L'extrema dreta d'Israel s'envalenteix i es rebel·la fins i tot contra l'exèrcit

El CaireMentre tothom estava pendent de l'última escalada de tensió a la frontera amb el Líban, dilluns part d’Israel va veure-li les orelles al llop que fa temps que alimenten. Desenes de manifestants, alguns emmascarats i armats, van assaltar un centre de detenció en una base de l’exèrcit, la institució més ben valorada del país, arran de l’arrest de nou soldats acusats d’abusos substancials, inclosa sodomia forçada, d’un detingut palestí. En la protesta, a més, van participar-hi, vestits i encorbatats, alguns ministres i diputats d’extrema dreta.

Poc després, centenars de persones van replicar l’escena en una altra base de l’exèrcit on hi ha els tribunals militars i on havien estat traslladats els reservistes detinguts. Allà, els esvalotadors van enfrontar-se a la policia militar i a soldats, als que acusaven de traïció. Alguns dels que van prendre part en l’assalt lluïen el logotip d’una de les unitats militars responsables de custodiar detinguts gazatins a la primera base, segons mitjans locals.

Els disturbis van ser condemnats per l’exèrcit, l’oposició i una part minoritària del govern, mentre que el primer ministre, Benjamin Netanyahu, va situar-se més aviat de perfil. Els fets, però, han tornat a exhibir algunes pors d’Israel, que durant molt de temps ha fet els ulls grossos, o directament ha fet el joc, a l’auge de l’extrema dreta, fins i tot en el si de l’exèrcit i de la policia, mentre aquesta dirigia violència i odi contra els palestins. Ara, en canvi, presencien amb angoixa com el llop els comença a mirar als ulls també a ells.

El camp de presoners de Sde Teiman, on van tenir lloc els abusos que van desencadenar els fets, fa mesos que se situa en l’ull de l’huracà per greus violacions de drets humans. Milers de gazatins, alguns membres de Hamàs però la majoria civils, inclosos menors, han estat traslladats a la base, on han estat reclosos en secret, sense càrrecs, ni accés a un advocat, ni judici, i en condicions deplorables, segons han documentat grups defensors dels drets humans.

Violacions de drets humans i impunitat

Almenys 53 detinguts palestins han mort des d’octubre en instal·lacions militars i presons israelianes, i els que n’han sortit han denunciat haver estat reclosos nus o amb bolquers i els ulls embenats. També denuncien privació d’aliments, de son i d'aigua, amputacions i extraccions de bales sense anestèsia i violència sexual i tortures: violacions, descàrregues elèctriques, cremades, ofegaments, atacs amb gossos, lligaments de mans i suspensions del sostre.

“El que ha passat és que hi ha hagut un cas tan horrible que els que ho van fer han estat detinguts. Però en realitat ells creien que el que feien estava bé, perquè això era el que entenien, i ho entenien correctament, perquè a la societat israeliana li és igual el que passa en aquest camp”, assenyala a l’ARA el comentarista polític israelià Ori Goldberg.

Les violacions de Sde Teiman han tingut lloc a l’ombra de la impunitat generalitzada que està acompanyant els crims de soldats israelians a Gaza. La plana major de l’exèrcit ha demostrat ser conscient d’haver perdut en part el control, tot i que, per defecte, opta per guardar silenci. Aquestes violacions, a més, han tingut lloc enmig de possibles crims de fam, destrucció d’infraestructura sense justificació operativa, desplaçaments forçosos de població i un ús desproporcionat de violència que apunten a alts càrrecs militars i civils.

Més que a Gaza, però, ha estat en atacs i en pogroms contra palestins de la Cisjordània ocupada quan més evident ha estat la creixent coordinació entre alguns sectors de l’exèrcit i grups extremistes de colons jueus cada cop més poderosos i amb estructures pròpies de milícies. Aquests grups, a més, han comptat amb l’empara religiosa de ieixivàs, que també han arribat a oferir la seva justificació sacra a atacs contra l’exèrcit en alguns supòsits.

La policia, en el punt de mira

Un altre cos en el punt de mira arran dels disturbis a Sde Teiman i Beit Lid és la policia, que depèn del ministre d’extrema dreta Itmar Ben Gvir. Mitjans israelians han citat fonts del cos que han denunciat que durant els fets no hi va haver ordres clares per actuar, i no s’han produït detencions malgrat que alguns dels esvalotadors són coneguts per la policia.

La investigació de nou soldats de rang menor per abusos comesos a l'infame centre de Sde Teiman ha estat igualment criticada com una nova teatralització de l’exèrcit israelià, que periòdicament intenta mostrar al món que la seva cadena de comandament i els seus mecanismes de rendició de comptes funcionen, malgrat haver-se documentat àmpliament que la gran majoria de crims no s’investiguen degudament i queden impunes. Alguns entenen, però, que ara la cada cop més poderosa extrema dreta israeliana no vol ni amargar-se’n.

“La raó per la qual [l’exèrcit] ha decidit investigar-ho [ara] té menys a veure amb una lluita contra accions il·legals i la cultura de la violació dels guàrdies de presons i més amb les pressions que Israel està rebent per part del Tribunal Penal Internacional, [que] li exigeix que demostri que el seu sistema jurídic pot investigar possibles crims”, apunta Goldberg.