L'Iran ataca el Kurdistan iraquià en la primera mostra de múscul militar contra Israel
Teheran assegura que ha bombardejat un centre d'espionatge israelià a Irbil, però els seus míssils de llarg abast han deixat quatre civils morts
BeirutAlmenys quatre persones han mort i sis més han quedat ferides després d'un atac amb míssils balístics de la Guàrdia Revolucionària iraniana sobre diferents punts d'Irbil, la capital del Kurdistan iraquià, segons les autoritats de la zona. Els llançaments van produir-se pocs minuts abans de la mitjanit de dilluns a dimarts i, segons l'Iran, van dirigir-se a "una de les principals seus d'espionatge del Mossad" al Kurdistan iraquià. Però els analistes contradiuen la versió oficial i expliquen que l'edifici atacat era l'habitatge d'un empresari kurd acusat d'exportar petroli a Israel.
Els atacs s'han d'interpretar com un avís als enemics de l'Iran. El cos d'elit iranià ha ensenyat el seu múscul, després de tres mesos a la rereguarda de la guerra a Gaza. Fins ara la República Islàmica ha mantingut certa distància, deixant que les milícies patrocinades per l'Iran obrissin fronts a l'Iraq, Síria, el Líban i el Iemen, llançant atacs amb míssils o drons contra bases israelianes i nord-americanes a la regió, així com atacant vaixells al mar Roig, en represàlia al suport de Washington a Tel-Aviv.
Com subratlla el periodista libanès Ali Hashem, expert en l'Iran, el règim dels aiatol·làs “ha estat distanciant-se de les tensions durant els últims mesos. Aquests atacs són els primers moviments audaços de Teheran, i la proximitat de l'objectiu al consolat dels Estats Units a Irbil és la qüestió clau”. Amb els bombardejos a Idlib, Teheran també ha dut a terme l'atac amb míssils de més abast que ha fet mai, a més de 1.200 quilòmetres de distància de les fronteres.
L'Iran ha volgut acabar així amb la imatge que estava projectant a l'exterior de certa debilitat, en lloc de mostrar-se com una força poderosa i desafiant contra Israel i els Estats Units. Teheran ha evitat una participació directa per defensar el seu aliat palestí, Hamàs, des que va atacar Israel el 7 d'octubre. Els atacs a líders proiranians i els atemptats terroristes al cementiri de Kerman, al mausoleu del general Qasem Soleimani, que va acabar amb la vida de més de 80 persones, han exposat encara més la vulnerabilitat del règim iranià. I també la fallada de seguretat interna per la infiltració de grups extremistes, malgrat la seva formidable capacitat policial i de servei d'intel·ligència.
Represàlies però amb "objectius tous"
La Guàrdia Revolucionària ja va advertir que prendria represàlies pels assassinats del seu alt comandant Sayyed Reza Moussavi, abatut presumptament amb un dron israelià a finals de desembre a Damasc; del número dos de Hamàs, Saleh al-Arouri, a principis de gener a Beirut, i del comandant de Hezbol·lah Wissam al-Tawil, uns dies després, també amb un dron israelià al sud del Líban. Ho ha fet ara, però contra “objectius tous”, no directament contra objectius israelians ni nord-americans, assenyala a l'ARA Mohanad Hage Ali, analista militar. Com explica l'analista, la Guàrdia Revolucionària segueix un mateix patró en què “el règim de l'Iran es mostra dur en el seu discurs, alhora que té una cura especial per evitar la confrontació directa amb enemics més forts”.
Així, la salva de míssils balístics que van impactar a Irbil van caure a prop de l'aeroport i del nou consolat dels Estats Units, encara en construcció. De fet, el 2022 l'Iran es va atribuir la responsabilitat d'un bombardeig de míssils que va impactar a la mateixa zona a prop de l'extens complex del consolat dels Estats Units a Irbil, sense causar víctimes nord-americanes, al·legant que la regió és utilitzada per grups separatistes iranians i agents israelians.
En l'atac amb míssils d'aquest dilluns al Kurdistan iraquià, el cos d'elit iranià va dir que tenia com a objectiu “la destrucció de les casernes d'espionatge” israelià i “els llocs que els grups terroristes van utilitzar per planificar l'atac suïcida amb bomba a Kerman”. Però, en realitat, la caserna d'espionatge israeliana atacada a Irbil era el domicili d'un empresari kurd multimilionari, Peshraw Dizayee, a qui l'Iran acusa de facilitar l'exportació de petroli del Kurdistan iraquià a Israel. En l'atac van morir quatre membres més de la seva família.
El govern del Kurdistan iraquià ha vist aquests atacs com una manera de desestabilitzar la regió, ja que l'Iran continua profundament involucrat en la política iraquiana. Tot i això, el primer ministre iraquià, Mohammed Shia al-Sudani, ha intentat fomentar l'estabilitat interna frenant el poder de les milícies alineades amb l'Iran, alhora que busca la sortida de 2.500 soldats nord-americans del país, descrivint la seva presència com a “desestabilitzadora” enmig dels efectes regionals de la guerra entre Israel i Hamàs.