Aldarulls a la marxa de la ultradreta israeliana a Jerusalem
La desfilada a la Ciutat Vella ha provocat més violència que els anys anteriors
BarcelonaJerusalem ha viscut aquest dimecres la manifestació que cada any convoquen els sectors ultranacionalistes israelians per commemorar l'ocupació del costat est de la ciutat per l'exèrcit israelià el 1967. Milers d'ultres s'han manifestat amb banderes israelianes a través dels barris musulmans de la Ciutat Vella, en una demostració de força que sempre va carregada de discurs d'odi i atacs vandàlics contra els palestins i les seves propietats.
En arribar a la zona ocupada de Jerusalem, els ultranacionalistes han travessat la porta de Damasc i han començat a atacar les botigues dels palestins i fins i tot els periodistes que cobrien la marxa, inclosos els israelians, cridant consignes com "aquest és el nostre territori, volem desfer-nos de tots i cadascun dels palestins" o "mort als àrabs", davant al policia que, impassible, ha perdut el control de la situació i només ha practicat detencions de palestins.
En el context de l'atac militar israelià contra la Franja de Gaza i la intensificació de l'ocupació a Cisjordània, on des dels atacs del 7 d'octubre més de cinc mil palestins han estat detinguts i les operacions de l'exèrcit israelià són constants a totes les ciutats palestines, la manifestació és una provocació d'alt voltatge. El 2021, després de setmanes de protestes en la que es coneix com la Intifada de la Unitat, el primer ministre Benjamin Netanyahu va ordenar a l'últim moment canviar el recorregut per evitar els barris musulmans. Tot i això, hi va haver violència, que va desencadenar una guerra entre Israel i Hamàs d'onze dies. El 2022 el recorregut es va mantenir, tot i que els Estats Units havien demanat evitar-lo: 70.000 ultres israelians es van manifestar i hi va haver desenes de ferits en la repressió policial. L'any passat no hi va haver incidents remarcables.
Enguany el ministre de Seguretat Nacional, l'ultradretà Itamar Ben-Gvir, que és el responsable polític de la policia, ha participat en la protesta i ha animat els seus seguidors a unir-s'hi. La policia israeliana ha desplegat uns 3.000 agents a la Ciutat Vella i les àrees properes i des de primera hora del matí ha tancat barris sencers i les principals vies d'accés a la zona per impedir que hi accedissin els palestins. Els colons israelians també han atacat barris com Silwan.
El recorregut no passa per la mesquita d'Al-Aqsa, el tercer lloc sagrat dels musulmans, que ha estat el centre de la violència els últims anys. La zona està deserta de turistes des del 7 d'octubre, amb una forta presència policial, i no queda clar si amb les detencions massives de palestins per part de les forces israelianes hi haurà aldarulls.
La policia no permet l'accés a la zona de pregària des del 7 d'octubre als musulmans homes majors de 55 anys i les dones majors de 50. Tot i que els jueus estan autoritzats a visitar el Temple de la Roca però no a pregar-hi (la zona està sota administració de Jordània), en els últims anys ho han fet sota escorta policial, cosa que ha fet créixer el temor dels palestins que el govern ultranacionalista de Netanyahu pretengui annexionar-se-la, com reclama obertament Ben-Gvir.
Massacres a Gaza
Mentre l'ofensiva israeliana per terra, mar i aire sobre la Franja de Gaza no s'atura. Metges Sense Fronteres ha alertat que els seus equips estat testimonis de l'arribada d'almenys 70 morts, la majoria criatures, dones i gent gran, i 300 ferits a l'hospital d'Al-Aqsa, pels bombardejos al camp de refugiats de Deir el-Bala, al centre de la Franja. Els tancs israelians avancen pel centre de la a la zona de Bureij. Els atacs aeris són intensos i la gent s'està movent d'un lloc a l'altre sense trobar cap lloc segur, segons informen periodistes palestins sobre el terreny.