En una atmosfera de forta tensió regional, el moviment libanès Hezbol·lah va anunciar el divendres un dels majors atacs llançats contra el nord d’Israel des de l’inici de l’ofensiva militar israeliana contra Gaza. El grup va llençar una ràfega de “desenes” de coets contra posicions militars d’Israel en resposta als atacs del seu exèrcit contra la Franja i al sud del Líban, segons va informar en un comunicat. L’exèrcit israelià va afirmar al seu torn que havia identificat uns 40 llançaments, alguns dels quals van ser interceptats mentre la resta va caure en zones obertes sense provocar ferits. Hores després, avions de combat d’Israel van atacar el que es va descriure com un gran complex militar de Hezbol·lah al sud del Líban. L’intercanvi de cops va continuar dissabte a menor intensitat.
L'Iran ataca Israel amb míssils i drons
Tel-Aviv ho considera una "escalada greu i perillosa" i posa en alerta les tropes i cancel·la les activitats escolars
El CaireL’Iran ha disparat la nit d’aquest dissabte una bateria de drons i de míssils contra Israel, on l’exèrcit es manté en alerta màxima per fer front a l’envestida. Entrada la matinada, les primeres imatges mostraven l'arribada dels primers projectils contra diverses ciutats israelianes, especialment Jerusalem. La defensa antiaèria israeliana, però, treballava intensament per interceptar els drons i els míssils abans que aquests impactessin contra els seus objectius. Els Estats Units i el Regne Unit també han abatut projectils iranians que es dirigien cap a Israel. Les sirenes antiaèries sonaven per pràcticament tot Israel, que ha tancat el seu espai aeri.
L’atac iranià, confirmat també per la Guàrdia Revolucionària iraniana, es produeix en un moment de gran tensió al Pròxim Orient arran del recent atac d’Israel contra el consolat de l’Iran a Síria, amb l’ofensiva a Gaza com a teló de fons.
Els màxims dirigents de Teheran havien reiterat, des de l’atac israelià al seu consolat a Síria que va provocar la mort de set membres de la Guàrdia Revolucionària iraniana, que aquest equivalia a un atac en territori iranià i que es guardaven el dret a respondre-hi. De fet, l'Iran ha invocat, a través de la seva missió davant de l'ONU, la carta de les Nacions Unides, i concretament l'article 51, per justificar el seu atac contra Israel, considerant-lo “legítima defensa”. "L'acció militar de l'Iran ha estat en resposta a l'agressió del règim sionista contra les nostres instal·lacions diplomàtiques a Damasc. L'assumpte es pot considerar conclòs”, ha apuntat el règim iranià, que ha llançat dues amenaces. La primera a Tel-Aviv: la resposta serà més severa si Israel pren represàlies. La segona, als Estats Units, a qui ha advertit de "mantenir-se allunyats" del conflicte.
Per la seva banda, el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, va convocar el consell de guerra, que va reunir de matinada. Hores abans, va assegurar en un discurs a la nació que el país està preparat per un atac directe de l’Iran i va avançar que es defendrien de qualsevol amenaça i respondrien “amb cap i determinació”. L’exèrcit israelià ha informat que ha mobilitzat avions de combat i vaixells de l’armada per defensar l’espai aeri i naval del país i intentar aturar la ràfega de drons iranians. També ha demanat a la ciutadania que segueixi les instruccions del comandament militar encarregat de la defensa de la població civil dins el país en un conflicte o catàstrofe. El portaveu de l’exèrcit israelià, Daniel Hagari, va assegurar que l’atac “a gran escala” és “una escalada greu i perillosa”.
Moments abans de detectar-se l'atac iranià, Hagari havia anunciat que a partir d’aquest diumenge, i fins a nou avís, es cancel·laran les activitats escolars. La incertesa sobre la possible represàlia de Teheran ha portat alguns països, entre ells els Estats Units, França i l'Índia, a recomanar als seus ciutadans no viatjar a la zona en els darrers dies. Paral·lelament, Jordània ha declarat l'estat d'emergència i ha anunciat el tancament de l’espai aeri del país fins a nou avís com a mesura de precaució. També han pres la mateixa decisió l'Iraq, el Liban, i Kuwait.
La majoria d’analistes considera que l’Iran no té interès a embrancar-se en una guerra amb Israel, però havien assenyalat que Teheran se sentiria forçat a respondre a l’atac de l’exèrcit israelià al seu consolat a Síria, i existeix el temor que la represàlia pugui conduir a una espiral de violència difícil de frenar.
El bombardeig israelià a Damasc va matar un dels màxims responsables de les operacions a Síria i Líban de la Guàrdia Revolucionària iraniana, una força pretoriana del règim, i la figura de més alt càrrec que Tel-Aviv ha assassinat fins a dia d’avui a Síria, en una escalada significativa de les seves accions a la regió.
El suport de Biden
La Casa Blanca ha confirmat en un comunicat que l’Iran ha iniciat un atac aeri contra Israel i ha avançat que és probable que duri “diverses hores”. També ha afirmat que el president dels Estats Units, Joe Biden, ha reiterat un suport “ferri” a la seguretat d’Israel i que està sent informat regularment de la situació per part del seu equip de seguretat nacional, amb els quals està previst que es reuneixi aquesta nit. El president estava de descans de cap de setmana i ha precipitat el seu retorn a la Casa Blanca.
Biden havia demanat divendres al règim dels aiatol·làs que no ataqués Israel, tot i que va anticipar que preveia una acció de Teheran “més aviat que tard” i va avançar que estan “entregats a la defensa d’Israel”. El cap del comandament central dels Estats Units a la regió, Michael Kurilla, ha estat a Israel els darrers dos dies per reunir-se amb alts càrrecs militars del país i avaluar l’amenaça d’una envestida iraniana. El ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, va afirmar el divendres a les xarxes que els dos països es troben “espatlla amb espatlla”, malgrat les crítiques recents de la Casa Blanca a la gestió que Netanyahu està fent de la guerra a Gaza. En aquest cas, però, el missatge és clar: davant Teheran, els EUA defensaran Israel.
Fonts del Pentàgon també han filtrat a alguns mitjans que estan dirigint a la regió efectius militars addicionals per dissuadir a Teheran i oferir més protecció a les seves forces a la zona. Des de l’inici de l’ofensiva d’Israel contra Gaza, Washington ha arribat a desplegar temporalment un gran nombre d’efectius a l’Orient Pròxim, inclosos vaixells de guerra, avions de combat, nous sistemes de defensa aèria, centenars de soldats i un submarí.
Captura d'un vaixell al Golf Pèrsic
Paral·lelament, i pel matí de dissabte, forces navals de l’exèrcit iranià van capturar també un vaixell portacontenidors vinculat a un empresari israelià en aigües properes a l’estratègic estret d’Ormuz, que connecta el golf Pèrsic amb el mar Aràbic. L’operació la va efectuar la Guàrdia Revolucionària, que van conduir l'embarcació a aigües iranianes.
La nau està operada per la major companyia naviliera del món, MSC, però és propietat d’una empresa afiliada a Zodiac Maritime, segons un comunicat d’aquesta estès a l’ARA. Zodiac Maritime forma part d’un conglomerat empresarial presidit pel multimilionari i magnat navilier israelià Eyal Ofer.