L'estret marge de Washington per pressionar Tel-Aviv
Els Estats Units continuen fent malabars entre les crides a l'alto el foc i el suport militar a Israel
WashingtonEn el marc de la 79a Assemblea de l'ONU i l'escalada de tensió al Líban, dijous passat els Estats Units lideraven la petició d'un alto el foc de 21 dies al Líban que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el seu ministre de Defensa tiraven per terra. Aquell mateix dijous, també tancaven un nou paquet d'ajuda militar per a Israel valorat en més de 8.000 milions de dòlars. Amb la mà dreta Washington fa de mediador i amb l'esquerra arma un dels bàndols.
La unilateralitat amb què actua Tel-Aviv –a punt d'envair el Líban– deixa en entredit el suposat lideratge internacional dels EUA i planteja la qüestió de per què Washington no frena l'enviament d'armes enmig d'un escenari que amenaça amb la possibilitat d'arrossegar-lo a una guerra regional. La primavera passada, el president Joe Biden va amenaçar Netanyahu amb frenar l'enviament d'armes si envaïa els nuclis de població a Rafah, on es refugiaven més d'un milió de palestins desplaçats pels bombardejos indiscriminats. Al final, l'exèrcit israelià va entrar a Rafah i l'amenaça no es va complir.
Ara, amb el Líban, la situació es repeteix: Israel envia missatges contradictoris a Washington i mentrestant tira pel dret. Després que Netanyahu desestimés dijous la proposta de l'alto el foc, el portaveu del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, John Kirby, va explicar que Israel havia estat al corrent del pla i s'hi havia mostrat conforme. Altrament, no s'hauria presentat. A Washington li estava pujant la mosca al nas i, hores després de l'afirmació de Kirby, l'oficina de comunicació de Netanyahu publicava un comunicat en què tornava a obrir la porta a discutir un alto el foc. L'endemà l'israelià deia des de l'ONU que continuaria atacant Hezbollah i, poc després d'acabar el seu discurs, Tel-Aviv bombardejava un cop més Beirut i matava el líder de Hezbollah.
"La disposició del govern de Netanyahu per ignorar les preocupacions expressades per l'administració Biden no ajuden al rol internacional dels EUA –exposa a l'ARA l'exambaixador nord-americà a Tunísi, Gordon Gray–. Però s'ha d'entendre que l'aparent contradicció que hi ha entre liderar la petició per l'alto el foc i seguir armant Israel prové de dos interessos distints per part dels EUA: d'una banda, assegurar-se que Israel tingui tot el que necessiti per defensar-se militarment; i, de l'altra, la conclusió que els problemes de seguretat al Pròxim Orient s'han de resoldre a través de la diplomàcia". De cara a la comunitat internacional, Washington no pot quedar-se de braços plegats i ha d'intentar mantenir la imatge d'un suposat lideratge.
L'escalada que està liderant Israel dins de la regió planteja la qüestió que, en algun punt, els mateixos interessos de Washington poden entrar en conflicte: el d'armar Israel i evitar ser arrossegat a una guerra regional. Un escenari que sí que podria acabar suposant un punt d'inflexió en la política en el suport miliar a Israel. Però Gray apunta que, malgrat el risc que representa una possible implicació de l'Iran, no veu que l'escenari actual acabi suposant "un punt d'inflexió" en la relació amb Israel: "No a curt termini. Fins i tot, tant si entra Kamala Harris com Donald Trump a la Casa Blanca, no crec que cap dels dos exerceixi gaire pressió sobre Israel. Una altra qüestió és a llarg termini: el que sí que estem veient és un canvi generacional sobre el suport a Israel".
Paper estratègic a la regió
La realitat és que des de sempre Israel ha jugat un paper estratègic per als interessos dels Estats Units a la regió, i el context actual, en què Washington se sent amenaçat per l'alineació d'interessos entre Rússia, la Xina, l'Iran i Corea del Nord –així ho van fer notar a la conclusió de la cimera de l'OTAN aquest juliol–, encara dona menys marge per imposar-se a Netanyahu. Almenys a curt termini. "L'altre element que hem de tenir en compte són les debilitats de l'Iran. Una cosa és utilitzar proxies com Hamàs o Hezbollah contra Israel o contra els interessos dels EUA, i una altra de diferent és la implicació directa. La debilitat interna, tant a nivell de suport del règim com econòmic, suggereix que Teheran s'ho pensarà molt abans d'entrar en una guerra total", exposa Gray.
De la mateixa manera, Gray apunta que "els Estats Units no estan preparats per involucrar-se directament en una guerra regional". "No hi ha, i no crec que hi hagi, suport per això en la política interna", afegeix.
Just després que explotessin els buscapersones al Líban, el professor Ilan Berman i exconsultor pel Departament de Defensa nord-americà, apuntava a l'ARA com els EUA ja donaven la guerra per feta –malgrat que fessin crides a evitar l'escalada– i miraven més enllà d'aquest escenari. Ara el taulell continua sent similar: el que segueix amb preocupació Washington són els moviments de l'Iran.
