L'escaladora iraniana que va competir sense vel, rebuda com una heroïna a Teheran
Elnaz Rekabi ha repetit en una entrevista a la televisió estatal que va incomplir el codi de vestimenta "accidentalment"
BarcelonaUna multitud ha rebut aquest dimecres de matinada a l'aeroport de Teheran Elnaz Rekabi, l'escaladora de 33 anys que aquest cap de setmana va competir al mundial de Seül sense portar vel en suport a les protestes contra el règim dels aiatol·làs. L'esportista va estar desapareguda durant dos dies després d'haver desafiat el codi de vestimenta i es temia per la seva seguretat.
"Elnaz, heroïna!", ha cridat la gent congregada poc abans de les quatre de la matinada, hora local, segons els vídeos que s'han publicat en les xarxes socials esquivant la censura d'internet imposada per les autoritats. Rekabi ha fet unes breus declaracions a la televisió estatal des de la terminal, amb el cap cobert amb un mocador i una gorra negra. Ha repetit el mateix que deia l'escrit publicat ahir al seu compte d'Instagram: que va competir sense vel "per accident": "Em van avisar amb poc temps, m'estava posant les sabates i em vaig oblidar del hijab." Altres atletes iranianes que havien competit sense vel o amb roba curta han estat forçades a fer les mateixes disculpes o bé no han tornat al país.
No queda clar on l'han portat després i es tem que pugui estar detinguda. Les imatges de l'escaladora amb el cabell descobert lligat amb una cua van fer la volta al món. El post es va publicar després que, segons fonts citades per la BBC, li haguessin confiscat el mòbil i que durant dos dies ni la seva família ni la premsa poguessin contactar-hi.
Les protestes contra l'obligatorietat de portar vel a l'Iran –desfermades per la mort sota custòdia policial de Mahsa Amini, una noia de 22 anys detinguda per la policia de la moral per no portar ben posat el vel– suposen el desafiament més gran contra el règim dels aiatol·làs en els seus 43 anys d'història. Les esportistes no s'escapen de les estrictes lleis que obliguen les dones no només a portar hijab, sinó també a cobrir-se tot el cos, incloses cames i braços, amb roba folgada que no marqui les formes. Un codi que han de respectar també quan participen en competicions internacionals. La mateixa Rekabi havia explicat en una entrevista que la roba li dificultava la pràctica de la seva disciplina.