¿L'Autoritat Palestina podria tornar a controlar Gaza després de la derrota de Hamàs?

BarcelonaMentre els bombardejos israelians aplanen Gaza des de fa un mes, no queda clar quin és el pla, l’objectiu a assolir, que té al cap el primer ministre hebreu, Benjamin Netanyahu. Les opcions que els dirigents israelians plantegen són diverses: expulsar els gazatins al desert del Sinaí, com apunten documents oficials; fer-los desaparèixer amb una bomba atòmica, com va dir el cap de setmana passat el ministre Amihai Eliyahu (a qui el cap de govern va rectificar poc després); reocupar Gaza i mantenir la població que ha sobreviscut sota el control directe d'Israel, o restablir l’Autoritat Palestina a Gaza com a força de control intern. Israel no té una estratègia de sortida i l’únic que queda clar a hores d’ara és que les coses no poden tornar a ser com abans: després del cop del 7 d’octubre, Israel no permetrà que Hamàs continuï governant Gaza.

Aturem-nos un moment per recordar com va anar la història. Israel va retirar els seus soldats i colons de Gaza el 2005 i va deixar el territori en mans de l’Autoritat Palestina, controlada per Fatah. Un any després, Hamàs va guanyar netament les eleccions a Gaza, cosa que Israel, els organismes internacionals i els seus rivals de Fatah no van acceptar. Després d’una miniguerra civil interpalestina, i d’un intent fallit de cop d’estat per part de Fatah amb patrocini dels Estats Units, Hamàs va imposar el seu control a Gaza, que va quedar sotmesa a un setge d'Israel. Per la seva banda, Fatah, que havia perdut les eleccions, es va quedar amb el poder a l’altre territori palestí, Cisjordània. Des d'aleshores, l'octogenari Mahmud Abbas és el president i no s'hi han tornat a convocar més comicis.

L’opció més fàcil per a Netanyahu, tret que hagi decidit executar un pla d’extermini i desplaçament forçat dels gazatins, seria que els palestins rivals de Hamàs assumissin el control de la Franja. Una ocupació directa de Gaza per part d'Israel sembla difícil de sostenir des del punt de vista de seguretat després de tot el que ha passat, tenint en compte, a més, el drama humanitari de l'enclavament, on hospitals, escoles i edificis residencials han quedat reduïts a runa. Seria més fàcil controlar la seva població amb policies i establir un govern palestí finançat des de l’exterior, perquè els costos de la reconstrucció no recaiguin en Israel. Això no seria incompatible amb què, com ha dit Netanyahu, Israel s'encarregui de la seguretat de Gaza, de la mateixa manera que fa en algunes zones de Cisjordània. Després que el president estatunidenc, Joe Biden, digués a Netanyahu que no era una bona idea tornar a ocupar Gaza, el seu secretari d’Estat, Antony Blinken, va dir diumenge en una compareixença amb Mahmud Abbas que els palestins de la Franja no han de ser massivament desplaçats i que les veus palestines són claus per al futur de l’enclavament. Així, doncs, Washington i Tel-Aviv ara ja no van del tot sincronitzats.

Una autoritat deslegitimada

La qüestió aquí és que l’Autoritat Palestina està en el moment més baix de la seva història, per com han anat les coses a Cisjordània des del 1993, quan es va establir aquest govern palestí sui generis. Ha anat de mal a pitjor. "Els governs israelians s’han esforçat en afeblir l’Autoritat Palestina expandint les colònies, que han esborrat qualsevol horitzó polític d’arribar a una solució dels dos estats; intensificant els atacs militars mortífers a les ciutats sota control palestí, i empitjorant la seva crisi pressupostària confiscant els impostos", explica a l’ARA Hugh Lovatt, analista del European Council on Foreign Relations (ECFR).

Amb els anys, la separació física, política i socioeconòmica entre Gaza i Cisjordània no ha fet més que créixer. I també en són responsables els líders palestins, tant de Fatah com de Hamàs, que s’han limitat a garantir-se el control sobre el seu territori i a aparcar sistemàticament les converses de reconciliació. Per això no s’han celebrat eleccions ni a Gaza ni a Cisjordània des del 2006, i Abbas és un més dels líders del món àrab que governen a base de corrupció i repressió interna. Les últimes enquestes apunten que el 80% dels palestins de Cisjordània creuen que hauria de dimitir. La majoria veu l'Autoritat Palestina com un organisme al servei de l’ocupació israeliana. A Cisjordània, a més, ha perdut el control efectiu de la majoria dels camps de refugiats, on les condicions de vida continuen sent molt precàries, i han aparegut brigades armades en els últims anys que s’alimenten de la frustració del jovent i que no responen a la disciplina dels vells partits.

Per això l’analista palestí Marwan Bishara considera "tan cínic com poc creïble" que Abbas es mostrés disposat davant Blinken a assumir el control de Gaza en el marc d’un acord que revifi la idea d’un estat palestí, que és inexistent sobre el terreny. "El cinisme es deriva de la connivència de l'Autoritat Palestina amb la guerra genocida a Gaza, que té el suport dels Estats Units, on uns 2,3 milions de palestins lluiten per sobreviure a un bloqueig total i un fort bombardeig per part d'Israel. Tot i que l'Autoritat Palestina ha condemnat els crims de guerra israelians a Gaza i ha encapçalat els esforços diplomàtics àrabs a les Nacions Unides, també ha reprimit totes les formes de protesta palestina contra la guerra", recorda. Bishara també diu: "Israel ha intensificat les seves incursions militars a la Cisjordània ocupada, inclosa la ciutat de Ramal·lah, amb milers de detinguts, i l’Autoritat Palestina ha mantingut silenci. Abbas també s’ha mostrat estranyament indiferent davant l’agudització de la violència per part dels colons". El ministre israelià de Seguretat Nacional, Itamar Ben-Gvir, els ha facilitat armes. L'analista ho té clar: "La idea que l'Autoritat Palestina torni a Gaza sobre les espatlles dels avions de combat i els tancs israelians que l’arrasen és òbviament estúpida".