L'aigua, una arma devastadora en mans d'Israel a Gaza

BarcelonaL’ofensiva militar israeliana a Gaza ha entrat en el vuitè mes amb la invasió de Rafah, la ciutat del sud de la Franja on s’amuntegaven més d’1,4 milions de palestins que havien seguit les ordres d’evacuació i que ara han de tornar a fugir, conscients que cap lloc és segur. Dilluns Hamàs va anunciar que acceptava la proposta de treva dels mediadors, i els gazatins van sortir als carrers a celebrar-ho, però Israel va rebutjar l’acord, va intensificar els bombardejos i va engegar l’atac terrestre. Tancs israelians han pres el control del pas a la frontera amb Egipte, per on fins ara entrava ajuda i equips humanitaris amb comptagotes, i que ara s’han reduït a zero. La catàstrofe humanitària a Gaza s’agreuja i una de les seves formes més crues és la crisi de l’aigua: a més dels bombardejos i la fam, la gent de Gaza es mor literalment de set i de malalties relacionades amb la contaminació de l’aigua.

“Només tenim el 30% d’aigua que caldria, que és la que ens arribava en camions des d’Egipte o que obteníem de les plantes dessalinitzadores, però des de dilluns que no entra res, i només ens queda combustible per fer funcionar les plantes dos dies més”, explica a l’ARA Ahmed al-Sufi, alcalde de Rafah. 

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) diu que, en circumstàncies normals, cada persona hauria de tenir accés a entre 50 i 100 litres d’aigua diaris, i que el mínim vital són 15, però els informes de l’ONU asseguren que una gran part de la població de Gaza disposa de menys de tres litres. En algunes zones de la Franja es calcula que no disposen de més de mig litre.

L’Amal, una mestra de la ciutat de Gaza, explica a aquest diari com ha de fer llargues caminades per omplir una garrafa d’aigua tèrbola, que filtra com pot amb un tros de roba abans de bullir-la (si té llenya per cremar, perquè de gas fa mesos que no n’hi ha) i donar-la al seu fill: “Sempre té descomposició i els ulls i les galtes enfonsats”, un símptoma de deshidratació. 

Amr al-Wawi, expert palestí en dades de l’aigua, explica a l’ARA des d’Holanda que “la crisi de l’aigua a Gaza passa desapercebuda, però és una bomba de rellotgeria”. Perquè el problema no és només la manca d’aigua, sinó que està molt contaminada. “Les anàlisis que s’havien fet revelaven la presència de bacteris que causen malalties respiratòries, digestives i de pell”, assegura. 

Totes les fonts bloquejades

Gaza té quatre fonts d’aigua. La primera és l’aigua en superfície, que és molt escassa i prové de territori israelià, on s’han construït pantans i canals que l’han desviat cap a altres llocs. La segona i la principal font d’aigua de boca són els aqüífers subterranis: els gazatins l’extreuen de pous amb bombes elèctriques o alimentades amb gasolina, moltes de les quals ara no funcionen per la manca de combustible. Segons l’Autoritat Palestina de l’Aigua, el 97% d’aquesta aigua no és potable, a causa de la contaminació per aigües residuals o bé per l’alta salinitat. “Aquest problema s’ha disparat amb el bombardeig sistemàtic o la manca d’energia de les plantes de tractament”, explica Almotaz Abadi, subsecretari general per a l’aigua de la Unió per a la Mediterrània. 

La tercera font d’aigua són les plantes dessalinitzadores de l’aigua del Mediterrani que banya tota la franja. Els bombardejos i la manca de combustible han fet caure la dessalinització a pràcticament zero. I l’última font d’aigua és la que Israel ven a la Franja a través de la seva empresa Mekorot, que decideix quan obre i quan tanca l’aixeta. De les tres conduccions d’aigua que hi ha cap a Gaza només una està en funcionament i només al 47% de la seva capacitat.

“Per primer cop en la història contemporània, Israel utilitza l’aigua com un instrument de mort i xantatge, forçant la gent de Gaza a consumir aigua contaminada. Sense combustible ni electricitat, que són imprescindibles per extreure aigua relativament consumible, la gent es morirà de deshidratació o de malalties infeccioses, si no els maten els bombardejos”, afegeix Al-Wawi. Els seus col·legues que treballen en el tractament d’aigües a l’Ajuntament de Gaza li estan parlant ja d’una “guerra de l’aigua”. 

“Em diuen que els carrers i les cases han quedat irreconeixibles, que no queda res del clavegueram, ni de tota la infraestructura de distribució de l’aigua o de recollida d’aigua residual... no m’havia imaginat mai que podríem arribar a aquest punt. La gent no ho sap, però a Gaza, malgrat 17 anys de bloqueig, funcionava un sistema molt eficient per evitar malbaratar l’aigua: quan es detectava qualsevol fuita en 24 hores estava arreglada, i ara no queda res. Ara és impossible preveure quant trigarem a recuperar el sistema”, explica Al-Wawi.

Risc de malalties

I l’únic problema no és la falta d’aigua: la propagació de malalties ja s’està fent notar perquè la poca aigua que tenen els gazatins està cada cop més contaminada. Amb els bombardejos, les aigües fecals es filtren als aqüífers sense tractament, i passa el mateix amb els residus mèdics dels hospitals. L’aigua de pluja es filtra bruta pels residus que s’acumulen als carrers després de mesos en què ningú els ha pogut recollir. “Ja s’han diagnosticat entre 20.000 i 30.000 infeccions d’hepatitis i segur que n’hi ha moltes més que no s’han pogut detectar perquè el sistema sanitari ha estat pràcticament esborrat pels bombardejos”, alerta Al-Wawi. I amb el pas de Rafah tancat a pany i forrellat, “sense aigua de fora, només consumint la dels pous, només és qüestió de temps que mori gent de set”, avisa.