L'Estat Islàmic s'atribueix l'atac a l'Iran amb més de 80 morts

BarcelonaL'Estat Islàmic s'ha atribuït l'autoria de l'atac d'aquest dimecres a Kerman, al sud de l'Iran, en què van morir almenys 84 persones, i ha assegurat que va ser un atemptat suïcida. Va ser durant un acte d'homenatge al general de la Guàrdia Revolucionària iraniana Qasem Soleimani, assassinat fa quatre anys a Bagdad pels Estats Units. El grup jihadista ha difós un comunicat a través dels seus canals de Telegram, en què afirma que dos dels seus membres es van dirigir cap a una gran concentració de gent a prop de la tomba de Soleimani i van fer detonar els seus cinturons explosius "a prop de la tomba del líder hipòcrita".

La primera detonació es va produir a uns 700 metres de la tomba i després n'hi va haver una altra a aproximadament un quilòmetre de distància. A més de les víctimes per les explosions, diverses persones també van resultar ferides en una estampida intentant fugir del lloc de l'atemptat. Segons les autoritats iranianes, hi ha almenys 284 ferits, dels quals uns 200 continuen ingressats a l'hospital.

L'Estat Islàmic ha identificat els atacants com Omar al-Mowhid i Sayefulla al-Mujahid i ha justificat que l'atemptat –el més letal de l'era de la República Islàmica– tenia com a objectiu que "els politeistes sàpiguen que els jihadistes estan darrere seu i dels seus projectes". Aquest grup islamista ha reivindicat diversos atemptats a territori iranià els últims anys; l'últim l'octubre del 2022, quan va atacar un mausoleu a Shiraz, al sud, on van morir quinze persones.

El Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha publicat un comunicat en què condemna l'atac i subratlla la necessitat de portar davant la justícia "als autors, organitzadors, finançadors i patrocinadors d'aquests actes censurables de terrorisme".

"Mort a Israel", "Mort a Amèrica"

Els Estats Units van subratllar ahir que no havien tingut res a veure amb l'atac i van afegir que no tenien cap motiu per pensar que Israel hi estigués involucrat. Aquest dijous, una avaluació preliminar de la intel·ligència nord-americana ja apuntava a Estat Islàmic, segons publicava el New York Times, que també indicava que almenys dos oficials militars regionals també havien assenyalat el Daeix.

Tot i això, aquest dijous s'han produït algunes concentracions a diverses ciutats de l'Iran, inclosa Kerman, on s'han sentit càntics com "Mort a Israel" i "Mort a Amèrica", segons ha informat l'agència Reuters, citant imatges difoses per la televisió estatal iraniana. Les autoritats del país han fet una crida a unir-se a protestes massives aquest divendres, dia en què se celebraran els funerals de les víctimes, segons mitjans oficials.

Soleimani era la figura més poderosa de l'Iran després del líder suprem, l'aiatol·là Ali Khamenei. Era el màxim responsable de la força Al-Quds, que executava les operacions a l'estranger de la Guàrdia Revolucionària. Aquest cos, el més potent del règim dels aiatol·làs, ha descrit l'atac com acte covard que pretén "crear inseguretat i buscar revenja contra el profund amor i devoció de la nació a la República Islàmica".

L'atemptat arriba en el moment més delicat per a la seguretat a la regió, amb la guerra d'Israel a Gaza, i també en una situació interna tensa a l'Iran, després de les protestes massives de l'any passat del moviment Dona, Vida i Llibertat, que reclama un canvi de sistema, i que el règim ha sufocat de forma brutal.