Israel prohibeix que l'UNRWA operi als territoris que controla

BarcelonaEl Parlament israelià, la Knesset, ha aprovat una llei que prohibeix que l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA) operi en territoris sota control d'Israel. La nova legislació, que s'ha aprovat per una àmplia majoria (92 vota a favor i 10 en contra), prohibeix a l'agència fer "qualsevol activitat" o donar qualsevol servei dins d'Israel, incloent-hi Jerusalem Est, "ni directament ni indirectament", i suposa un nou desafiament de Tel-Aviv cap a les Nacions Unides, després dels diversos atacs contra les forces de pau al Líban.

Això suposarà deixar milions de palestins a la Cisjordània ocupada i Gaza sense cap dels serveis que ofereix l'UNRWA, com els d'educació i assistència mèdica. Tot i que la llei afecta territori israelià, la prohibició reduirà molt significativament les activitats de l'agència als territoris ocupats, ja que depèn de la coordinació amb les autoritats israelianes per obtenir visats o permisos d'entrada.

Només a la Franja, l'agència té 13.000 treballadors. Benjamin Netanyahu ha argumentat que "els treballadors de l'UNRWA involucrats en activitats terroristes contra Israel han de retre comptes". En un comunicat difós per l'oficina del primer ministre a X, ha assegurat que "evitar una crisi humanitària també és essencial" i que per això Israel treballarà amb els seus socis internacionals per garantir que es continua proveint ajuda humanitària a civils de Gaza "en una manera que no amenaci la seguretat d'Israel". La legislació no s'aplicarà de forma immediata, sinó que serà efectiva d'aquí tres mesos.

A més, el Parlament israelià també ha aprovat una segona llei que designa l'UNRWA com una organització terrorista. Prohibeix les relacions entre funcionaris israelians i l'agència de l'ONU, i desposseeix el seu personal de les seves immunitats legals.

El director de l'UNRWA, Philippe Lazzarini, ha assegurat que la decisió de la Knesset fixa "un precedent perillós" i va en contra de la Carta de les Nacions Unides i de la llei internacional. "Aquestes lleis només aprofundiran el patiment dels palestins, especialment a Gaza, on la gent fa més d'un any que viu un autèntic infern", ha lamentat a X, on ho ha definit com un "càstig col·lectiu". Ha concretat que deixarà més de 650.000 criatures sense educació, "cosa que posarà en risc una generació sencera".

Pendents de la resposta de l'Iran

Aquesta decisió arriba després que diversos governs internacionals, inclòs el dels Estats Units, hagin manifestat la seva preocupació per la manca d'ajuda humanitària al nord de la Franja de Gaza, que fa tres setmanes que pateix un setge que ja ha provocat la mort de mil persones, segons les autoritats locals. Unes 100.000 persones estan atrapades sense menjar ni medicaments, segons l'últim càlcul del servei d'emergències palestí.

En paral·lel, Israel ha continuat bombardejant aquest dilluns el Líban, amb un nou atac a la històrica ciutat portuària de Tir, a vuitanta quilòmetres de Beirut, que ha impactat en diversos edificis i apartaments.

La regió viu amb una calma tensa, a l'espera de si l'Iran respon a l'últim atac d'Israel al seu territori. Després de setmanes d'especulacions sobre l'abast de la resposta a la pluja de míssils iraniana del passat 1 d'octubre, Tel-Aviv va moure fitxa dissabte a la matinada amb un atac limitat i centrat en objectius militars. Tot i haver descartat, a petició expressa dels Estats Units, els blancs petroliers i nuclears, l'exèrcit israelià donava poc després per cobrat el "preu que ha de pagar" la República Islàmica, que al seu torn minimitzava l'ofensiva i, per tant, la possibilitat d'una gran escalada. Teheran, però, també deixava clara la seva obligació de respondre i aquest dilluns ha elevat el to garantint que utilitzarà "tots els mitjans" contra Israel.

"Farem servir tots els mitjans a la nostra disposició per donar una resposta decisiva", ha afirmat el portaveu del ministeri d'Exteriors iranià, Ismail Baghaei, en la seva roda de premsa setmanal, tot i que ha evitat donar pistes sobre quan i com serà. El diplomàtic ha indicat que l'Iran "respondrà en el moment apropiat" de manera proporcional "amb el tipus d'agressió" israeliana de fa dos dies, que segons les autoritats iranianes només hauria provocat "danys limitats" en "alguns radars". Tot i això, el comandant en cap de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran, el general Hossein Salamí, ha afirmat també aquest dilluns que "les amargues conseqüències seran inimaginables" per a Israel.

Els pròxims dies seran claus per veure si aquestes paraules són només retòrica o no, però diversos analistes consideren que al règim iranià no li interessa un conflicte a gran escala. El ministre Baghaei, de fet, ha dit que el "camp de batalla" i la diplomàcia són "complementaris" i ha explicat que "s'està produint un intercanvi de missatges atesa la tensió a la regió", en una possible referència a converses indirectes amb els Estats Units, segons l'agència Efe. Tot plegat, després de dos dies en què les crides a la contenció s'han multiplicat des de països com Jordània, Turquia, l'Aràbia Saudita o també Egipte, que al mateix temps treballa en la mediació entre Israel i Hamàs.

La mediació del Caire, de fet, ha estat també notícia en les últimes hores. El president d'Egipte, Abdel Fattah al-Sisi, ha fet una proposta d'alto el foc de 48 hores a Gaza, durant les quals Hamàs hauria d'intercanviar quatre ostatges a canvi que Israel alliberi un nombre indeterminat de presos palestins. Una treva semblant, doncs, a l'única que s'ha aconseguit acordar des de l'inici de la guerra entre les dues parts: va entrar en vigor el 24 de novembre i va durar vuit dies, durant els quals ja es van intercanviar ostatges israelians per presoners palestins.

A falta de poc més d'una setmana per les eleccions als Estats Units, el govern nord-americà ha doblat els esforços per aconseguir resultats en les converses per aturar les bombes a Gaza i alliberar els israelians segrestats, aprofitant la finestra d'oportunitat que, a parer de Washington, obre l'assassinat per part d'Israel del líder de Hamàs, Yahya Sinwar, ara fa dues setmanes. Les converses, reactivades els últims dies a Qatar, sembla que podrien donar algun fruit: si divendres era Tel-Aviv qui presentava una proposta de treva, aquest dilluns ha estat un alt càrrec de Hamàs qui s'ha mostrat obert a un acord "sempre que Netanyahu mantingui el seu compromís amb el que ja s'ha acordat", en paraules de Husam Badran, membre del buró polític de Hamàs, recollides per l'agència palestina de notícies Shehab.