L’ombra del Mossad reapareix amb força al Líban

El CaireAmb el llançament de l’ofensiva militar al Líban, Israel ha exposat fins a quin punt fa anys que elabora plans a l’ombra a l’espera del moment per atacar el país. Només en les últimes setmanes el seu exèrcit ha dut a terme amb èxit assassinats selectius d’alts comandants de Hezbollah i se li han atribuït els atemptats amb milers d’aparells electrònics. Unes accions que han tornat a exhibir les extraordinàries capacitats dels serveis d’intel·ligència israelians, però alhora també la seva crueltat, opacitat i el dubtós impacte estratègic de les seves accions.

Els atacs que més impressió han causat, per la seva sofisticació i elevat cost humà, han estat els atemptats executats amb els buscapersones i walkie-talkies utilitzats principalment per membres de Hezbollah i que van explotar de manera gairebé simultània en dos torns quan es va detonar a distància una càrrega explosiva que duien incorporada. Almenys una trentena de persones, inclosos nens, van morir i milers van resultar ferits en l’acció, que es creu que Israel va preparar infiltrant-se en la cadena de producció o de subministrament dels aparells.

La profunda infiltració d’Israel a Hezbollah, però, feia mesos que havia quedat en evidència amb l’assassinat de membres d’alt rang del moviment libanès que durant anys havien viscut amagats. L’última mostra va tenir lloc dijous, quan l’exèrcit israelià va matar el cap de la unitat de drons del grup, Mohamed Srur, en un bombardeig al sud de Beirut. Pocs dies abans havien matat, a la mateixa zona, el cap d’operacions militars del grup, Ibrahim Aqil, i diversos alts comandants d’una força d’elit al capdavant de les operacions transfrontereres amb Israel.

“Això demostra com han estat capaços d’infiltrar-se a Hezbollah –apunta Aviva Guttmann, especialista en cooperació entre serveis d’intel·ligència–. I, tècnicament, si pensem en l’atac amb buscapersones, es podria pensar que seria possible sense gent infiltrada, però el més probable és que s’hagin pogut infiltrar als alts nivells de comandament de Hezbollah per així poder-se assegurar que els enviaments que s’encarregaven serien [ben] distribuïts”.

La demostració de capacitats dels serveis d’intel·ligència israelians ha estat molt celebrada en l'àmbit domèstic, i ha contribuït a refer part de la reputació perduda l’any passat amb l’atac de Hamàs al sud d’Israel, que va representar un dels pitjors errors d’intel·ligència de la història del país. Però les seves darreres accions, i en particular els atemptats amb aparells electrònics, vulneren de manera flagrant el dret internacional i amaguen debilitats i dilemes interns.

Violació de drets humans

El mateix cap de l’oficina de drets humans de l’ONU, Volker Türk, va declarar poc després de les explosions que atacar de manera simultània milers de persones, siguin civils o membres de grups armats, sense saber qui té els artefactes atacats, la seva ubicació i el seu entorn, viola el dret internacional de drets humans i el dret internacional humanitari.

Els detalls de l’operació, però, segueixen sent molt difusos, i Israel, com és habitual, no l’ha reivindicat. Tot i això, Hezbollah n’ha responsabilitzat directament el servei d’intel·ligència exterior israelià, el Mossad, i dimecres va disparar com a represàlia un míssil balístic contra la seu de l’agència a prop de Tel-Aviv, que va ser interceptat. Tot i que l’atribució de l'atac contra el Mossad es pot deure a la fama de l’agència, implicada en accions encobertes i d’espionatge, el més probable és que en realitat fos el resultat d’una operació minuciosament coordinada amb unitats de la intel·ligència militar i amb unitats d’intel·ligència i d’enginyers de l’exèrcit.

Guttmann considera que el marge per fer retre comptes a les agències implicades és gairebé nul. “[Israel] sempre intentarà executar [una acció] de manera que tothom pensi que més o menys ha estat el Mossad –apunta–, però no deixarà cap rastre incriminatori. Per a qualsevol operació encoberta, si és un èxit, no hi haurà cap rendició de comptes”, assenyala.

D’altra banda, el propòsit i la utilitat de les accions amb el suport dels serveis d’intel·ligència israelians al Líban és ara per ara dubtós, perquè la superioritat de les seves capacitats respecte a Hezbollah ja era inqüestionable abans i perquè, sense una estratègia clara, ni els atemptats amb dispositius electrònics ni els assassinats selectius canvien la situació sobre el terreny.

A més, Guttmann apunta que l’èxit d’accions ofensives no va necessàriament acompanyat d’èxits defensius. “Qualsevol agència d’intel·ligència vol semblar més forta del que realment és. La intel·ligència israeliana és molt bona en operacions ofensives, quan tenen temps –assenyala–. Però potser no són tan bons en predir o prevenir possibles amenaces, així que en el futur es podrien produir [de nou] errors, perquè es tracta d’una tasca diferent”.