Jugar-se la vida per informar: així treballen els periodistes de Gaza

BarcelonaLes últimes setmanes passaran a la història com les més mortíferes per als periodistes des que es compten els informadors assassinats en guerres. A la franja de Gaza almenys 51 treballadors de mitjans de comunicació han mort als bombardejos israelians, segons el sindicat de periodistes palestins. Mentre el govern de Benjamin Netanyahu nega l’accés independent a la Franja a la premsa internacional, els periodistes que vivien a Gaza abans del 7 d’octubre van caient, en un recompte macabre que cada cop ens deixa més cecs sobre el que hi està passant. Dijous els equips d’Al-Jazeera que quedaven al nord de Gaza van ser evacuats i cada dia que passa és més difícil tenir una fotografia clara de l’evolució de l’ofensiva israeliana i de la situació de la població civil. Reporters Sense Fronteres denuncia que els atacs israelians han destruït totalment o parcialment les seus de 50 mitjans de comunicació a la Franja.

"Estem molt espantats: de quedar-nos a casa, de sortir, de moure’ns, de no fer res... Vivim amb por sempre. Tots estem esperant que ens matin: els israelians ataquen ambulàncies, equips de rescat... i els periodistes no som una excepció. Podem morir en qualsevol moment", explica a l’ARA, en un precipitat missatge de veu, el periodista palestí Abu Salim. "El senyal d’internet és molt feble, o sigui que haig de parlar poc i de pressa", s’excusa.

Abans de la guerra, Abu Salim era el responsable de protecció del Sindicat de Periodistes Palestins a la Franja i una part de la seva feina consistia en ensenyar als col·legues a treballar amb més seguretat. "Però el casc i l’armilla no serveixen de res davant d’aquests terribles míssils. Els dic als companys que els han de portar, però jo sé que són inútils, perquè no es tracta d’aturar la metralla o un tret".

"Poden tornar a bombardejar en qualsevol moment"

És important saber en quines condicions treballen els professionals dels mitjans que encara sobreviuen a Gaza per entendre que la informació que ens arriba és incompleta. "A tot arreu hi ha bombardejos, bombardejos i més bombardejos, de dia i de nit. Intentem arribar als llocs bombardejats per veure què ha passat, entrevistar les víctimes, recollir testimonis. Però és molt perillós, en qualsevol moment poden tornar a bombardejar el mateix lloc". També hi ha traves materials que són insuperables, com la manca de gasolina: "Avui he anat des de casa a l’hospital en un carro estirat per un burro perquè no he trobat cap conductor que tingués gasolina".

L’apagada de comunicacions que ha imposat Israel és un altre obstacle contra el qual no poden fer res, i que, segons explica Salim, obliga els equips dels mitjans a exposar-se encara més. "Fa uns dies estava a casa i sentia un bombardeig molt a prop. Havia de trucar a les meves fonts per saber què passava, però totes les comunicacions estaven tallades. No ens queda més remei que sortir al carrer i posar-nos en perill per saber què està passant".

Famílies assassinades

No només els periodistes mateixos s’exposen, també les seves famílies estan en perill. El cap de redacció del canal àrab d’Al-Jazeera a Gaza, Wael Dahdouh, ha tornat a treballar després que la seva dona, el seu fill Mahmoud (15 anys), la seva filla Sham (7) i el seu net Adam (2) morissin en un atac israelià al camp de refugiats de Nuseirat, al sud de la Franja, on s’havien refugiat seguint l’ordre d’evacuació que havia donat l’exèrcit israelià. En estat de xoc, Dahdouh declarava: "Estava informant d’un atac al camp de Yarmouk i els van atacar en la zona que suposadament havien dit que era segura". El periodista de la televisió palestina Mohamed Abu Hatab va morir juntament amb 11 membres de la seva família el 2 de novembre en un bombardeig a Khan Yunis, també al sud de la Franja. Segons el recompte del Comitè per a la Protecció dels Periodistes, almenys 12 informadors han mort en bombardejos contra casa seva, quan eren amb les seves famílies.

Abu Salim diu que no s’ho pot explicar: "Ataquen les famílies dels periodistes i també les famílies dels metges que s’esforcen per salvar la gent als hospitals. És per silenciar-nos? No ho sé, només sé que a mi m’afecta".

El veterà periodista explica que també ha de dedicar molt de temps als seus. "Si haig d’escollir entre cobrir una notícia o anar d’un lloc a l’altre per aconseguir pa per alimentar els meus fills, tinc clar que la meva prioritat és la meva família... És esgotador", confessa.

Amenaça directa

Les amenaces contra la premsa són directes. Després que el govern israelià advertís als mitjans que no garantia la seguretat dels seus equips a Gaza, un grup de grans mitjans internacionals –incloses les agències Reuters i AP, la cadena estatunidenca CNN i el diari The New York Times– han hagut de sortir en defensa de quatre fotògrafs locals amb qui treballen, que el govern israelià ha acusat d’estar al cas de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre. Danny Danon, diputat del Likud, el partit del primer ministre Benjamin Netanyahu, va declarar que els seus noms s’inclourien en la llista d’objectius a matar per la seva implicació en la matança.

Abu Salim vol destacar que la informació que poden produir a Gaza és insuficient per explicar la magnitud del desastre: "La guerra no només són bombes i trets; és la manca d’aigua i menjar, és viure amb milers de persones en una escola convertida en refugi, són malalties... hi ha milers d’històries. Però per escriure una història t’has de moure, i moure’t a Gaza vol dir morir".