Israel llança la pitjor ofensiva a Cisjordània en dècades i amenaça amb actuar-hi "com a Gaza"

BarcelonaL'exèrcit israelià ha engegat aquesta matinada l'ofensiva més dura al nord de Cisjordània des de principis de segle, quan combatia la Segona Intifada. En l'atac hi participen centenars de soldats, franctiradors, caces i excavadores, i s'han tancat els accessos a les principals ciutats palestines, Jenín, Tulkarem i Tubas, i els seus camps de refugiats. El ministre d'Exteriors israelià, Israel Katz, ha cridat l'exèrcit a emprar els mètodes que ha imposat a Gaza: "Hem de tractar l'amenaça a Cisjordània com estem fent a Gaza, inclosa l'evacuació temporal dels residents palestins i [fer] els passos que calgui. És una guerra total i l'hem de guanyar", ha escrit al seu compte d'X.

Segons la Mitja Lluna Roja Palestina, el balanç a hores d'ara és d'almenys 10 morts i 22 ferits. Els soldats estan fent escorcolls en cases i han desplegat franctiradors als edificis alts del camp de refugiats de Jenín, han tancat els accessos a la ciutat i al camp de refugiats i les excavadores estan destruint infraestructures. Tota l'operació es desenvolupa amb una intensa cobertura aèria i l'exèrcit hauria convertit les colònies de l'est de la ciutat, que han estat evacuades, en bases militars. L'operació ha començat a les quatre de la matinada, hora local, amb un atac amb dron que ha matat almenys tres palestins que viatjaven en un cotxe entre dues localitats del sud de Jenín. Al camp de refugiats de Nur Shams de Tulkarem, un dron ha disparat contra un altre grup de palestins, tot i que no s'hi ha confirmat cap mort. L'exèrcit israelià ha confirmat l'operació a gran escala, justificant-la com una acció "per eliminar amenaces terroristes immediates" i assegura que tots els morts són "milicians armats". El mateix comunicat anuncia l'operació com la més important a Cisjordània de les últimes dues dècades. La premsa israeliana, que cita fonts militars, espera que l'operació s'allargui durant dies.

El doctor Wisam Baker, director de l'hospital públic de Jenín, ha denunciat a primera hora del matí que l'exèrcit israelià pretén atacar el centre, que porta setmanes sota setge. Amb 220 llits, és l'equipament mèdic més important de la zona. El responsable del servei d'ambulàncies de la Mitja Lluna Roja Palestina ha dit que hi ha almenys quatre morts al camp de refugiats de Far'a, a la ciutat de Tubas, i que els seus equips no poden accedir a la zona per evacuar els ferits perquè les forces israelianes els ho impedeixen.

Des de l'inici de l'ofensiva israeliana a Gaza en resposta als atacs palestins del 7 d'octubre, Israel ha intensificat les seves operacions militars a Cisjordània, on fins ahir es comptaven 638 palestins morts a mans dels soldats i els colons israelians, inclosos 147 menors. En el mateix període han mort 22 israelians (onze dels quals soldats).

També s'han imposat canvis legislatius: al març, la Knesset, el Parlament israelià, va aprovar una llei en què permetia el retorn dels colons als assentaments que van ser abandonats després de la retirada unilateral del 2005, sota el govern d'Ariel Sharon, quan Israel va retirar-se també de la franja de Gaza. Posteriorment, el govern va aprovar la transferència dels poders sobre Cisjordània a una nova autoritat civil, en lloc de l'exèrcit. Una decisió contrària al dret internacional, que estableix que la gestió d'un territori ocupat ha de recaure sobre una administració militar i no civil. La Knesset també va rebutjar al juliol en una resolució el reconeixement de l'estat palestí. Tot plegat evidencia que, a l'ombra de la guerra de Gaza, Israel està seguint tots els passos per annexionar-se Cisjordània, i per això el seu ministre d'Exteriors parla d'una guerra total. La solució dels dos estats sembla cada dia que passa més inviable. L'ultradretà Bezalel Smotrich, ministre de Finances, ha assumit el control de la construcció d'assentaments a Cisjordània, mentre que el ministre de Seguretat Nacional, el també ultra Itamar Ben-Gvir, és el responsable de la seguretat. Tots dos són colons i són fervents defensors de l'annexió de Cisjordània a Israel.

Pressió per a l'Autoritat Palestina

La situació a Cisjordània posa contra les cordes l'Autoritat Palestina, que des dels Acords d'Oslo del 1993 col·labora amb Israel en el control de la seguretat dels territoris palestins i des de la victòria de Hamàs a les eleccions del 2006, que no va ser reconeguda per Israel ni pels Estats Units ni la UE, ho fa només a Cisjordània. Mentre que el president palestí, Mahmud Abbas, ha escurçat la seva visita oficial a l'Aràbia Saudita, les faccions palestines de la franja de Gaza, on les operacions militars israelianes continuen centrades ara en el centre del territori palestí, han reclamat aquest matí a l'Autoritat Palestina que "compleixi amb el seu deure i protegeixi el nostre poble" i als membres dels serveis de seguretat palestins que "prenguin la iniciativa amb honor i dignitat i s'enfrontin a l'agressió sionista i a les bandes de colons". Els grups palestins de Gaza adverteixen que la violència israeliana "forma part d'un pla sionista que pretén buidar Cisjordània dels seus habitants".