L'amenaça de Biden obre una crisi entre l'exèrcit i el govern d'Israel

BarcelonaL'amenaça de Joe Biden d'aturar els enviaments d'armes a Israel si avança en l'ofensiva militar a la ciutat de Rafah, al sud de Gaza, ha desencadenat una tempesta política a Israel i ha obert una bretxa entre el govern de Benjamin Netanyahu i els alts comandaments de l'exèrcit, conscients de la dependència de Tel-Aviv de les armes de Washington per reomplir els seus arsenals. I, així i tot, el primer ministre ha doblat l'aposta en un comunicat que ha difós aquest dijous al vespre a les xarxes socials. "Avui som molt més forts. Estem decidits i units per derrotar el nostre enemic i els que volen destruir-nos. Si hem d'estar sols, estarem sols. Lluitarem amb dents i ungles. Vencerem junts".

En la picabaralla per semblar més dur, aquest migdia el ministre de Defensa, Yoav Gallant, també emetia un missatge desafiant que, com a principal destinatari, semblava tenir Joe Biden. Perquè Gallant s'ha adreçat als "enemics i amics" del seu país, per assegurar que l'exèrcit jueu faria el que calgués per aconseguir els seus objectius de guerra a Gaza. "L'estat d'Israel no es pot sotmetre. Ens mantindrem forts, aconseguirem els nostres objectius: colpejarem Hamàs, colpejarem Hezbollah i aconseguirem la seguretat. No tenim més remei, no tenim cap altre país. Farem el que sigui necessari, i repeteixo, el que sigui necessari, per defensar els ciutadans d'Israel, per eliminar les amenaces malvades contra nosaltres i per plantar cara als que intenten destruir-nos".

Un missatge molt similar al que ha fet arribar a l'ARA Ephraim Lapid, antic oficial d'intel·ligència i portaveu de les FDI: "Per a Israel, la destrucció de Hamàs és essencial, i Rafah en forma part. No podem permetre que els nostres ciutadans visquin a mercè de Hamàs (i del caprici de Hezbollah). Els EUA són un aliat estratègic, però l'advertència de Biden també va en contra dels interessos nord-americans, ja que anima l'Iran i Hezbollah a desestabilitzar la regió".

La lectura de bona part de la premsa israeliana, en canvi, era diferent. La majoria de les capçaleres han entrat en pànic al sentir les paraules de Biden i s'han fet ressò del missatge de diversos oficials d'alt rang militar, que asseguren que una pausa en l'arribada de l'armament estatunidenc podria afectar la capacitat de l'exèrcit per mantenir la guerra en els dos fronts: el de Gaza i el del nord, on les tensions amb la milícia libanesa de Hezbollah són constants des del 7 d'octubre.

"Els funcionaris de defensa estan preocupats pel deteriorament de les relacions entre el govern israelià i l'administració Biden i han advertit els seus caps polítics que aquesta crisi significa un canvi entre Israel i els Estats Units. Oficials superiors de les Forces de Defensa d'Israel han advertit el govern sobre les possibles conseqüències", afirma aquest dijous el diari israelià Haaretz.

Els Estats Units han aturat els enviaments de bombes i components de bombes pesants per a l'aviació israeliana, que es consideren municions crucials en cas d'escalada del conflicte. Tot i que afirmen que aturar aquests enviaments no afectarà directament les operacions militars a Gaza, creuen que l'impacte al front del nord pot ser significatiu. Un alt oficial israelià ha defensat al mateix diari la importància d'atendre les advertències nord-americanes, i ha afirmat que no tenir en compte la decisió d'aturar els enviaments d'armes, que prové del president Biden, podria conduir a una "situació complexa" per a Israel.

Des del punt de vista polític, la reacció dels socis de govern de Netanyahu no s'ha fet esperar. El missatge, en aquest cas, és bastant diferent del dels militars. Per exemple, el ministre de Seguretat Nacional, l'ultradretà Itamar Ben-Gvir, s'ha atrevit a dir en un tuit que Hamàs s'estima Biden. El comentari li ha valgut crítiques de l’oposició i també del mateix president d’Israel, Isaac Herzog, que va qualificar l’estirabot d’“irresponsable i insultant”, i que va anomenar Biden “un gran amic de l’Estat d’Israel”. 

Continuen els bombardejos a Rafah

El que no queda clar és fins a quin punt Biden està disposat a portar fins a les últimes conseqüències la seva amenaça. Com explica a l'ARA Omar Ashour, professor d'estudis de seguretat del Doha Institute, "és un senyal molt clar, però hi ha una llarga història de desafiaments d'Israel als Estats Units: el juny del 1967 el president Johnson va advertir Israel que no ataquessin perquè els Estats Units estava empantanat a la Guerra de Vietnam i en sis dies van atacar i van derrotar tres exèrcits àrabs". Per això alerta que el que ha fet Biden és "un senyal molt clar, però no sabem quin impacte tindrà".

Sobre la situació militar a Gaza, Ashour adverteix que "està passant tot el que suposadament no havia de passar: el desplegament dels tancs molt a prop de la frontera amb Rafah, amb sis brigades i els atacs al centre de Gaza, és molt significatiu. El que ha fet Biden era necessari, però potser no serà suficient". I és que, en efecte, sobre el terreny, els atacs israelians a la Franja han continuat indiscriminadament.

Almenys 80.000 persones han fugit de l'ofensiva israeliana a Rafah, la ciutat on s'havien refugiat 1,5 milions de palestins, sabent que no hi ha cap lloc segur. L'ocupació del pas de Rafah ha tallat l'entrada d'ajuda humanitària a Gaza, i l'OMS ha advertit que els pocs hospitals que queden en funcionament només tenen combustible per a tres dies.

"Els bombardejos s'estan intensificant aquests últims dies i la gent aquí està esgotada, cansada i desesperada", adverteix Davide Musardo, responsable de salut mental de Metges Sense Fronteres a Gaza.

La guerra, però, sembla que serà llarga. Ho admetia, fins i tot, Aviv Kochavi, cap de l'estat major israelià fins al gener de l'any passat, en un acte a Nova York dimecres al vespre: "No podrem aconseguir una victòria total en mesos. Oblideu-vos-en, trigarem anys, molts i molts anys". Tot un míssil a la línia de flotació de l'estratègia del govern de Netanyahu. I afegia: "No és possible aconseguir el retorn dels ostatges sense aturar la guerra".