L'escalada amb Israel fa témer un ressorgiment nuclear de l'Iran

BeirutMés enllà de les explosions de la matinada de divendres, que Israel encara no ha confirmat oficialment, sobre diverses facilitats nuclears i militars d'Esfahan, creix la preocupació internacional per la possibilitat que l'Iran faci servir la dissuasió nuclear ara que Teheran i Tel-Aviv s'han atrevit a atacar-se directament. La sintonia diplomàtica amb Occident després de l'acord nuclear iranià del 2015 es veu amenaçada per les noves sancions internacionals i pel nou context que neix al Pròxim Orient arran d'aquesta escalada inèdita entre dues de les seves potències. De fet, un alt comandament de la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l'Iran va advertir dijous que Teheran podria reavaluar la seva posició sobre les armes nuclears en mig de l'escalada de tensions amb Israel.

Els últims anys, l'Iran ha començat a violar les restriccions a les seves activitats nuclears. Ha excedit el límit d'enriquiment d'urani de 202,8 quilos a 5,5 tones al febrer, segons l'últim informe trimestral de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA). Això significa que la república islàmica ara està enriquint l'urani fins a un 60% de puresa, i si s'enriqueix encara més podria fabricar armes nuclears, segons l'OIEA.

A més de l'enriquiment d'urani, la qüestió és quant de temps trigaria l'Iran a produir el que li falta per fabricar una bomba nuclear. Segons Yeghia Tashjian, analista de l'Institut Issam Fares, "si aconsegueix fer-la, serà prou petita per instal·lar-la en un sistema de llançament com un míssil balístic. És difícil estimar quant de temps poden tardar, si és que es decideixen a fer-ho, perquè no està clar quant [de coneixement] té l'Iran per fabricar armament nuclear".

El que sí que se sap és que el règim dels aiatol·làs compta amb un gran arsenal de drons i míssils de fabricació nacional. Per aquest motiu, les sancions d'aquesta setmana dels Estats Units i el Regne Unit contra el programa de drons iranians són bastant limitades, ja que Teheran no necessita ajuda exterior per construir aquests aparells.

En l'atac directe iranià contra Israel van emprar-se drons Shahed 131 i 136, que tenen un abast d'aproximadament 1.900 kilòmetres. També es fan servir míssils balístics Kheibar Shekan i Emad. Els Kheibar Shekan són un dels míssils balístics més moderns de l'Iran, i els Emad poden transportar una càrrega de fins a 725 quilos d'explosius. L'Iran també va llençar míssils de creuer Paveh, que són capaços d'atacar objectius des de múltiples direccions i agafant rutes diferents. En una potencial guerra amb Israel, "l'arsenal militar iranià és molt menys sofisticat i modern que l'israelià o els dels Estats Units", apunta Tashjian.

A tot això cal afegir-hi el fet que la debilitat més gran de l'Iran és la seva força aèria. El règim dels aiatol·làs s'enfronta a un dels exèrcits amb els avions de combat més sofisticats del món –els caces F-35–, mentre que gran part dels avions de guerra iranians són dels danys 70 i 90, i molts estan inutilitzats per falta de reemplaçament. El país persa té pocs vaixells de guerra grans, i necessita l'ajuda dels houthis per poder atacar els vaixells de propietat israeliana al mar Roig.

Un atac premeditat

En l'atac massiu iranià del passat cap de setmana, la gran majoria dels drons suïcides i els míssils van ser interceptats o abatuts pels sistemes de defensa antiaèria israelians, amb l'ajuda del Regne Unit, els Estats Units i Jordània. Tot i això, no s'ha d'entendre com un error de càlcul de l'Iran. "L'estratègia de l'Iran no cercava colpejar amb els seus míssils el territori israelià, sinó esgotar la defensa balística d'Israel", adverteix l'analista de defensa Mansoor el Khory a l'ARA. Segons el militar retirat, "Israel va gastar-se un quart de la capacitat del seu sistema Arrow per interceptar míssils balístics en l'atac de l'Iran". Això explicaria per què durant tres dies consecutius els atacs de Hezbollah des del sud del Líban van causar ferits a Israel, per què no es va activar la Cúpula de Ferro.

La incertesa cada cop més gran de la regió està colpejant el mercat mundial del cru, en què l'Iran és membre de l'Organització de Països Exportadors del Petroli (Opep). Això ha tingut un impacte directe en les divises de l'Iran, que té l'economia sufocada per les dures sancions internacionals. La caiguda del rial a un mínim històric de 700.000 rials per un dòlar en mig de l'augment de les tensions regionals posa més pressió en l'economia de l'Iran, ja amb una inflació altíssima i sumida en una profunda recessió.

A les xarxes socials s'ha parlat aquesta setmana d'agents de seguretat de l'Estat que han exercit una forta pressió contra les cases de canvi, i que han amenaçat amb tancaments forçosos i detencions arbitràries si s'actualitzaven els tipus de canvi per evitar el caos. L'Iran ja ha experimentat els últims anys protestes multitudinàries que amenacen la classe governant i que han sigut sufocades amb una forta repressió policial.