"Ja no som refugiats": esperança i dubtes entre els sirians que tornen a casa

Masnaa (pas fronterer entre el Líban i Síria)Al pas fronterer de Masnaa, que separa el Líban de Síria, el Qays, un nen de quatre anys, trepitja sòl sirià per primera vegada. Ho fa als braços del seu pare, Mohammad Amer, que va fugir de Qousseir el 2013, després de l'ofensiva de l'exèrcit sirià i Hezbollah. El Qays va néixer com a refugiat als campaments de Shtoura, a només 15 quilòmetres de la frontera. "Ja no som refugiats", declara Amer amb una barreja d'alleujament i esperança, l'endemà de la caiguda del règim de la dinastia Al-Assad. Per a ell, aquest retorn no és només una tornada, sinó una reivindicació de la seva identitat. "Per primera vegada, m'enorgulleix dir que soc sirià. La vergonya ha canviat de costat". Ara somia amb una nova Síria on parlar no sigui una amenaça. Mentrestant, el seu fill sosté una bandera de la revolució siriana impresa en un full de paper.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai

Inscriu-t’hi

No tothom comparteix la mateixa percepció del futur. L'Afaf, que va arribar al camp de refugiats de Barr Elias des d'Idlib quan tenia 13 anys, alça una bandera feta a mà mentre ofereix una perspectiva més crítica. "No només volem un canvi de règim, volem una revolució que porti drets, no només el que és bàsic per sobreviure", expressa. Per a ella, una nova Síria s'ha de construir sense divisions religioses, una visió que molts comparteixen mentre també onegen banderes palestines, símbol tant de solidaritat com de la manca d'alternatives.

El pas fronterer de Masnaa és un formiguer d'emocions. Aquí, les celebracions xoquen amb els dubtes. Tot i que alguns entren amb determinació, altres es mantenen indecisos. El Mohammad, de 24 anys, i el seu germà Aref, de 20, tenen intenció de creuar oficialment anys després d'haver-ho fet clandestinament en direcció contrària per evitar el servei militar. "Estem una mica espantats amb aquest nou règim, però si hi ha feina, estarem bé", assegura l'Aref, mentre el seu germà confessa emocionat: "El millor serà tornar a viure amb els nostres pares".

La frontera també és escenari de complexes dinàmiques burocràtiques. El Mazen, originari de Ghouta, s'esforça per completar el formulari rosat necessari per sortir del Líban, mentre que altres s'enfronten a la manca de documents legals o a la incapacitat de saldar deutes relacionats amb permisos de residència. Enmig del caos, un agent de seguretat libanès murmura amb exasperació: "No saben si volen quedar-se o anar-se'n. Però que se'n vagin d'una vegada per totes".

Entre la multitud, es perceben històries carregades de dolor com la d'Abou Ahmad, que busca familiars empresonats durant més d'una dècada, aferrant-se a l'esperança que hagin sobreviscut. Celebracions i anhels de llibertat es troben amb la por a nous règims i la realitat d'un país fracturat.

Retorn cap al Líban

La frontera no només és testimoni dels que tornen a Síria. En direcció oposada, famílies sirianes s'acomiaden de la seva terra, carregades amb maletes i un aire visible d'incertesa. La carretera, marcada pels recents bombardejos, és una metàfora d'un país en trànsit, on el retorn i l'èxode conviuen en un complex equilibri.

La Manal, recolzada en una crossa, espera reunir-se amb familiars a Nabatieh, al sud del Líban, tot i que admet que "tot ha canviat massa". "Volem tornar a una Síria secular, però no sabem si serà possible", expressa per part seva la seva cosina Rashida, que deixa entreveure l'escepticisme sobre el que vindrà.

Més enllà de la primera línia de control, un paisatge de muntanyes ofereix rutes per als que no poden travessar oficialment la frontera. Als seus camins hi ha els que no tenen els papers necessaris o els diners per aconseguir-los, amb l'objectiu de començar de nou o almenys de no continuar en la difícil situació en què viuen.

La carretera que uneix tots dos costats de la frontera és una metàfora d'aquest trànsit, marcada pels bombardejos recents i testimoni d'una migració constant, entre el retorn i l'èxode. Mentrestant, a l'horitzó, un cartell de “Benvinguts a Síria” contrasta amb la incertesa dels que travessen aquesta frontera, a la recerca d'una pàtria que encara lluita per definir el seu futur.

Què hi guanya (i què busca) Netanyahu a Síria?