L'Iran més desencisat vota després de la mort abrupta del president
El Consell de Guardians ha acceptat un candidat progressista, amb poques opcions, en un intent de fer pujar la participació
BeirutL'Iran celebra aquest divendres eleccions anticipades després de la tràgica mort del president Ebrahim Raisi en un accident d'helicòpter al maig. Aquests comicis presidencials s'emmarquen en un context de tensions regionals per la guerra a Gaza i la imminent invasió del sud del Líban que podria arrossegar l'Iran a un conflicte regional. Però a nivell intern el desafiament més gran al qual s'enfrontarà avui el règim dels aiatol·làs és aconseguir que la participació electoral no caigui per sota del 45%, com ja va passar a les eleccions del 2021, en què hi va haver una participació del 41%, el percentatge més baix de la història de l'Iran.
La República Islàmica es troba en un moment crític de la seva història, amb una societat que demana més participació en la política, sumat a una crisi de legitimitat, després de la inesperada mort de Raisi i l'imminent reemplaçament de l'aiatol·là Khamenei.
A causa de la unió entre la religió i l'estat de la República Islàmica, els candidats reformistes tenen poques opcions. Dels sis aspirants a ocupar la presidència, Masoud Pezenshkian és l'únic de tendència progressista, mentre que la resta mantenen una ideologia ultraconservadora, afí a l'aiatol·là Khamenei. L'acceptació de la candidatura de Pezenshkian pel Consell de Guardians respon més aviat a una estratègia per fer pujar la participació electoral, ja que l'oposició va amenaçar amb boicotejar les eleccions si no hi havia un candidat reformista. Però difícilment aconseguirà guanyar la cursa presidencial. L'apatia general dels iranians, que ja no confien que els seus polítics puguin dur a terme reformes, està allunyant cada cop més els joves, que representen més del 60% dels 88 milions d'habitants de l'Iran, de la política.
El reformista Pezenshkian, alineat amb l'expresident moderat Hassan Rouhani, que va aconseguir el pacte nuclear del 2015 amb les potències mundials, s'ha presentat com l'esperança de canvi. El 2022va donar suport a les manifestacions massives després de la mort de Mahsa Amini i ha desafiat els candidats de línia dura amb mítings multitudinaris. Aquesta setmana s'han retirat dos dels candidats ultraconservadors, l'alcalde de Teheran Alireza Zakani i Amirhossein Ghazizadeh-Hashemi, que havien demanat a l'ultraconservador Saed Jalili, exnegociador nuclear de l'Iran, i a Mohammad Bagher Ghalibaf, president del Parlament, que s'unissin en un front únic per “donar resposta a les legítimes demandes de les forces revolucionàries”. Aquesta retirada és vista com un clar intent d'aclarir el camí d'un dels dos favorits de Khamenei, el líder suprem de l'Iran.
Desencís generalitzat
El desencís electoral podria jugar a favor dels candidats de línia dura i, segons analistes i enquestes d'opinió, el més probable és que Jalili i Ghalibaf vagin a una segona volta. El sistema creat per preservar els ideals de la Revolució Islàmica ha començat a esquerdar-se, i en les últimes protestes als carrers es demanava un canvi generacional. Alhora, la crisi econòmica, l'enorme inflació i la manca d'oportunitats laborals per als joves els han portat a una profunda desil·lusió. En les poques ocasions en què el país ha estat dirigit per un reformista no hi ha hagut una millora en la gestió econòmica ni veritables reformes estructurals.
“Que el 60% de la població no hagi participat en les eleccions anteriors no s'ha d'interpretar com un suport incondicional a les polítiques governamentals”, explica a l'ARA l'analista iranià Mohammad Taqi Akbarzadeh. “Si no implementen els canvis necessaris, és probable que el poble iranià expressi la seva oposició a través de protestes al carrer i rebel·lions”, afegeix.
En els debats electorals televisats, que han estat seguits per un de cada quatre iranians, els candidats presidencials han promès reactivar una economia debilitada, però els electors veuen poques perspectives d'alleugeriment de la crisi econòmica i del cost de vida si no s'aixequen les sancions i l'Iran surt de l'aïllament internacional.
Impacte de les sancions
El restabliment de les sancions nord-americanes el 2018 va afectar les exportacions de petroli de l'Iran, cosa que va provocar una retallada dels ingressos del govern i el va obligar a prendre mesures impopulars, com apujar els impostos i generar grans dèficits pressupostaris, polítiques que han mantingut la inflació anual prop del 40%.
Durant els tres anys de Raisi al poder s'ha evitat un col·lapse econòmic total del país, gràcies principalment a les exportacions de petroli a la Xina, amb un augment del 70% en la producció de petroli i l'exportació de més d'1,4 milions de barrils diaris, si bé per sota dels nivells anteriors al 2018.
La lluita diària dels iranians per arribar a final de mes és un desafiament constant per als clergues governants de l'Iran, que temen un ressorgiment de les protestes que esclaten periòdicament entre els iranians d'ingressos baixos i mitjans farts de suportar les dificultats.