L’economia tunisiana, a la vora de l’abisme per la guerra a Ucraïna

TunisLa guerra d’Ucraïna ha trasbalsat tota l’economia mundial, però els que més ho pateixen són els països que ja s’enfrontaven a una situació delicada abans. Aquest és el cas de Tunísia, un país que importava més del 50% del seu consum de cereals d’Ucraïna i Rússia, i que veu com el seu deute extern augmenta de forma desbocada per la inflació als mercats internacionals de matèries primeres. I no ajuda el fet que estigui immers en un conflicte polític creixent per la determinació del president Kaïs Saïed d’imposar un nou sistema polític sense comptar amb l’oposició.  

“Ara mateix, patim un sistema de racionament d’alguns productes bàsics. Per exemple, només es poden comprar dos quilos d’arròs, farina i sucre per persona. I també hi ha problemes per trobar oli d’oliva”, explica Aymen Herbewi, periodista econòmic de la ràdio Shams. Almenys, ara ja no hi ha llargues cues per comprar pa, com fa unes setmanes. Aquest és un producte subvencionat, i a Tunísia, com a la resta de la regió, hi ha una llarga història de “revoltes del pa” quan el govern ha decidit apujar-ne el preu.

Amb un creixement econòmic estancat des de la Revolució del 2011–la previsió d'aquest any és del 2,4%–, el govern ha incorregut en dèficits anuals molt greus, cosa que ha provocat que el deute públic s’hagi disparat fins al 90% del PIB. Abans de finals d'any, haurà de cobrir un forat comptable d'uns 4.000 milions d'euros, una tasca força complicada després que l'agència Fitch degradés al març la solvència del país fins al nivell dels “bons porqueria”. 

Un dels maldecaps d’aquest any és que la factura energètica s'ha multiplicat en paral·lel al preu del petroli, que també és un producte subvencionat a Tunísia. El pressupost del 2022 incloïa una estimació del preu del barril de petroli al voltant dels 60 dòlars, lluny dels 114 actuals. Tanmateix, les subvencions no poden absorbir tot l'increment dels preus. “L'últim mes i mig, la benzina ha pujat quatre vegades! Però les nostres tarifes fa 10 anys que no es mouen”, es queixa el Kamel, un taxista veterà.

Crisi de fam

En un país on el salari mínim és de 403 dinars (125 euros) i l'atur juvenil supera el 40% en moltes regions, un augment sostingut de la inflació fins al 10% pot deixar amplis sectors de la societat en risc de malnutrició. Al carrer, circulen rumors que l'Estat només té fons per pagar els salaris dels funcionaris durant les pròximes setmanes. L’espectre de la fallida sobrevola el país. Els experts, però, ho matisen. “No hi ha una amenaça real de fallida, perquè l'Estat sempre podrà recórrer al finançament intern dels bancs tunisians”, sosté Majdi Hassen, director del think tank econòmic IACE. 

“Sense l’ajuda de l'FMI, el problema pot ser el pagament dels crèdits a divises. L'any que ve tenim diversos venciments quantiosos. Però abans de la fallida, s'optaria per altres mesures, com una forta devaluació de la moneda, estrictes controls de capitals… Serien mesures molt doloroses”, afegeix. El mes de gener, la UE ja va haver de desemborsar d’urgència milions d’euros per sufragar la compra de cereals, ja que diversos vaixells es negaven a descarregar aquesta mercaderia en territori tunisià sense cobrar per avançat en divises. 

Segons aquest economista, a curt termini, un dels riscos més preocupants és que l'executiu mantingui els preus controlats d'alguns productes al nivell actual per por de la reacció de la ciutadania. Això podria portar milers d'agricultors a abandonar el camp per no poder fer front a l'encariment del combustible i els pesticides.

El Govern tunisià fa mesos que negocia la concessió d’un crèdit amb l'FMI per evitar caure a l’abisme, però la situació política dificulta l’acord. El president Saïed va atorgar-se poders absoluts l’any passat, alienant l’oposició i les potències occidentals. El Fons exigeix que la UGTT, el sindicat més poderós del món àrab, aprovi les reformes draconianes previstes per garantir que, a diferència del que va passar amb l’anterior crèdit, aquest cop les reformes sí que s'aplicaran.

“La posició de l’UGTT serà clau per al futur immediat del país”, opina l’analista Beixir Jouini. La central sindical és l’única institució capaç de mobilitzar el carrer. Fins ara, havia mantingut una calculada ambigüitat, però la seva relació amb el govern és cada cop més tensa. El sindicat ha convocat una vaga de la funció pública el 16 de juny, suscitant esperances entre l'oposició, que confia que el malestar social acabarà derrocant el president. 

A més d'augmentar el dèficit i la inflació, la guerra a Ucraïna també podria afectar el sector turístic, fonamental per crear ocupació i fer-se amb divises. El 2019 van visitar el petit país nord-africà més de 630.000 turistes russos i 30.000 ucraïnesos. Es tem que molts d'ells aquest any no facin vacances. No obstant això, Hassen veu la situació com una oportunitat. “A l'estiu, Tunísia, Egipte i Turquia poden acabar captant els turistes que no puguin anar a Europa o als Estats Units. I a l'hivern, podríem atraure jubilats europeus que s'enfrontin a factures del gas de 600 euros mensuals. Els sortirà més barat viure aquí”, apunta l'economista.