per Tel-Aviv amb l'argument utilitzat en nombroses ocasions sense cap prova: que Hamàs utilitzava l'edifici com a centre d'operacions. Les autoritats gazianes ho han negat i han acusat Israel de ser plenament conscient que el centre acollia civils que fugien de les bombes en altres punts del territori palestí, sovint després de les successives ordres d'evacuació del mateix exèrcit.
Segons les forces israelianes, "abans de l'atac s'han pres nombroses mesures per mitigar el risc de ferir civils, com ara l'ús de municions precises, la vigilància aèria i intel·ligència addicional". Les imatges de criatures ensangonades i els vídeos de ferits atesos a terra per falta d'espai a l'Hospital dels Màrtirs d'Al-Aqsa, però, qüestionen aquesta versió. Segons Al-Jazeera, a més, el bombardeig s'ha dut a terme sense cap avís previ a la població i les autoritats palestines han assegurat que ha tingut lloc en el moment de "més moviment" de civils per anar a buscar menjar.
Aquesta és l'enèsima matança d'Israel en escoles de Gaza, com també ha fet en diversos hospitals. Precisament aquest dijous, un nou informe de l'ONU conclou que els atacs contra el sistema sanitari de Gaza constitueixen "crims de guerra i crims contra la humanitat, en forma d'extermini".