L'exempció del servei militar dels ultraortodoxos acorrala Netanyahu en plena guerra de Gaza

El CaireEls atacs de Hamàs del 7 d’octubre passat han compungit i sacsejat tots els sectors de la polaritzada societat israeliana, inclosa la sovint aïllada comunitat ultraortodoxa. I una de les formes a través de les quals s’ha processat el trauma ha estat una forta militarització, que en els últims dies ha renovat amb força un debat enquistat sobre l’exempció del servei militar de què es beneficien els més devots, per centrar-se en els estudis religiosos.

Ja abans que Israel llancés l’ofensiva militar a Gaza, el dret de la comunitat ultraortodoxa de poder-se saltar la mili obligatòria, que dura dos anys tant per homes com per a dones i es culmina amb maniobres periòdiques, era percebut per amplis sectors socials com una concessió injusta. I com una política contraproduent, perquè els estalvia passar per les files d’un exèrcit que actua com un dels principals eixos vertebradors de la societat. Amb l'ofensiva a la Franja, que ha anat acompanyada d’una crida a files de milers de reservistes i de plans per estendre el servei militar, la sensació de greuge ha augmentat.

A tot això s’hi suma, ara, un termini que venç aquest dilluns. La màxima instància judicial d’Israel, que ha declarat discriminatòria l’exempció militar vigent, havia donat marge al govern fins a l’1 d’abril per presentar un projecte de llei que reguli el sistema, i fins a finals de juny per aprovar-lo. L’executiu de Benjamin Netanyahu, però, està format per partits ultraortodoxos que defensen l'exempció i d'extrema dreta que s’hi oposen, fet que ha dificultat tancar un acord.

L’actual règim de reclutament i l’exempció dels ultraortodoxos inscrits en una ieixivà, els centres d’estudis de la Torà i del Talmud, es van adoptar amb la fundació de l’Estat d’Israel el 1948 i s’han mantingut vigents fins avui. Però aquesta comunitat, que té una taxa de natalitat molt més alta que la resta de la societat, representa ja entorn del 12% de la població i continuarà creixent. A més, una part important –que alguns situen per sobre el 30%– acaben deixant els estudis religiosos.

Per als ultraortodoxos més devots, però, la perspectiva d’aparcar la seva dedicació exclusiva a l’estudi dels textos sagrats per incorporar-se a l’exèrcit suposa un canvi radical de vida, i molts temen que pugui conduir a una secularització del grup. De fet, la majoria d’ultraortodoxos porten una vida del tot separada de la resta de la societat: viuen en barris ultraconservadors, tenen les seves escoles, i molts homes no treballen per dedicar-se a estudiar.

Analistes militars i oficials de l’exèrcit han alertat des de fa temps que un possible reclutament d’ultraortodoxos seria un procés molt llarg i, si es produís de forma obligatòria, podria ser caòtic i perjudicial, de manera que, en qualsevol cas, a curt termini no podrien sumar-se de forma efectiva a cap esforç bèl·lic.

Una minoria, disposada a fer el servei

Lluny de ser una comunitat molt homogènia, a més, els ultraortodoxos estan internament molt fragmentats i inclouen sectors minoritaris, però relativament més oberts, que alguns creuen que podrien mostrar una major predisposició a debatre un canvi del règim actual. Per exemple, una de les alternatives que s’ha plantejat és evitar un reclutament general d’ultraortodoxos per eludir un xoc frontal i concedir l’exempció només a aquells que es comprometin a dedicar-se plenament als estudis religiosos, mentre que la resta combini aquests estudis amb un servei militar reduït, i no de combat, o un servei civil obligatori. De fet, alguns pocs centenars d’ultraortodoxos han seguit ja aquest últim camí.

Mitjans locals israelians destaquen que la decisió acaba sent un assumpte molt personal, però algunes enquestes semblen reflectir un cert canvi de corrent en l’opinió interna de la comunitat ultraortodoxa sobre la qüestió del reclutament. Segons un estudi recent de l’Institut de Democràcia d’Israel, publicat aquest cap de setmana pel diari liberal Haaretz, un 19% dels ultraortodoxos enquestats al febrer es mostrava a favor de retallar les exempcions del servei militar obligatori o directament d'eliminar-les. Es tracta d’una minoria, però s'ha multiplicat per dos des de 2018.

Malgrat el termini d’aquest dilluns, no s’espera que en les pròximes setmanes i mesos es produeixi cap avenç rellevant en el debat de govern sobre la legislació per regular el règim d’exempcions del servei militar, la qual cosa s’hauria de traduir en un descens de les subvencions que reben algunes ieixivàs. La premsa israeliana preveu que sigui a l'estiu quan es reprengui la qüestió, tot i que, per aleshores, ningú confia que les fissures que han impedit un acord fins ara s’hagin cosit.